Passa al contingut principal

ANNA GIBERT




El color. No és el batec que el delata... però talment un raig de foc en tres ventricles. A la mà, el pes de l'ànima. Arriba't a aquest gris dividit, i fonem-nos-hi. 

pd. Fotògrafa recent coneguda, té obra a Tumblr. Properament, una altra foto amb peu ;-)

Comentaris

  1. Es recolza en el banc alhora que vola amb els globus, molt ben trobat!

    ResponElimina
  2. Unes paraules amb molt pes. La foto és maquíssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les paraules...es mereixien tota la delicadesa possible. Li diré que t'agrada...estarà molt contenta.

      Un petó, nena :-)

      Elimina
  3. " No sé si deixar anar els globus, o sortir volant amb ells"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si em deixo anar,
      amor,
      traspassaré a l'altra banda.

      Maijo

      :-)

      Elimina
  4. Doncs em sembla una magnífica composició fotogràfica... Que em provoca sensacions que no sé dir.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La miraré intensament als ulls, i mentre intentaré explicar les teves (i meves) sensacions. La donaré als alumnes...a veure si algú en treu frases potents. :-)

      Salut, Igor. I gràcies.

      Elimina
  5. És la idea constant de fugir, de volar molt lluny. Si no tu, almenys una part de tu.
    Però gairebé mai ho fem perquè estem molt arrelats i tenim por de canviar. I pensar que només hauria d'obrir ... la mà.
    (Quin rotllo, oi?)

    Bona tarda i Bon Nadal Cantireta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si obre la mà i l'ànima també se n'hi va? I si els globus eren el senyal de que ella esperava en la negra nit...? I si ella es lliga a la imaginació tot i la grisor del paisatge interior, per tenir alguna cosa a què recórrer si es perd entre les clivelles de la fusta del banc? I si...?

      Bon Nadal , Pere. I un petó :*

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars