S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 31 d’octubre de 2013

CUIRASSA



I potser clavant-se la cuirassa de la castanya serà diferent en el tracte. I fins i tot no llevant la pell als moniatos li vindrà l'amargor a la gola. I afinant els pinyons dins dels panellets li podrà explicar aquest dubte que té. I obre un llibre de poemes a l'atzar, i s'hi capbussa sense roba, amb el deler de renovar la pell, i l'ànim, i aquells grams d'un mateix en elevar-se el cos per retornar a néixer en el vers blanc.

Inspirat per AIXÒ.

7 comentaris:

  1. Ves que el vers just açò és, abocar-nos a la vida altre cop.

    Unces de petons i volem.

    P-d Precios es poema de na Carme , que no cansa gens i fa viure.

    ResponElimina
  2. Com ha de ser capbussar-se en un llibre de poemes sense roba? Sense protecció, sense cuirassa, el llibre t'ha d'arribar a l'ànima!

    ResponElimina
  3. Les cuirasses sempre cauen davant de versos que arriben a l'ànima. M'agrada aquest renaixement en el vers en blanc, promet una ressurrecció potent del mot.

    ResponElimina
  4. que no provi de menjar-se una figa de moro sense pelar-la...

    ResponElimina
  5. No m'estranya que t'inspirés el poema de Novesflors, el vaig trobar preciós...

    ResponElimina
  6. Subscric el comentari de la Sílvia. M'alegre que unes paraules meues t'inspiren les teues, sempre tan precioses, sempre tan ben escrites. Gràcies.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!