Ves al contingut principal

SOBÈRBIA

elblogdetradux.blogspot.com

Des que l'havia deixada, se trobava divinament. És més, era el centre d'admiració de tothom. "Posa't de costat, no, ara de l'altre...Saps què? I si te pintés com si tinguessis mal de fetge?... Encara no entenc perquè te'n trobava, de mona...I llisa, lo que se diu llisa, n'ets un rato llarg...deu ser que de prop, totes les models guanyen en bellesa interior, eh?" Al fons, el quadre protegit la fulmina amb els ulls, i se sent una rialla sarcàstica que fa tremolar els murs de la sala. "El nostre clau sí que va tenir història. Perquè te penses que te coneixien per Nardo?"

PS. Només em falten 4 anys per als 50. I 50 anys menys per als 100. I 21 per a l'Imserso.

Comentaris

  1. A mi me'n falten 2 menys per tot això, i de vegades tb em trobo divina-ment :P

    Bon dia Cantireta!!!

    I moltes FELICITATS!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ment és molt important. Regula des dels cims.

      Petons, preciosa. Gràcies!

      Elimina
  2. Bonica, per quan arribem ja no hi haurà INSERSO que valga. En tot cas ens muntaran en autobusos cap a enlloc per perdre-nos de vista i estalviar-se la jubilació.

    Mentre tant, fotem claus que facen història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Claus de sol i de fa i de do. Claus que admirar ;-)

      Una gran abraçada.

      Elimina
  3. Ja tens 46 anys? Valgam déu, encara ets una criatura!
    A mi em falta un any per l'Imserso però no penso anar-hi perquè no tinc temps, a més és que ... estic "soberbio".

    Bon dia Cantireta :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estar soberbi, i estar sobri per reconèixer el mèrit d'arribar és el més important.

      Petons. Mos trobem a Port Aventura, doncs! :))

      Elimina
  4. Tens quaranta-sis, doncs jo tinc ja quaranta-nou i em falta un per a cinquanta, és una data per a fer-se-la mirar, i ja em queda menys o més, segons com es mire, si és que es pot mirar d`una altra manera.

    ;-)

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar-s'ho des de la distància, i acompanyat, és el millor que pots fer. La perspectiva, en segons quins casos, importa poc... ;-)

      Abraçades, txiquet.

      Elimina
  5. Felicitats.....jo en passo tres mesos dels cinquanta.....i tot funciona correctament. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que la ITV no te penalitzi gens. I que se'n gaudeixin els de casa ;-)

      Un petonet.

      Elimina
  6. No diuen que l'edat que compte és la dels anys que aparentem tenir???
    Per molts anys, Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només me'n fan 40. O sigui, que tardaré més a jubilar-me... hehehe.

      De fet és el 22, però vaig avançar-vos la data. Les amenaces, compartides, no fan tanta por ;-))

      Senquiu!

      Elimina
  7. Però t'hem de felicitar avui o dijous?
    Per si un cas FELICITATS!
    (Dijous et tornaré a felicitar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui, pastís de xocolata. Passa quan vulguis, ets ben rebuda.

      Gràcies per ser-hi. Petonarros.

      Elimina
  8. Tot és calcular, i errar.
    Per molts lustres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, i començar els càlculs, que acostumen a ser aproximats.

      Un petó ben fort, Josep. Gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX