Passa al contingut principal

AFERRAR-SE


La pedra es fa sorra. Els cèrcols més tossuts cauran com les pestanyes caduques en els ulls sense vida. Les torratxes, als nostres peus; els ulls vigilants dormen sense recança de tenir-nos pintats als balcons. Ens podríem fer de ferro, com escarpes els braços que ens emmotllen l'un en l'altre. Aquest aire que no és de sucre ens venta. No sé dir-te res que valgui la pena. M'agafes la cara entre les mans i em fas un altre petó. Si no m'abraces ara, sortiré volant... 

This Isn't Everything You Are by Snow Patrol on Grooveshark

Comentaris

  1. Aferrar-se sense presses,
    tastant els sentiment de l'altre,
    assaborint el caliu
    que fa que dos no marxin.

    Moltes gràcies, nina!
    Ferrades o aferrades o abraçades ben fortes!!

    PS:En arribar a casa, volarà amunt cap el blog.:)

    ResponElimina
  2. Doncs que l'abraci, no pot ser això de que surti volant, cal posar-hi remei!

    ResponElimina
  3. Sí, però no podrà sortir de la vinyeta.

    ResponElimina
  4. que bonic, cantireta, però que bonic...

    ResponElimina
  5. t'abraçarà i en tot cas sortireu volant els dos

    ResponElimina
  6. Que l'abraci, que l'abraci, que l'aire no és de sucre... (d'on traieu aquestes imatges, els poetes? flipo.... ;)

    ResponElimina
  7. Primer que l'abrace, i després que prove de volar. :)

    ResponElimina
  8. Coincidisc amb novesflors: hi ha abraçades que, més que evitar que volem, ens donen ales...

    En tot cas, boniques paraules, com sempre :)

    ResponElimina
  9. No sóc de llegir poesia, reconec que el poema supera les meves capacitats. Sona bonic, això sí :)

    ResponElimina
  10. Ai quin gust tornar a llegir paraules amb aquesta empremta de la Terra Ferma.

    ResponElimina
  11. Ara falta saber si es decideix a fer l'abraçada o surt volant...
    Aferradetes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars