S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 29 d’abril de 2013

A SINERA (dia memorable...)

Divendres, vigília del meu nom, vaig participar en la Jornada Espriu a Arenys de Mar...i encara m'emociono quan ho recordo. Una espurna amb esclat al cor em neix des de ben endins, i s'eixampla aquest somriure que diuen s'encomana i fa que el dia sigui lluminós.



El dia va començar amb un despertador que anunciava la imminent sortida de la Cantireta del llit. I no n'heu de fer res de com dormo (vestida...amb pijama de l'Snoopy...o només en roba íntima... no us ho penso dir!) Amb els minuts passats vaig aprofitar per esmorzar, fer-me uns entrepans (la crisi...), fer benzina i tirar amunt. Proveïda d'un GPS (gran paper suat) vaig anar fent fins que el rètol "Arenys de Mar" es va fer palès als meus ulls. Vaig aparcar a la Riera del Pare Fita, que baixa fins ran de mar. El mar...I los pístrincs per pagar la zona blava. En fi, que tris-tras me disposo a entrar al Centre Cultural Calisay a veure què passarà. I sí, la cosa pinta bé. Hi ha tot d'alambics daurats que marquen la història de l'edifici. Però no patiu, perquè després de signar i de preguntar per l'activitat de les 3 de la tarda, mos pugem al 1r pis i mos saluda un jefasso del Departament i l'alcalde (un home que havia estat professor, i sap parlar en públic... a diferència dels polítics, que s'embarbussen i no acaben mai d'anar al gra). Pos això, que després mos van enllustrar (ai, il·lustrar) sobre l'Espriu des dels ulls d'una sinyora que en sabia un tom o dos. Servidora estava lligada al mòbil, i em van trucar (silenciosament) dos cops... total, que mentre m'il·lustrava llegint i escoltant i prenent qualque apunt, me vaig haver de fer fonedissa. Esmorzar. Llegeixo més, omplo els mots encreuats del Periòdico en català. TOTS!! Yipee!! (clar que lo Màrius Serra és molt més difícil...)

Segona tongada. Ostras... feia temps que no xalava tant aprenent sobre un tema únic. Vaig aprendre de com se treballa la poesia amb rigor, estimació, aplicant totes les tècniques per als que poden i als que no poden tant, per acabar sabent com els alumnes fan plagis molt reeixits de l'"Assaig de càntic al temple". I bons que eren!! Vaig aprendre que, amb un professor entusiasta i excel·lent persona, si a més se troba pel camí amb 2 noies que seran les properes directores de curts (en sentirem a parlar, ja ho veureu...) se fa un curt sobre el conte "Tereseta que baixava les escales" i que és una passada... I me regalen l'"storyboard", apa!! Que la traducció al castellà dels poemes d'Espriu dóna per pensar en com les paraules tenen connotacions molt profundes en cada mot triat no pas a l'atzar. Que si ets capaç de posar les paraules adients a unes imatges molt potents pots evocar realitats no tan llunyanes com les que ara vivim, en què se'ns priva d'expressió genuïna i de poder recordar que sempre hem estat els germans pobres d'aquesta Espanya rancuniosa i eixarreïda... I que si la teva professora de llengua també sap de teatre et pots passar aplaudint tots els poemes de "La pell de brau" dret, amb les mans calentes i el cor espetegant d'agraïment per tenir ulls i orelles i cor per entendre les paraules i veure-les representades de manera magistral per aquells joves. 

Dino dreta, xerrant de cultura i llocs perduts al mapa (el meu poble, per exemple). Me'n vaig al cotxe a clapar...les 4, faig un cafè i m'asseguro de que me dirigeixin bé al tant celebrat Cementiri de Sinera. S'hi duu a terme una passejada teatralitzada per aquesta parella:

L'Emiliano i l'Hermelinda
Saben fer-te viure l'Arenys en temps d'Espriu. Vénen pel carrer del costat del cementiri en una bicicleta verd maragda, amb un pom de flors al manillar i una cistella de vímet al darrere. Diuen que esperen uns parents que han de ser al cementiri, i mentre ell ens explica que venia enciclopèdies ella es fa fonedissa i quan apareix ell li cedeix la paraula. Estem enriolats, entusiasmats, sorpresos de veure com uns personatges esdevenen tan propers i alhora tendres... som nosaltres, en definitiva, que recitem, inventem, cantem, ens sorprenem i critiquem tot el que afecta l'ésser humà. Surten la Quela, la Trinquis, els parents propers de l'Espriu que no sabíem que tingués, l'afecte al Cementiri desllorigat per uns pisos per a pescadors que són una conjuntivitis crònica al paisatge del Maresme dels anys 90 ( encara no reparat... i el que costarà). Ran de l'espigó ens canten "He mirat aquesta terra" entre tots dos. La brisa del mar ens està glaçant fins al moll de l'os, però som feliços. Hi ha coses per les quals val la pena llevar-se aviat i fer 150 km de viatge... Hi ha coses que són un abans i un després en la meva vida.

PS U. Aquest és el curtmetratge inspirat en el conte "Tereseta que baixava les escales". Gràcies, Anna, per l'enllaç al YouTube i per aquesta feina tan ben feta! Sou unes "cracks"!!




PS DOs.. Al tornar, amb el cansament, em vaig perdre i vaig entrar a Barcelona. Vaig veure les fonts de Montjuïc en funcionament, "Padilla" escrit a terra... i la Plaça Espanya... fins que vaig encarrilar-me amb ajut i tornar a les Rondes... i a les oliveres i els ametllers. I vaig pensar en uns quants amics ... en el mar i en els seus ulls ;)

dijous, 25 d’abril de 2013

ROSA SORDA



Inexacte, llec en la visió interior.
Confós per les ulleres esquerdades
creia que ser dolç oblit era perillós,
per la trampa del que, somrient,
confonia jutge, mirall i advocat
en un mateix silenci aterridor.

I etern se feia un setial en la solitud,
i cridava als sords que no s'entenien
i els indicis el condemnaven.
Innocents! Superbs! Si hagués
traçat un mapa del desconeixement,
ni el tresor més gran fóra seu.

Roman quieta la rosa sorda
en aquest racó mut de món. 
S'esberla el vas i es vessa el seny. 
I si al coll la rosa va, 
que sigui per quedar-se...

He florit gràcies a aquest brot meravellós :0) Un petó, nen...

dimarts, 23 d’abril de 2013

CARTA OBERTA AL DRAC JORDI

http://martamontanya.blogspot.com.es/2010/03/sant-jordi-i-el-drac.html


"Benvolgut Sinyó Drac:

Li escric aquesta carta perquè vull que sàpiga que l'esternut d'aquesta matinada m'ha cremat la meva brusa preferida (aquella de cotó de-color-de-princep-quan-fuig) i ha fet que els bombers vinguessin a veure què passava a les 2 de la matinada. Ha estat apoteòsic: he sortit en sostenidors, els que tenen l'estampat de poms de flors...Sí, talla... i ara, què n'heu de fer! Clar que, gràcies a aquest fet, han vingut el cos (ostras, i quin cos...ai, què deia?) de bombers i amb ells un notari i un jutge... que...ai sí, que em perdo...que tenien les lletres "GUAPO!!" escrites al testament (Sí, una tieta per part de rebesàvia era andalusa, és nota que m'agrada exagerar...) Per si no n'hi hagués prou, m'heu cremat els deures de Mates (NostreSinó sigo lloat!!) i amb les guspires, les parts més sucoses de la Història del segle XX (o sigui, que m'he industrialitzat de miracle, vés per on!). Ara, he descobert amb un whatsapp moníssim que lo meu cavaller no se diu Jordi (ja fóra molta coincidència) i que tampoc regenta cap llibreria de vell. Però duia una samarreta estampada de sutge que feia olor a roses...(lo que fa l'amor, que t'espatlla el nas...) i amb les espines de les roses finalment he aconseguit acabar de rematar aquella tanca tan pesada que donava entrada (i mai sortida) a tots els llangardaixos verds i llefiscosos que me ronden cada nit proposant-me no-sé-què d'un intercanvi d'armadures... ai no, que era un toma-i-daca de llengües.... I ara que hi penso, un que parlava en anglès m'ha dit "You're my knight in shining armour". No éreu pas vós? 

Amb tota la confiança que em dóna ser veïna de replà, us demano que ensopegueu més sovint amb la meva vida ensopida. Jo no hi oposaré resistència.

Amb pomada anticremades i molt d'afecte,

La Princesa Incompresa"






dilluns, 22 d’abril de 2013

No SE'N FAN 70 CADA DIA, GLÒRIA!

 4x4x4... i no cal continuar sumant, oi? ;-)


Generosa, optimista i constant, trencadora de motlles, encantadora. Excel·lent amiga. Per moltes més lletres, trobades, silencis eloqüents, abraçades reals. Feliç aniVERSari, Glòria!!

PS. Jack Nicholson, Guillermo Cabrera Infante, Charles Mingus, Yehudi Menuhin, Rita Levi-Montalcini, Vladimir Nabokov, Madame de Staël, Henry Fielding.... tots van ser fites en l'art i la cultura mundial, també nascuts el mateix dia :0)


divendres, 19 d’abril de 2013

GASTROTECA ( i ja en van 8!)



SOSTRENIDORS = lligam femení que tenim entre el cos i la teulada (metafòric o no)

BULLERES = vidres que conserven l'enteniment ( la distànssia da el olvido i blablabla...)

TRASSA = recipient amb nansa a prova de gent que duu bulleres ( o sigo, JO)

PERESCRIPCIÓ = avançament de la fruita femenina en un paper segellat ;-)

CAPsigrany = impacient, malalt i maleducat.

ECScursió = viatge amb final infeliç.

ECScurçó = serp lletja.

ICScurçó =  incògnita rèptil.

I prou :0)


dimecres, 17 d’abril de 2013

GASTROTECA ( i 7)




TIRANT LO Planc(TON) = cavaller microscòpic.

HABSBURGÍNIA = hortalissa emparentada ( de lluny ) amb un rave de Frankfurt.

MORFOSIN...TATATXAN!! =   Màgia!! Cap error a la frase!! :DD


RAVI = rave que repapieja.

MORFOSINTAPIS = verdures associades a la sintaxis, que viuen de lloguer a ca la cantireta.

"(C)oda a Barcelona" =  ....ona....ona....ona....







dimarts, 16 d’abril de 2013

LI DIRÉ QUE US HE VIST (adéu, avi...)

Gràcies, David. Un petó!

"La torre. No la feu més dreta. Cauria.
Al so de les hores tant li fa l'edifici."
El temps ens passa a través com la sorra als canells. El front.

Del primer viatge a Albion em preguntaves
quin temps hi feia, i si es menjaven
el pa amb l'oli verge, i si el fred m'era suportable.
Tant de llunes fa que era ahir, el cor tan jove,
sempre propers en la inquietud del coneixement.
Regals, vas dir, que es fan per omplir
el buit del desig, tot i la cobdícia de l'ull foraster.
I què?! La nina, la nena, la dona que tant escriu
per deixar l'olor de la lletra en el llençol
(què és el paper, si no una mortalla sense dol?)
t'acompanya en aquest comiat serè i lluminós.

Fer-se(r) gran ens fa prendre distància. Escoltem i jutgem,
en silenci, el pas dels dies en la pell i l'ull blau.
Us escorto. Des de la porta us acompanyo teulada enllà.
Ja sóc al quadre. Baixo al carrer. Humitejo 
l'enciam de l'hort amb la llàgrima.
El llindar em crida, i el tractor llaura el vent de marinada.
A tu et deixo en penyora ma closca pelada. No pas la boina.
Gratar l'os per arribar a l'essència de l'home.

Guaiteu! S'envola un estol de puputs al tros
i comença una altra primavera en mi.

Dedicat a la memòria del meu padrí matern, en Ramon Roca Pont, mort diumenge 14 d'abril  als 96 anys d'edat. Nasqué, visqué, morí a Vilagrassa. Tota petita pàtria és gran si hi viu un home excel·lent. Te trobarem a faltar. Saluda la iaia de la nostra part...

diumenge, 14 d’abril de 2013

GASTROTECA ( uf...i 6 )

si la pantalla s'entela és culpa meva ;)

peTOMTOMets = Besos amb gps ;-)

peTOFUnets = Mol·lejades entle levelències i palaules lales. 

peTOGAnets = Efusions entre notaris. O entre notaris i clients. 

petoIJO?nets = egoista entre llavis compartits.

peTOMBets = llavis viatgers en el cos desitjat...

àPITS = Hortalisses valentes amb talla 110C de sostenidors. (Dedicat al Joan Garbí)

MORBOSINTAXIS = Malaltia de la frase que mira massa la tele després de les 2.00 am.

MorfosintAVÍS = Després d'aquesta definició ja no sabré què dir-vos ;-)

MORFOclintAXIS = Dificultat en concordar lo subjecte "Clint Eastwood" amb la resta de la frase (que sospira amb els ulls en blanc) 

Bon diumenge.... Sigueu feliços i feu una bona migdiada, si pot ser acompanyats...! ;-)

I'm on Fire by Bruce Springsteen on Grooveshark









divendres, 12 d’abril de 2013

BEATRIU

"Faràs el solo". Fa de fada padrina dels follets, d'arbre de foc, de sang no menstruada, de pal de paller. Fa de ressò dels aplaudiments que voldria robar als ulls dels pares. "Fes-te'l sola, jo me'n vaig." Té el cap ben moblat, té el cos de dona, té un do amb els mots i les mans. Se treu el tutú, el mallot negre, les mitges. Es posa els texans, les botes, la ratlla als ulls. Balla altres músiques, les de la maduresa. Neda amb la roba posada...sap on és la riba. JO t'hi espero.

700 entrades com 700 cabells. Per a tu, filla...

dilluns, 8 d’abril de 2013

SUBHASTA DIFERIDA

PET(H)ONE(S)TS = Inventem mots que creen sots en les galtes, perquè els volem fer, perquè l'altre se'ls mereix. I els galets de la sopa neden d'esquena, mostrant el seu melic al món. Sigues l'hac de la subhasta diferida. Sóc el teu millor postor. Dus-me a casa, pel camí més llarg... vols?


divendres, 5 d’abril de 2013

MUNTURA

 
Per ser que duu ulleres màgiques, de moment només li han produït maldecaps. La granota que s'havia de convertir en príncep s'ha suïcidat tirant-se a la sopa de galets, el gat negre ha començat a fer-se milionari amb un programa de dòmino i bitlles nocturnes en una televisió amb nom i números contrastats, i l'escombra del darrere la porta atrau tots els venedors de cotilles i plantilles ortopèdiques de la contrada. Ah! I el metge li ha dit que res de sal al menjar. Per postres, li han denegat el préstec per a comprar-se una cova a la bella ciutat de Bratwurst. "Senyora, faci el favor de sobrevolar més amunt la cua de l'atur.... Exacte! I si atura la turboinjecció... Número 2034! Número 2034!!! ...."

dimecres, 3 d’abril de 2013

UN ULL ( o dos )



I li vaticinaren que canviar un vidre li costaria un ull de la cara. I digué: "Deu ser que ajustar-me un ull ha de canviar-me la cara." Algunes crisis comencen amb una quantitat mòdica de diners. Tot sempre depèn de l'òptica amb què t'ho mires.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Fondària en lloc de distància

Som arbres. Maldem per trobar un poc de terra on fer-nos vells. I entre les rels comunicar-nos. No arribar al cel, només al cor. Al teu cor. El guardonat Ben Howard escriu aquesta lletra intensa, exquisita, metafòrica, que trobareu AQUÍ.  

 Depth Over Distance  by Ben Howard on Grooveshark

DEPTH OVER DISTANCE (Fondària en lloc de distància), Ben Howard

Fondària en lloc de distància, cada cop, estimat,
i aquest arbre nostre se farà gran al bosc,
però són les rels les que ens lliguen aquí, 
a terra.

Fondària en lloc de distància era tot el el que et demanava,
i podia semblar ruc de caure-hi tal com hi he caigut,
encara tinc força en la ceguesa que tems
si també véns
si també véns

Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.

Fondària en lloc de distància era tot el el que et demanava,
i tots els que ens envolten actuen com pedres,
encara hi ha coses, estimat, que faria, com tornar-me cega,
si deixes que creixi a estones, créixer a estones, deixa'l créixer,
deixa'l créixer a estones.

Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.

Fondària en lloc de distància, cada cop, estimat,
i podia semblar ruc de caure-hi tal com hi he caigut,
encara tinc força en la ceguesa que tems
si també véns
si també véns

Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.

Traducció de Montserrat Aloy Roca