Passa al contingut principal

COMIAT A L'ESCOLA



I la mare se m'endurà
dins del bec enllà
per niar en altres arbres...”

Gràcies, àngel de la guardaamics, mestres, per les estones que he passat en la vostra companyia. No sabeu pas el meu goig quan em dediqueu una carícia, i m'expliqueu alguna cosa del món que jo no percebo tan bé amb els ulls com vosaltres. No és pas una altra visió, la meva, sinó que malauradament depenc de l'oïda i el tacte per entendre'l, i vosaltres, que el veieu tan bé, podeu explicar-me amb detall tota la gamma de colors que arriba amb la primavera i acaba amb el ros pujat del blat al camp. Seguem, doncs, les rialles còmplices i les magarrufes i totes les moixaines que us deliu per fer-me, perquè jo us les tornaré amb allò que millor sé fer: un somriure radiant, que espanta la por i el dubte i ens reconcilia amb la part més amagada de nosaltres mateixos, aquella en què l'home diu: “És bo que siguem homes, pels ponts de les paraules, pels actes que ens enalteixen en l'altruisme.”

Aquesta trena de paraules que la mare us dedica, feu-la ressonar en el cor quan m'enyoreu. Sempre hi ha un LLUC en la natura. És el brot verd dins de la branca nua, a punt dins de l'hivern que en la primavera es mostra valent per trencar l'estella seca i demostrar que el verd sempre és possible. Perquè cada dia s'aprèn d'un mateix i dels altres.

Us duc en el cor a tots i cadascun de vosaltres. Sigueu feliços, tant com hi estat jo en aquest jardí de coneixements. Molts petons dels meus...


MONTSERRAT ALOY ROCA, 21 de juny del 2013

PD. El meu fill Lluc deixa l'escola de Verdú, el jardí de coneixement, on hi ha estat 7 anys. El curs vinent anirà a Tàrrega. Avui és un dia trist per a tots, especialment per al seu àngel de la guarda...

Comentaris

  1. Es fan grans noia, que hi farem, es suposa que el canvi serà per bé...

    No esteu tristos!!!

    Un petó i una abraçaca

    ResponElimina
  2. Emocionant el teu text... i preciós!!!

    M'ha encantat sempre hi ha un LLUC a la natura... i tot el que segueix...

    ResponElimina
  3. Difícil? Molt.
    Però posssible: el verd sempre és possible.
    I el blau!

    ResponElimina
  4. Tinc el cor en un puny...
    Estic emocionada...
    Ets una gran mare...molt gran...
    T'estime.

    ResponElimina
  5. Preciós, m'he quedat sense paraules...

    ResponElimina
  6. Montse, llegint el teu escrit, se m'ha fet un nus a la gola, i no sóc d'emocions fàcils jo...
    i amb aquesta foto dels pardalets, tan autèntica!
    Però pensa que el temps passa i el Lluc com tota la mainada, es va fent gran...Si ja sé que el seu àngel de la guarda el trobarà a faltar, però pensa que Tàrrega és a quatre passes, i amb una volada hi serà, per fer-li moixaines!
    Molts petons noieta i que tu també siguis feliç.

    ResponElimina
  7. ostres, que emotiu. Si fos un professor d'aquella escola estaria, em sentaria, potser per primer cop en força temps (qué malament que els tenen, els profes!) en pau, realitzat.
    Boniques paraules.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Emociones, i molt, amb les teves paraules.
    Però aquest pas endavant és convenient pel teu fill i segur que serà pel seu bé.

    ResponElimina
  9. Em porto una mica de tristesa....

    Petons.

    ResponElimina
  10. és llei de vida que diuen, els canvis costen i deixen alguna llàgrima però això és que es fa gran.....un escrit molt tendre!

    ResponElimina
  11. m´agradarià saber com enten el món en LLuc, potser veuria més branques verdes en els despullats i secs arbres.
    De totes maneres crec que al àngel i als seus acompanyants vos agradarà aquesta nova aventura per seguir entenen la vida ...perque d´amor esta més que clar que en sabeu un munt.

    gràcies per tot , molts petons i una abraçada el més forta que s´em permeti per en LLuc. :)

    ResponElimina
  12. Ahir va ser un dia dur i ple d‘emocions a flor de pell, jo (l‘àngel de la guarda, segons la mare) ho vaig passar realment malament, deixar l‘escola es pot superar, però despedir-me del Lluc em va deixar una buidor que no es pot descriure.Però Lluc, espero que el dia que ens trobem passejant per Tàrrega, em regalis una de les teves millors rialles i una gran abraçada, llavors aquesta buidor s‘omplirà de cop. Però estic contenta perquè allà on anirà el curs vinent el cuidaran tant bé!! Que aviat el dolor de la separació, serà insignificant. Lluc, sempre et portaré al cor, t‘estimo moltissim

    ResponElimina
  13. Els finals de curs són un sac d'emocions. Els grans que deixen l'escola, que obren les ales per marxar a l'institut ho passen fatal, perquè han estat ben acotonats fins ara i la por a les novetats és inevitable, tot i que sigui llei de vida. I quan el curs ha anat bé, trencar el tandem tutor-grup classe també fa a vegades molta pena. Però la vida és així, toca anar superant etapes, anar creixent i afrontar nous reptes. Endavant valents!

    ResponElimina
  14. un text preciós, de tot cor, que m'ha arribat a l'ànima. Molts ànims!

    ResponElimina
  15. En Lluc ha de ser aquell ocellet de casa, que és especial i que estimem més.

    Una abraçada Cantireta.

    ResponElimina
  16. La meva filla ha acabat P5 i deixa enrere la seva mestra després de tres anys. Bé, és trist però si ho és significa que va ser bo. Una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars