Passa al contingut principal

El MEU JO FÍSIC

Carles Ferran i Cantireta
JO?

Col·lecciono arracades. De fet, ho faig en forma de penjoll per a les orelles i en surrealisme, per les respostes d'exàmens. Sóc dona (i orgullosa de ser-ne). Treballo fent anar la llengua, perquè cal fer pensar i pensar per fer escriure. M'agrada la poesia, la música i l'art. Sóc mare de 2 persones meravelloses, ella és artista (com sa mare?) i ell té paràlisi cerebral.




PSSTT....La Cantireta no porta barba, però sí duu arracades i ulleres. Foto feta per en Ferran d'Armengol a Sudanell, el dissabte 8 de juny. M'han demanat que me posés cara... i aquí em teniu, de franc a la foto :D

Comentaris

  1. :):):) Estava dubtant si series tu o la dona del vestit a llunars, m'has tret de dubtes.

    A mi també m'agraden molt les arracades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Empar és molt guapa, és la que porta la brusa a llunars.

      Celebro que compartim tantes coses :):):)

      Elimina
  2. un blog molt agradable de llegir! Tens una forma d'escriure molt fresca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! M'ho ha recomanat un "metge" molt apreciat ;)

      Passa quan vulguis :0)

      Elimina
  3. Què s'ha fet de les ulleres vermelles?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demà les aniré a rescatar de l'òptica. Ho volia fer abans del recital, però no hi vaig pensar.

      Jo també les trobava a faltar. I a tu també :*

      Elimina
  4. Ja et teníem una mica vista, eh! I l'home fosc no surt per enlloc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'home fosc crec que surt en alguna... però costa, amb la claror es queda en les ombres ;)

      Elimina
  5. Si no portes barba no et salves de dos petons...... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li diré al Carles que li'n toquen per partida doble ;-)

      Gràcies, Joan!!

      Elimina
  6. M'agraden les arracades!!! Jo que sóc delicada no em puc posar el que vull (l'alergia, ja se sap) i tb porto ulleres.
    No et feia amb barba, eh!!

    Bona nit Guapa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquestes em van costar 10€ i semblen de plata. Són boniques, eh? Les vaig comprar al meu poble, per la festa de la Ceràmica, que serà aquest capde de Sant Joan.

      Bona nit, Lluna!

      Elimina
  7. Molt guapa!
    Jo no et coneixia...
    :)
    Besos i somriures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també n'ets, per tantes coses.

      Abraçades i rialles! :0)

      Elimina
  8. i jo que tinc el plaer de conèixer-vos en persona als dos, puc dir que sou dues grans persones i dos grans poetes !
    una abraçada, plena de records !

    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, ens fas feliços amb les teves paraules...

      Una altra, plena d'amistat!

      Elimina
  9. :)

    Miss Cantireta!!!

    Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

    Estic segur que son 2 persones maravelloses.


    Ets un cel.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :0) :0) :0)

      Si sabés dibuixar núvols en faria uns quants...

      Petons, Xavi. I gràcies per ser-hi.

      Elimina
  10. Respostes
    1. El fotògraf era bo ;-) I la conversa, entretinguda...

      Gràcies!!

      Elimina
  11. Jo també fa temps que et vaig posar cara i trobo que la càmera t'estima, no com a mi, que sempre surto fent magarrufes...I veus, jo no porto arracades, la meva mare quan va veure l'estri, va dir: A la meva filla, no!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. OH!! Em fas enrojolar.... Jo porto arracades i ja en tinc més de 200 parells. Sense arracades no sóc jo ;)

      Petons i cafè ;)

      Elimina
  12. Cercava l'ombra de la poetessa en flor, i em vaig trobar el sol. I és que ho és, un sol.
    Carles Ferran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles... ets un poeta!! Gràcies, conéixe't també va ser un plaer de la meva part.

      Una abraçada ben gran!

      Elimina
  13. Una cantireta atenta, atenta als mots i un Carles que es fa escoltar... prenent el sol, parlant al sol, escoltat pel sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hagués agradat que hi fossis, Carme.

      En Carles és interessant ;-)

      Elimina
  14. Bon joc de paraules al final, t'has posat "cara" però de franc!

    Gràcies per esmentar-me no sempre passa. Va ser un goig conèixer-te i en aquesta imatge, estàveu tant i tant engrescats en la conversa, que em va semblar adient deixar-ne petja, i al natural, ja que tinc costum de fer retocs a les imatges que m'ho demanen, però aquesta no ho volia.

    Una abraçada cantireta!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars