S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 24 de febrer de 2013

ME BASTA ASÍ

Hi ha encàrrecs que em neguitegen una mica. No passa cada dia que m'encomanen traduir al gran Ángel González.... Sigueu feliços, estimeu i digueu l'amor que sentiu de totes les maneres que pugueu, i que comenceu el dilluns amb bon peu. PD. Ja he posat l'enllaç.

EN TINC PROU AIXÍ ("Me basta así"), de Ángel Gonzàlez

Si jo fos Déu
i en tingués el secret
faria
algú igual que tu;
el tastaria
(com ho fan a la fleca
quan tasten el pa, o sigui:
amb la boca),
i si el gust fos
igual que el teu, és a dir
la teva flaire exacta, i la manera
de somriure,
i de servar silenci,
i d'estrebar-me la mà amb fermesa,
i de besar-nos sense fer-nos mal
- d'això n'estic segur: hi poso
tanta cura quan et beso;
llavors,
si jo fos Déu,
podria repetir-te sense fi,
sempre igual i sempre diferent,
sense cansar-me del joc idèntic,
ni menystenir, tampoc, la que fores
per la que esdevindries d'ací a no res;
ja no sé si m'explico, però vull
aclarir que si jo fos
Déu, faria
el possible per ser Ángel González
per a estimar-te tal i com t'estimo,
per esperar amb calma
a que et creguis tu mateixa cada dia,
a que sorprenguis tots els matins
la llum sorgida de nou amb la teva
pròpia llum, i retiris
la cortina impalpable que separa
el son de la vida,
i em ressuscitis amb la paraula,
Llàtzer alegre,
jo,
moll encara
d'ombres i peresa,
sorprès i absort
en la contemplació de tot allò
que, en aliança amb mi mateix,
recuperes i salves, mous, deixes
abandonat quan -llavors- calles...
( Escolto el teu silenci.
                                     Sento
constel·lacions: existeixes.
                                         Crec en tu.
                                                          Ets.
                                                                En tinc prou.)

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.

Loneliness by Annie Lennox on Grooveshark

divendres, 22 de febrer de 2013

LI HO ENCOMANA

Oh...oxidat... i dat en penyora ;)
Fa un teler per al record. Hi penja una aranya diligent en els racons més visibles. Es marca uns propòsits a curt termini, i hi teixeix unes ics en vermell, que de lluny semblen cors units pels vèrtexs. Fa fred, diuen. Ella només el sent a la punta dels dits, de no escriure els noms propis que duen l'escalf de retindre'ls en el text. Si neva, que Eva no retregui res a Adam. I que la brasa escalfi el foc, ben ran de línia, en relleu tots els petons de cada llavi que li ho encomana.

dimecres, 20 de febrer de 2013

NI NEWTON

"Així, quin tema de salut vol que toquem?" "La gravetat"


Era un sismòleg lleig i malcarat. No queia bé ni a la gravetat.

dimarts, 19 de febrer de 2013

EN TIBAU A TÀRREGA!



Aquesta tarda tindrem el plaer, a l'escola on treballo, de conèixer i escoltar a en Jesús M. Tibau. La iniciativa parteix d'una proposta del Departament d'Ensenyament, dins d'Itineraris de Lectura, en què es tria un autor i una obra per a ser llegida i estudiada a classe. L'activitat es dóna (quasi) per acabada amb la conferència de l'autor dins de l'aula. Tot això serà realitat avui dimarts 19 de febrer, a les 17.30 de la tarda, al CFA Tàrrega. Si veniu, hi sereu benvinguts.

PD. Els meus alumnes estan aprenent a escriure microcontes. N'estic orgullosa!

dilluns, 18 de febrer de 2013

TARRAGONA, AHIR

Natura morta amb pomes i taronges, Paul Cézanne, 1899.

Hi ha matins en què llevar-se és justificable, perquè aquells amb qui has fet el camí de la vetlla els dies anteriors saps que romanen al cor i al cap, inesborrables. Hem fet camí de llibres, cel, pedra i aigua en poques hores. Coneixement. Hi ha horitzons que donen llum als ulls. Gràcies!!

(...) i aquest és el punt just on mor el temps
aferrat a la pedra. Si la pedra no mor,
jo tampoc vull morir, però no obstant,
hi ha la taronja a terra.

LA TARONJA A TERRA, del poemari LA TARONJA A TERRA, d'Olga Xirinacs (Editorial Òmicron, gener del 2011)

NENS

Tots els nens fan olor d'amor. Al que tenen o al que els falta. (traducció de Montse Aloy)

AFORO COMPLETO (TUTTO AL COMPLETO), d'Óscar Ramírez Dolcet. Silva Editorial, gener del 2012.

 Adagio in A minor from Toccata, Adagio and Fugue in C major, BWV 564 by Pablo Casals on Grooveshark






dijous, 14 de febrer de 2013

SINTAXIS

plogut des d'aquí


No és perquè és avui. És perquè és SINTAXIS,  la brevetat feta veritat. Feliç dia als que estimeu i sou estimats. En això rau la complexitat i la grandesa d'ésser humans.

I si
hagués de dir

que t'estimo i
oi tant que t'estimo

i t'ho dic
un cop i un altre

i més 
tu en diries

parataxis
veuries com

el món gira
de nou

el seu eix

dimarts, 12 de febrer de 2013

PLORAMIQUES



El traductor va tallar unes quantes cebes més per esborrar el rastre de la metàfora. Aquell poeta se li resistia.

PS. Refet a petició popular. A disposar ;)

dilluns, 11 de febrer de 2013

COM UN FLAM

Oh... quina pinta... i quin perfum...


Van convidar-la a fer de model per un quadre a l'oli, però digué que no volia donar molèsties, que a l'estar a règim preferia ser pintada al bany maria.

PD1. Aquestes són algunes de les ruqueries que se m'acudeixen mentre vaig en cotxe.  
Bon dilluns!!

Appalachian Spring - 2. Allegro by Bernstein - New York Philharmonic on Grooveshark

dissabte, 9 de febrer de 2013

GASTROTECA de KARNABAL

Greix inspirat... perdó, volia dir expirat :DD

LLohm....!!: magre en estat levitatiu (Dedicat al Sant)

llangoMISSA: porc cargolat i elevat a l'exosfera (allà on diuen que se troba la fe).

llangoNIÇA: saltxitxa amb bikini a la "Côte d'Azur".

llangoNÍCIA: propera assignatura a l'ESO, que explica què fa un embotit en un vestit fosc, que diu que "treballa" pel país.

ALTbergínia: hortalissa que malda per créixer al teclat.


GALL DINDics: incògnita amb plomes.

Pork and Beans by Weezer on Grooveshark


divendres, 8 de febrer de 2013

APROPAR-ME A TU

Explorant aquestos pinzells


Los pronombres no tienen hiato. Diptong no és pronom. Tots usem metàfores quan parlem d'estimar. TO BE, like Hamlet, insistir. Estimar-te avui és tenir-te sempre, com en un present que s'eternitza... Els llibres que em fan docent també m'apropen a TU.

dimecres, 6 de febrer de 2013

AULA, ALA, LA.



La cambra lícita
del mot subtil. I en moure'l,
sempre trasbalsa.

No gens suau 
el jou del nom descrit.
Injust, impera.

On rau el gest
que duu principi i fi?
El llapis, tou.

Sarment i serp,
taula i faula en el temps,
docent que sóc.

Montserrat Aloy i Roca

Uns haikus que expliquen l'aula: què hi faig, què hi dic, què hi sento.

dilluns, 4 de febrer de 2013

EGMONT

La música constituye una revelación más alta que ninguna filosofía. 
LUDWIG VAN BEETHOVEN

PD. una de les peces preferides d'aquesta senyora, des dels 14 anys, especialment des del minut 7.30 fins al final. BON DILLUNS!

 

diumenge, 3 de febrer de 2013

Plat(ja) amarg(a)



"Diu que s'enyora, senyora." I la nyora, tan sensible, es torna merenga. La gamba la bufeteja. L'arròs es torna sorrenc. Sorrut, vaja.


divendres, 1 de febrer de 2013

EL BOSC, QUE EM PERD...

M'enamora el seu ull...
  
 No et despullis del tot.
Deixa'm el verd als dits,
que l'ull es desviï del gest,
que tacte esdevingui ras
o vellut o molsa amable...

No és pas tot el que vull.
És el bosc, el que em perd...

Hi ha poemes d'amor que es fonen entre el fullam dels arbres encara no esbossats, com si en treure'm les ulleres en sabés els topants de la pell i el llavi abans que la branca i el brot turgent...