S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 31 de gener de 2013

Tinc un bloc ( i sé com utilitzar-lo)

Ideal per als exàmens... o per als petons...


"To bloc or not to bloc",
escriure molt o un poc,
i qui blocs escriu
de mots omple un riu.

Blocaires rucs vingueren
i de Blogger mos tragueren,
i per un blocaire trobat,
un bon post comentat.

El bon post no té cames,
però segur que et fa pensar,
i si agafes el bloc per les banyes,
lo Blogger te seduirà."

VERSETS ( 1)

Perquè HIATO es pronuncia junt
i DIPTONGO sona a mot de lluny?

Perquè PARÀFRASI sembla un insult
i el perdó no es canvia per INDULT?

Perquè ADULTERI a la cuina fa peça,
i en canvi el SEXE gairebé sempre es VESSA?

I per quin set sous escric PAREADOS,
quan tothom prefereix els EMPAREDADOS?

dimecres, 30 de gener de 2013

PEDRA, PAPER I...



Diàleg caçat al vol en l'OTG  "Precaris, visos i ganivets, SA":
 - I tu, nena, què vols ser, de gran?
- Jo? Tisores kamikaze.

Participació amb molt de gust al joc literari del Jesús M. Tibau


dimarts, 29 de gener de 2013

GASTROTECA (i 3)


 xanD'ALL: Peça de vestir genial per a la circulació del cor i de persones non-grates.

sinoMIM: persona que intenta, infructuosament, trobar paraules paregudes amb les mans. Pot ser de la Xina o del Canadà.

MITE'LS: aberració pronominal que consisteix a imitar fluixet i desafinant tots els èxits dels de Liverpool, amb complement directe, indirecte, circumstancial, de nocturnitat i de perillositat.

LLeTGIR: girar l'esquena a un llibre poc agraciat.

LLiTGIR: tenir somnis humits i horitzontals amb un volum de lletra considerable.

PROmomoMINALITZAR: fer la butifarra i llengotes a tots els complements de la frase.

esCLAUvitzar:  fer còpies d'un estri per obrir la porta, amb ajuda d'una altra persona, en un lloc apartat i pràcticament sense dir-se res més que els pronoms febles en totes les seves formes i terminacions.

HALbergínia: hortalissa famosa per haver sortit, de perfil i sense nom als crèdits, a la pel·lícula "2001, una odissea auspacial"


PD. estic esclauvitzada pels pronoms. Perdoneu a mi els pronoms, si plau a vosaltres.

dissabte, 26 de gener de 2013

GASTROTECA (2)

Descobert aquí
 
ESOterisme: estudis que, un cop acabats, continuen ocults per assegurar l'estat mental del país.

AUbergínia: hortalissa amb problemes de personalitat. Plomada, no té cap gràcia.


AVErgínia: hortalissa saludant a Cèsar des de la graella de sortida: "Rostituri te salutant".


HORTografia: planter adobat per a faltes. S'hi pot cultivar tot l'any.

SEREals: blat amb el cap clar, ofegant-se lentament dins d'un bol amb llet tèbia.

ENGOmal: mal dia per depilar-me l'entrec...uix!!...uix!!

pitXS: incògnita sobre el material i posterior localització de les mamelles de segons quines actrius, en allò que vulgarment s'anomena "antes y después".


sORdGASME: aparell inventat pels japonesos de L'Illa, que consisteix en tapar amb flassades i taps de suro ben laminats una habitació de 15x15m2, mentre a dins s'hi encabeixen dues persones que només depenen de la seva habilitat per a produir sons que no superin els 40 dB.

What A Fool Believes (ft.The Doobie Brothers) by Michael McDonald on Grooveshark






divendres, 25 de gener de 2013

IDIOMA DOMAT


Tot i la frase cèlebre, ningú creu que hagin d'invocar a Hamlet per acabar-la. I és que sempre es queden amb el "To Be"...

dimecres, 23 de gener de 2013

DONAR VIDA amb la lletra

 Els fa llegir. Encara que desprenguin llàgrimes per ser qui són, s'arrisquen. Les pestanyes els airegen, com ventalls poc traçuts els venten sense envanir-los. I en cloure's les celles somien que els aplaudeixen, que el silenci del negre en el blanc equival a haver encertat la diana. Escriuen. I generosos, comparteixen amb qui escriu la gosadia de despullar-se en públic, lletra a lletra, com el punt volat de la il·lusió. I gairebé sempre traspassen el mirall de la lectura amb la vida.

pd. Avui el meu fill petit ha fet 10 anys.

diumenge, 20 de gener de 2013

GASTROTECA (1)

JOGURT: quall de llet egocèntrica.

CORGASME: esforç dels batecs en ah...ah...ah...ahriibarr....a bon terme.

JULIWERT: ínfules literàries espanyoles a l'hort.

PITshhhhh: discreció en els tocaments per sota la barbeta i damunt del melic.

ASbergínia: hortalissa ambiciosa.

PREPEBROT: ideia vermella i onflada a l'hort, en veure una rosa ponzella.

FORMATXES: mala llet amb alcohol pel mig.

garGALL DINDI: esput amb esplendor i plomes vistoses.

I continuarà, esteu avisats ;)

Wait by The Jacksons on Grooveshark











dissabte, 19 de gener de 2013

EGO HUMIT

d'aquesta dona FANTÀSTICA
Si ser poeta significa tacar paper amb la tinta dels dies, i qui sap si la de les venes i les beines d'altres,  hi haurà la possibilitat de reencarnar-se en papir? Per allò de la humitat, sabeu...i del gaudi en renéixer...

 Talcum Powder by First Aid Kit on Grooveshark





divendres, 11 de gener de 2013

MUS(ic)A

- Miri, val més que no s'ho repensi.
- No, si no m'ho repenso... El que passa és que...
- La garantia és per sempre. Encara que s'acabi el món.
- Això em preocupa!
- Perquè? Si tot són avantatges!!
- Vol dir que tenir la Musa al clatell, xiulant-te melodies alegres, serveix de res un cop ets mort??
- La música és immortal.
- Ella també, em temo... Ostras, quin pal.... Això que ara xiula és "Gwendoline", del Julio Iglesias?
- És que es fa gran. Com vostè, vaja. Ahir va estar taral·lejant els coros de Nabucco. I desafinava!!
- Abaixi la tapa, sisplau, al marxar. Deumosenguard de que se li encomani lo Georgie Dann...

ADVERTIMENT : Els gustos musicals són personals. Això no vol dir que poguem estar en desacord sobre quina és la millor música per a segons quins moments. Us prego tolerància i bon rotllo, tal i com jo intento donar en tot moment.

ENYORAR-ME

Com si fos possible 
fondre la llum amb un llampec.
Com si l'ull que plora
et pogués eixugar el delit
i la segona síl·laba 
del nom propi amb el dit...
Com si estimar respongués
a la fotocòpia del blanc,
que en l'escalf del moment
diu que tot comença en l'ull
que ara no es fa el covard. 
Digues, va...


dilluns, 7 de gener de 2013

NANCY TUNEJADA


"Senyores i senyors... amb tots vostès... l'estrella!!" Avança sense dubtar per la plataforma improvisada que han muntat per a l'ocasió. No hauria de ser allà, però un favor és un favor. "Mira que posar-me aquest maquillatge... M'assemblo a les bledes de "Las Barriguitas"... Si me veu la Barbie amb aquest pijama de porquerola, me dixa de parlar... Ais... i no tinien altra música que lo Manolo Escombra??... Si'stà més passat que les calces llargues per nà a dormir..."

- Mamaaaaaa!!
- Maneeeeeeee!!
- Tu creus que la Nancy té nòvio?


(Mentrestant, en una altra passarel·la...)

"Ascolta, tu, Prats!!... no? pos s'assembla molt a Prats, lo teu cognom... Bueno, lo que sigo...No, no sóc la Nancy... Me dic Lagoona Blue... No, no vinc de l'espai exterior... Que què en penso de la independència de les nines mes enllà de Reis? Que hem d'anar més amunt i treure pit enfora!!... I ara, aquests marcianos, què fan aquí?!!... Com que "El ganxo...el ganxo...!!"??!!... Socors!!...

(La càmera enfoca a la Nancy-Barbie-tunejada penjada en un ganxo de la paret, amb un dinosaure rialler de company)

- Mamaaaaaa!!
- Maneeeee!!
- Tu creus que la Lagoona Blue és una marcianaaaaa??

Tinc un cor de nena. És veritat. Si no el tingués no faria de mare d'una nena que escriu molt bé i fa magdalenes verdes. I d'un nen que riu els acudits surrealistes de sa mare, a pesar de la paràlisi cerebral. Aquest conte està dedicat a tots els que passeu pel bloc, i especialment a la meva musa, la Gemma-Truquem al Gegant del Pi. Fes-me més encàrrecs, sóc feliç sent nena... ;)

diumenge, 6 de gener de 2013

NENA

Corre cap al menjador, astorada i xisclant. Diríeu que alguna cosa dolenta ha passat. De cop, es fa la llum: "Oh, un petó!! L'he sentit des de la cuina!!" Porta el davantal damunt d'un vestit de seda verda, els ulls pintats. És nena. Per altra banda, avui serem els seus cobais. Sucarem magdalenes verdes a la llet...


dissabte, 5 de gener de 2013

CARTA A L'ORIENT



Benvolguts Reis de l'Orient:

Sàpiguen que, a casa meva, la seva corona
la llueixen els homes que sense fressa
fan feina i posen calma a les hores i a les mans
de la dona que, en bata, els adreça aquesta carta.
Els meus Reis, que són dos, però en valen Tres,
no han  dut mai mirra a les butxaques, ni or als canells,
però en boca de plata les paraules que hi neixen fan fruit.
I els camins, sense bou ni mula que els escalfin, duen
a escoles i cases i sots sense massa metàfora ni atonies,
perquè ells, que saben què és l'esforç i l'ànsia, creuen
en MI, la 3ª nota del pentagrama, el possessiu de l'úter
que ens agermana i ens dóna caliu. El JO més íntim.

I en aquesta nit que serà freda, fosca i gebradora,
veurem quins súbdits es pleguen a les ànimes dèbils,
i en sacs de platí guarden les desferres de la mentida.
No els jutjarem pas... Ahir ens fèiem costat des del foc
més noble i antic, mentre guaitàvem altres vides a la llàntia
màgica de la distància i la tècnica, i ens hi emmirallàvem.
Altres, tant o més fràgils que la paraula que ens dreça,
s'emocionaran amb el rostre bru del sutge i el brocat,
i es faran promeses de vida i d'esperit sense fons,
perquè potser ja només els queda el racó dels 400
amb què alimentar els ocells del niu que volen volar sols...

Sigueu benèvols. Deixeu rastres d'humanitat en caixers,
escalf fòssil refinat en dipòsits ran de carrer, peixeu el neulit
i abrandeu-vos amb el garrí i el malànima que dels glans
en fa esclaus de la producció i de la inconsciència i el greix...
Doneu-nos un cor de nen amb què encetar aquest any dissortat,
mateu l'avorriment de la cel·lofana i el desencís del fart de tot,
i aixequeu-nos un pam de la nostra bruta, inhòspita realitat,
així com nosaltres posem el mitjó amb el pa ressec i l'aigua
per a fer realitat, un altre any, els somnis dels 3 reis savis d'orient.





divendres, 4 de gener de 2013

PERQUÈ ESTIMAR?

Perquè ens cal l'amor? Perquè morir mentre s'és viu, i alhora desitjar viure per saber que el moment es fon, i en ell la memòria de la justícia, i dels retrets, i de les últimes paraules que no tenen lloc on caure, si no és al pit? Perquè estimar, si no és per perdurar en el temps? I perquè dir-ho, si l'amor és als ulls de qui et mira? I alhora, beure de les paraules de qui t'estima...

A LA FINESTRA- Carl Sandburg

Doneu-me fam,
o déus que, asseguts, doneu
les ordres al món.
Doneu-me fam, dolor i desig,
barreu-me el pas amb vergonya i fracàs
a les portes daurades de la fama,
doneu-me la vostra fam més dolorosa i lamentable!

Però deixeu-me una mica d'amor,
una veu amb què parlar quan el dia fineix,
una mà que m'acaroni en la cambra fosca
i trenqui la llarga solitud.
En el vespre de les ombres diàries
que desdibuixen el sol a la posta,
una estrella petita es perd i va cap a l'oest
des de les platges canviants de l'ombra.
Deixeu-me anar a la finestra,
i des d'allà mirar les ombres del capvespre
i esperar i saber l'arribada
d'un poc d'amor.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

Rinaldo, opera, HWV 7: Lascia ch'io pianga by Cecilia Bartoli on Grooveshark







dimecres, 2 de gener de 2013

RIMA o RAÓ

"I fa veure que és mort?" El gat es socarrima les celles. Les espelmes encara brinden per encendre meravelles en les parpelles closes dels que mirem més enllà. Jack Skeleton canta a l'amor, tot i estar difunt. Olor de magdalenes recent fetes. Poso noms a les gallines, tant se'ls en fot, es confonen, semblen una i una i una, totes al galliner, cloquejant. Ponen 6 ous, ponen sous com d'or, cap de 2 rovells. I al veí se li torna a cremar el sopar. Llegeixo blocs. Podria deixar d'escriure avui, dia 2 de gener de 2013. Hi ha qui amb poc arriba lluny i fondo. Deixeu sinceritat. Deixeu que us miri (de perfil). Remo amb raons cap a la riba. I rima i raó, del Dave. Petons...