Passa al contingut principal

(G)ASTRÒNOM

blogs.cuina.cat

Sopa la cullera. Resta ganivets al plat. Mira't les engrunes al mirall: ets un pur sospir dins la llavor d'una pera, un rastre d'aroma en les (p)ostres. Óssa als canells, un devessall de pigues conforma la constel·lació del teu sopar. L'horòscop d'aquesta nit pronostica un context idoni per al foc i l'aire. Saps? Podries esllavissar-te amb sucre, si m'enyores...





Comentaris

  1. Molt ben trobat el títol en relació a la resta!

    Em sembla que et copiaré el "Què han dit de mi?"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!

      Oi tant... i és que li devia. Sóc una mica badoc... :(

      Elimina
  2. Respostes
    1. Com la boca ho és per a la cara, un cor que s'obre.

      Gràcies, estimada Olga. :**

      Elimina
  3. Gaudi i amor barretjats en aquesta prosa poètica, en aquest microconte poètic.
    M'ha agradat i veig que tot esperant l'amor i la pregunta femenina de _Podries esllavisar-te amb sucre si m'enyores... La deixes l'afirmació-pregunta com qui deixa caure un bes.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els besos es deixen caure.
      La gravetat fa trampa
      i els clava, inclements on la boca
      sap que el desig els reclama.

      Abraçades!

      Elimina
  4. no li acabo de veure futur en això de fusionar aquests dos aspectes, de fet no li trobo futur a la astrologia i mira com li va de bé...

    ResponElimina
  5. Els meus sopars gairebé ho semblen un devessall de pigues...

    ResponElimina
  6. Amb cullera de plata, àpat deliciós :0)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars