Ves al contingut principal

FORMES PERSONALS

El problema amb les formes personals del verb és que s'omplen d'humanitat, i cal rentar-les amb sabó anti-taques, especialment en les parts que més es toquen. Per això, tota forma personal del verb és cosa de dos: del que les diu, i del que les escolta. Altra cosa és que els faci cas. O sigui: "Estima'm, et beso, t'acaricio, ens mirem, et desitjo...". Temps, aspecte, mode, nombre, persona. El cercle es tanca.

PS. Dedicat a l'I. i la seva xicota, per un comentari seu. Gràcies! ;-)

Hold On When You Get Love And Let Go When You Give It by Stars on Grooveshark

Comentaris

  1. Bon dia Cantireta!!
    I si és recíproc són un gust...

    Petons de bon matí!

    ResponElimina
  2. A mi el text em recorda Rodari. Divertit.


    Vicent

    ResponElimina
  3. un post amb un deix de Juan José Millas

    ResponElimina
  4. Quants moments d'inspiració que ens presten els amics,oi?

    ResponElimina
  5. Deixeu-me dir que malgrat les comparacions afalagadores que fan en aquests comentaris... jo trobo que és Cantireta 100%...

    Com sempre un plaer cantiretejar per aquests barris.

    ResponElimina
  6. D'això es tracta, no? que les formes personals s'omplin d'humanitat...Sinó es confondrien amb les impersonals...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX