Passa al contingut principal

AI, FIL MUSICAL!

www.funjdiaz.net

 El tsunami musical que avançava des de Portugal tenia mal pronòstic: a Zamora s'ensenyava a cantar fados en lloc de sarsuela. El Govern, ingovernable des de la caiguda de la comissió olímpica, havia après, d'un enxaneta esquirol, a fer castells a l'aire. I a la ràdio sonava aquella cançó tan bonica: "Lovesindier...", de la mà de la propera guanyadora (" Déjame que les hable yo en su idioma, vida mía") d'Eurovisón, Anne Bottle of Tejas Verdes.

Comentaris

  1. Fantastic!!

    M'encata Lovesindier i també Isnaraniusuol. :))

    ResponElimina
  2. Llàstima del anxeneta esquirol.......no devia ser gaire dels nostres

    ResponElimina
  3. M'agrada aquest tsunami de fados, no destrossa res, és tot dolcesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort, la música amansa les feres. Però veig que la sarsuela deu ser molt picant, des de Zamora encara vénen onades ;-))

      Petons sense espores ;-)

      Elimina
  4. Respostes
    1. Haguéssim hagut de fer 2 convocatòries: poesia a les 8, i encontre musical espanyolo-portuguesh a les 10. Ressopó a les 2 del matí.

      ;-))

      Elimina
  5. ;-), encara ric !!! ironia de la fina cantireta !!!!

    ResponElimina
  6. oh si, tan de bo abandonés la política es dediqués a la cançó

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, home!! Que mos aniria com la cançó:"Ay quien maneja mi barca, quien...." ;-))

      Elimina
  7. crec que m'he perdut alguna cosa!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que no... A no ser que l'Anne Bottle sigui la teva cantant d'Eurovis(i)ón preferida ;-))

      Elimina
  8. Els fados m'encanten, fan l'ànima del poble portuguès amb la seua llàstima i dolor. De totes les maneres la música ha d'unir la gent en comptes de posar entrebancs de dir m'agrada més aquesta que l'altra, jo que tinc com tothom les meues preferències musicals no deixe de banda ni la música màquina, imagina't que el Bolero de Ravel era la música màquina de fa temps.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc gustos eclèctics. Però barallar-se per un fado és una pèrdua d'energia...

      Aixines que encara fas servir la música de la màquina del ràdiocassette? ;-))

      Abraçada amb somriure.

      Elimina
  9. Gràcies, Montserrat, per la bellíssima vetllada d'aquest dissabte.
    Em fa reviure.
    Mai no l'oblidaré.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars