S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 31 de maig de 2013

PREMI CORAL, MÚSICA I NENS!!

Uns apunts sobre la meva ciutat natal

Aquest proper diumenge la Cantireta, provista d'una flauta dolça, unes partitures i un mocador carbassa, anirà a Sant Eloi (no, no és el meu sant, tot i que s'hi assembla) a celebrar els 50 anys de la creació de la Coral Infantil Mestre Güell, guardonada amb un Premi Culturàlia l'any 2004, premi que atorga l'Ajuntament de Tàrrega a la trajectòria cultural i social d'una entitat per la difusió dels valors musicals i de participació entre els més menuts de la ciutat i pobles veïns. Em fa molt de goig dedicar aquesta entrada al bloc a qui han estat les meves "tietes" postisses, la Carme Miralles i la Maria Escribà, que m'han vist créixer, fer-me adolescent, fer-me adulta, casar-me i veure els meus fills com si fóssim de la mateixa família. Perquè entre partitures, rialles, notes, concerts i molts, molts assajos, hem tocat en llocs com el Palau de la Música Catalana. La música m'ha fet més bona persona. Gràcies, sempre, per l'acolliment, per ser qui sou, els que anem a posar música a l'esdeveniment: Pilar, Imma, Mireia, Imma, Jordi, Miquel, Lluïsa, Josefina, Montse, Carme, Maria, Jaume. Som collonuts!! Una super abraçada!!!


dimecres, 29 de maig de 2013

ROMÀN...TIC

  L'enterramorts encara riu ara al recordar l'última voluntat del difunt: "Miri, sap què m'agradaria? Que em fessin un taüt de merenga. És que sóc un romàntic empedreït."


Hola!! Me trobàveu a faltar? No? No passa res... jo tampoc enyoro gens els ecsàmens :DD

dimecres, 22 de maig de 2013

ARAGALL, SORRA, JO

Mai és igual, com l'ull que mira...

Si has de venir, esborra
l'emoció en el meu verb. 
Desglaça'm, atrapa el gas...
Que tot neguit sigui sorra,
que el tracte s'ajoqui en la pell.

La boira desdibuixa la línia
del passat en l'aragall del jo.
Convexa. Preeminent. 
Cap retret cap a les mans;
els versos, abelles en oració.

Fang refractari, rèplica:
un lilà de llum i llavis.
No puc anar-me'n sense tu,
la gènesi de la bellesa recomença
en el silenci del cos que et sotja...

dimarts, 21 de maig de 2013

WHATSAPP

M.C. Escher, Relativitat, 1953
Eren ben peculiars. Ell no suportava l'esforç de pujar escales. Ella, la llum natural. Per tant, van decidir que farien l'amor a l'ascensor tots els dilluns, dimecres i divendres. Els dimarts, dijous i dissabtes, al replà entre l'entresòl i el primer. Els diumenges es tancarien al rebost i arrasarien amb la xocolata negra, la secallona i la gasosa. Era relativament fàcil ser feliç així... Fins que un bon dia ella li va enviar un whatsapp: "Amor, al replà s'hi ha instal·lat un parent teu, un tal "Sésamo". L'ascensor no xuta... Lo rebost està ple de xocolata blanca d'Andorra, patates grillades i Litines. Siré al sostre, esperant. Petons."

Participació desimbolta i gens relativa als relats conjunts, en què tot depèn de com se miro... amb ulleres o sense ;)

dilluns, 20 de maig de 2013

CORREGIR ECSÀMENS

del web morasmoradas.com

D'un examen de castellà: "Ser un Vivaldis". 
Me pregunto perquè:
1. (no se m'acut cap perquè)
2. Perquè escrivia a les estacions, en lloc de fer-ho a les mosses guapes?
3. Perquè era un (violinista) apassionat?

D'un exàmen d'anglès: 137 = ONE HUSBAND THIRTY SEVEN
Ara entenc la poligàmia. O el maldecap d'haver-se-les amb 37 més, sota el mateix sostre i al llit ;))

D'un exàmen de castellà sobre passives (el millor exemple de tots, amb diferència) =
SE PROVOCARON VARIAS DIMENSIONES POR EL GRAVÍSIMO ERROR. S'admeten tot tipus d'especulacions, per activa i per passiva ;))

P.S. MATONÍMIA= dit del "figura" que qualla el greix i el fa formatge. Si està disponible, el llogo!  I penseu lo que vulgueu, que tiniu raó ;))

Bon dilluns a tothom!

A&E by Goldfrapp on Grooveshark



dijous, 16 de maig de 2013

CANTIRETA

de ca la Fanal... un aniversari...

Canviem els noms. Que el quadre de la paret rigui eufòric mentre es desclava, que el mirall s'estavelli de gelosia perquè ens mira a l'estimar-nos, que el gra d'arròs es baralli per estar sol. Que l'emoció no sigui d'agulles al pit. Inventem un nou ordre, on tot el que abans queia ara s'elevi fàcilment. La cantireta serà l'heroïna en una pel·lícula, i l'aigua li donarà súperpoders. La gasosa ens farà lliures... i les sirenes duran pèl al pit. Riu. Sigues feliç. Ets tot el que tens...

De la bellesa. De ser tendra i fràgil. De ser de poble petit. De ser JO...

dimecres, 15 de maig de 2013

STARBUCKS

Senzillament genial!

S'obren. Potser sobreres,
les finestres del cap.
I el cor, encara fosc,
salvatge, humit per la petja
poc encertada, espurneja
en blau, com si la fidelitat
li anés baldera. Sospira?

Se saben conscients del llum.
Al cap. La idea. La pena.

Passen, veloces, les hores,
com els grans de cafè a les mans,
com l'escalf del te en els guants... 

Passo pel davant. Recordo la foto en veu alta...T'ho devia. Gràcies, David!!

Linger With Pleasure by Ane Brun on Grooveshark

dimarts, 14 de maig de 2013

SIGUEM U ( i som dos)

de Fra Miquel, amb molta vista ;)


Saps, amor?
Aquest batec que em ressona
al fons dels pulmons,
no et corseca?
Porta'm un corcó,
desdoblega't.
Siguem U
en l'escorça 
de l'altre.


CANTIRETA

Despulla't,

treu-te les coraces,
les escorces, les barreres.
Desprotegim-nos i inventem-nos.
Quan arribem al moll de l'os
farà de bon estar-hi.
Ens recolzarem en l'ànima
quan ja serem un sol cos

CARME ROSANAS

Per als que posen àtoms en la meva vida. En les albades i en els crepuscles. Gràcies.

dilluns, 13 de maig de 2013

SI FOSSIS...


Si fossis una línia, series la de l'horitzó. No pas per la bogeria, ans al contrari, per la sensatesa. Si fossis una paraula, seria poble, o terra, o ànima. Si fossis matèria, la pedra sota els peus, la sorra, la més alta.

Si fossis jo, m'agradaria saber que tu ets en mi com en la llengua que ens agermana.

(Espero que li agradi... Participació al joc de Col·lecció de moments)

dissabte, 11 de maig de 2013

Amb els colzes i les rels...

Semblants en tant...


Vaig néixer tard, al tombant

del segle metàl·lic i cru,

amb els fils desmaridats
de la tenalla i el cor dur.

I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.

Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.


Aniversari d'haver ensopegat amb aquestes mans. Li devem a en Van Morrison ;) Petons, Enric.

dimecres, 8 de maig de 2013

PARABOXA



Pregunta abans de la classe: "Dominem lo to be or not to be, però...  aquest Shakespeare, no el podríem escriure Xèspir? És que l'alfabet no me'l sé."

(Per als meus pacients alumnes, que aprenen anglès... Gràcies!!)

PD. ParaBOXA: "De debò saps boxejar? Però si t'han deixat KO només en lligar-te els guants!!"

ESBORR(ON)A'M



... és timó del braç, 
i és marfull del marge,
i ametlló damunt pedra,
i mel liquant-se en la lenta
escriptura dels dies en la pell.
Vine, esborr(on)a'm els dubtes...



dilluns, 6 de maig de 2013

SETMANA... mana?



Descriu la setmana: mansa, examinable, capaç, retòrica, daurada, present. POSSIBLE.  De vegades, però, dels dijous en penja un fil que canvia el pes per l'ànima... Enriolada, caldrà llegir entre línies. Ais... ;D


L'EUFÒRIC

Bon punt arriba la primavera
tot jo em revifo sota l’oreig
i em vénen ganes d’anar al darrera
de la primera 
noia que veig


PERE QUART


dissabte, 4 de maig de 2013

ELOGI DE LA PINTURA

Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673

Entren al museu disposats a dissipar tots els dubtes sobre la seva relació. Venus els és còmplice en el primer petó francès, Magritte els il·lumina sobre els contrasts de la seva relació, Dànae els sorprèn mentre s'imaginen nus en el llit.

- Saps? M'agradaria molt saber una cosa... on és el Klimt clímax d'aquesta sala....
- Digues, sóc tot orelles, m'agrada que elogiïs la pintura... aquest mugró  museu és una canya...
- Tu saps on es troba l'origen del món? Quines pinzellades lo Courbet... Corbes, corbes, ai que em marejo...
- Vas forta, nena... guaita la Marialluïsa, ai, la Mona Lisa... Me sento observat, i si mos amaguem?

Participació sense llibre ni faristol, d'esquena a l'aparador del menjador, i en roba "casualwear" en què el més calent és sota la disfressa ;D

divendres, 3 de maig de 2013

ALEIX DE FERRATER



d'una sinyora que se maquilla

Et miro 
des de l’altra banda de la piscina
i no em bellugo, i no et bellugues,
i l’aigua és entre nosaltres quieta, 
serena, tremendament immòbil.
El teu reflex s’allarga en lleugera tentina.
Me’l miro, et miro, 
me’l torno a mirar i l’agafo.
El meu cap ho recorda bé, 
humit, cada estiu.

No el conec personalment. Un dia aniré al lloc on treballa i me presentaré. Mentre, com que escriu BÉ, em permeto prendre-li aquest poema, amb el seu permís, i fer-vos un camí de molles que porta fins a relats en català. Gràcies en nom seu.