S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 30 de juny de 2013

SOMIAR DESPERTA, PRESA 1

He d'aconseguir un vestit com el seu... i potser un trompetista entre els lectors... la veu greu ja la tinc. Algú s'hi apunta?

PD1.. Escoltar aquesta cançó al tard, mentre cau la tarda i les parpelles si es veu (i beu) alguna cosa agradable ha de ser memorable..... uf :)





PD2. La Cybill Shepherd canta, i en Bruce Willis fa de saxofonista a l'episodi 4rt de la 2a temporada, "La seqüència del somni sempre truca dos cops" ("The dream sequence always rings twice") de la sèrie "Luz de luna" (Moonlighting). Fantàstica sèrie dels anys 80, per cert... ais!! :)

dissabte, 29 de juny de 2013

TORN DE NIT

manllevat d'AQUÍ

Recitar-te. Fer-te art 
en el vers, 
i en la boca vessar-hi 
la mel de la cesura. Sóc 
el trànsit de l'oasi:
la gota de la coma
fonda, 
que s'evapora
en el llavi 
que et descorda...

Commodores by Nightshift on Grooveshark

dimecres, 26 de juny de 2013

DESITJAR L'EVIDÈNCIA

imatge manllevada d'AQUÍ

Per res del nom et vull.
Una altra cosa, sí. 
Un altre cos en aquest,
dins del món que a estones...
I em vols; i el dol,
a les mans i al front,
i al cos i al solc que sóc...
i desitjo l'evidència,
i a tu, per fer-me-la present.

Per a la meva estimada Gerònima, a qui li vaig prometre un poema inspirat en una frase seva. T'espero a la propera trobada ;-)

dilluns, 24 de juny de 2013

SUMMER'S NEAR...

Joc literari a ca l'Antaviana

Et puc fitar fins a esgotar-me. Vinclar-me en el vent per a llepar amb delectació un centímetre de la teva pell. Flairar l'aroma del desig en tots els porus oberts per la brisa. Sota la sorra tinc mans que et poden fer sospirar amb escreix. I en el mar tampoc trobaràs cap sortida: cada onada que et llisca sobre el pit, els braços, les cames...sóc jo, multiplicada per mil, àvida de tenir-te prop sense dir-t'ho.   

divendres, 21 de juny de 2013

COMIAT A L'ESCOLA



I la mare se m'endurà
dins del bec enllà
per niar en altres arbres...”

Gràcies, àngel de la guardaamics, mestres, per les estones que he passat en la vostra companyia. No sabeu pas el meu goig quan em dediqueu una carícia, i m'expliqueu alguna cosa del món que jo no percebo tan bé amb els ulls com vosaltres. No és pas una altra visió, la meva, sinó que malauradament depenc de l'oïda i el tacte per entendre'l, i vosaltres, que el veieu tan bé, podeu explicar-me amb detall tota la gamma de colors que arriba amb la primavera i acaba amb el ros pujat del blat al camp. Seguem, doncs, les rialles còmplices i les magarrufes i totes les moixaines que us deliu per fer-me, perquè jo us les tornaré amb allò que millor sé fer: un somriure radiant, que espanta la por i el dubte i ens reconcilia amb la part més amagada de nosaltres mateixos, aquella en què l'home diu: “És bo que siguem homes, pels ponts de les paraules, pels actes que ens enalteixen en l'altruisme.”

Aquesta trena de paraules que la mare us dedica, feu-la ressonar en el cor quan m'enyoreu. Sempre hi ha un LLUC en la natura. És el brot verd dins de la branca nua, a punt dins de l'hivern que en la primavera es mostra valent per trencar l'estella seca i demostrar que el verd sempre és possible. Perquè cada dia s'aprèn d'un mateix i dels altres.

Us duc en el cor a tots i cadascun de vosaltres. Sigueu feliços, tant com hi estat jo en aquest jardí de coneixements. Molts petons dels meus...


MONTSERRAT ALOY ROCA, 21 de juny del 2013

PD. El meu fill Lluc deixa l'escola de Verdú, el jardí de coneixement, on hi ha estat 7 anys. El curs vinent anirà a Tàrrega. Avui és un dia trist per a tots, especialment per al seu àngel de la guarda...

dimecres, 19 de juny de 2013

HORTOGARFI-A (gastroteca i olé)

www.formaggio.it


HORTOGARFI-A : Planter de faltes amb canyes metàl·liques per a que pujon dretes. N'hi ha de mascle i de femella. "Lo Sinto ha comprat una hortogarfia per a fer-hi pepinos i ansiams."

FONDUEL: batalla aferrissada entre lo Camembert i lo qes de Burgos. O entre lo mató i lo Roquefort (jo, cà fort!!) " Niseta, vine, que hi ha una fonduel a la cunya, lo Camembert està fotent verd lo mató del Pastoret!!"

COGOMBRA: "pepinu" sota el que pots dormir-hi la migdiada. "Nirem a collir aquelles cogombras després de la migdiada.... al ras mos fotríem com gambes, si les tallem ara!."

NYAP:  blanc, insípid i petit. O sigui, poca cosa a l'olla :DD "Posa-hi una mica més de garbo a l'olla, iaia, que amb aquestos nyaps i les mongetes escarransides, ni lo canari la voldria, la verdura!"

GASPATXI: amistat perillosa i amb tendència a líquida entre els tomàquets andalusos i els pebrots bascos."Doncs a mi m'agrada lo gaspatxi, més que ré perquè quan se torna roig me recorda a una part que... vale, vale, ja callo...!!"

PEN-NIL: memòria fòssil flotant a les ribes d'Egipte. "Mira, Anselmo, lo pennil aquest no té greix ni té ré. I encara que digos que té memòria, no s'assembla gens a un tossino."

MATON amb mel: pistoler amb abelles emprenyant-lo mentre fa la fenya."En aquet restoran diuen que per postres te servixen maton amb mel. Deu vinir lo Clint Isbud amb un aixam d'abelles..."

MERABLEDES: ciència ficció a l'olla. "Je, la tieta Lurdes ara n'hi diu merabledes de les bledes. Se pensa que amb tossino siràn més autèntiques..."

AM AQUET POST SEREBRO QUE JA HE CABAT DE CORRETGIR ECSÀMENS :DD


dimarts, 18 de juny de 2013

M'AGRADA SENTIR-TE RIURE...

Vine al camp, de nit. Et diré tot el que amago de dia, i et reflectiràs en el meu paladar. A les galtes s'encendran roses perquè hauré sadollat el verb amable. Plantaré somriures als marges del blat del vers. Serem reflex l'un de l'altre, i et guardaré la collita més profitosa, la que es planta en els camps de la imaginació. M'agrada sentir-te riure...

After Midnight by blink-182 on Grooveshark

dilluns, 17 de juny de 2013

RECUPERACIONS (GRIMAU)

PERÒ...EXISTEIXEN ELS HOMES COM AQUET??

Avui, dilluns dia 17, s'inicia el període en què, mitjançant la mil·lenària tècnica del ciri, la processó per dins, el cafè combinat amb menges que ara no vénen al cas, les estampetes de la Lara Croft o el mascle Bond, James Bond (lo Sean Connery quan era guapo per caure'm la bava i alguna peça de roba....ais, que em perdo...) i l'ensenyar la cuixa o l'escot (me pregunto perquè els hòmens no ensenyen el pitram o els bíceps, que també m'alegrarien lo dia, vès... per on anava?.... no, no acabaré bé aquet post, no...) se procedeix a la inauguració de les RECUPERACIONS (Grimau, ja que trio jo). Que si no pot venir, no passa ré, que ara poso una crida popular:

"Se fa saber que  a tot home que passo per ca la cantireta sirà recompensat i benvingut amb un somriure deliciós i un parell de petons sorollosos a cada galta. S'accepten hòmens en forma de jugador de bàsquet (lo Pau Gasol, peresempre), cantautor, paleta amb coneixements d'electricitat, funcionari, mestre, caixer, notari o economista aixerit. És molt important que sigo aixerit, la fenya pràcticament és innecessària. Més ben dit, ja n'hi donaré jo, de fenya...." (SOSPIR FONDO...MOLT FONDO...) :dd

APA, BON DILLUNS A TOTS!!

diumenge, 16 de juny de 2013

RECITAR A LA PEDRA

www.lleidatur.com

 Pos si no sóc oreneta.... amb l'Alsa (i olé) potser arribaré a casa a temps... perquè des de Barcelona (ara ja me puc morir tranquil·la, ja he vist los jocs d'aigua a la font de Montjuïc, què maco, al poble la màxim que se pot fer és marranades amb un got de plàstic a la font)....a veure...on era?.... passejant per les Rambles, que sembla que s'ha de demanar hora per canviar de carril...dons tornant per la Nacional2, passant pel Bruc, deixant Montserrat (la Verge, clar) a la dreta i tot lo demés... demà avui diumenge a la tarda, a l'hora en què alguns ja pensen què faran per sopar, i altres encara estan decidint si acaben la migdiada o només se donen lo tomb al llit, servidora de valtres se n'anirà, cotxe mediante, a recitar versos a la bonica vila closa (o sigui, envoltada de parets de pedra) de Montfalcó Murallat, entre Cervera, Sant Ramon i Les Oluges. Pot ser que només m'aplaudeixo NostreSinyó, que espero que se compadeixo de mi i no m'enviï cap llampec al local on servidora perdrà tres o quatre neurones, una mica de saliva i mig litre de suor, si tot va bé. Si me voleu aplaudir, veure, xiular o tot alhora, a partir de les 5 de la tarda estaré voltant per allà. Prometo no fugir.

divendres, 14 de juny de 2013

FEINA FETA NO TÉ DESTORB


Aquest cap de setmana seré a Barcelona (Barcelona és bona si la bossa sona...), amb el Víctor Pàmies, que ens il·lustrarà  sobre les FRASES FETES i altres delicadeses de la nostra llengua mil·lenària. Per això, i per celebrar aquest esdeveniment, em ve molt de gust posar-vos un poema de la meva amiga Aurora Marco, que sap fotografiar amb paraules aquell moment a l'aula, a darreries de Maig i tot el Juny, en què tots comptem....ovelles cap a quarts de dues del migdia, i més enllà. I és que aquí, allò de "cabra que bela, perd el bocí", no s'hi pot aplicar...

Bon cap de setmana, amics. Sigueu feliços, poseu-vos crema solar sense moderació i camineu per l'ombra. No voldria prescindir de la vostra dolçor ;-)

XXII

El cervell enterbolit
per la xafogor de l'aula
i l'estómac feinejant.
Cantarella de la senyo
que fa dormir les ovelles:
lie / lay / lain (1)
sleep / slept / slept (2)
dream / dreamt / dreamt. (3)
L'alumnat, sempre obedient,
està practicant els verbs.

(1), (2) i (3) són verbs irregulars de la llengua anglesa. El significat de cadascun és: (1) jeure, (2) dormir i (3) somiar. 



dijous, 13 de juny de 2013

FORMES PERSONALS

El problema amb les formes personals del verb és que s'omplen d'humanitat, i cal rentar-les amb sabó anti-taques, especialment en les parts que més es toquen. Per això, tota forma personal del verb és cosa de dos: del que les diu, i del que les escolta. Altra cosa és que els faci cas. O sigui: "Estima'm, et beso, t'acaricio, ens mirem, et desitjo...". Temps, aspecte, mode, nombre, persona. El cercle es tanca.

PS. Dedicat a l'I. i la seva xicota, per un comentari seu. Gràcies! ;-)

Hold On When You Get Love And Let Go When You Give It by Stars on Grooveshark

dimarts, 11 de juny de 2013

El MEU JO FÍSIC

Carles Ferran i Cantireta
JO?

Col·lecciono arracades. De fet, ho faig en forma de penjoll per a les orelles i en surrealisme, per les respostes d'exàmens. Sóc dona (i orgullosa de ser-ne). Treballo fent anar la llengua, perquè cal fer pensar i pensar per fer escriure. M'agrada la poesia, la música i l'art. Sóc mare de 2 persones meravelloses, ella és artista (com sa mare?) i ell té paràlisi cerebral.




PSSTT....La Cantireta no porta barba, però sí duu arracades i ulleres. Foto feta per en Ferran d'Armengol a Sudanell, el dissabte 8 de juny. M'han demanat que me posés cara... i aquí em teniu, de franc a la foto :D

CRÒNICA D'UNA TARDA A SUDANELL



L'hora acordada. Pugem al cotxe. Amenaça pluja, però no és cap a Lleida... a la carretera llueix un sol generós i sincer que diu: "Sou capaces de tot." Els núvols posen els comentaris a la carretera sense corbes que ens porta mig en silenci còmplice cap a la fita del vers. No recordo gaire per on era, i he de refer la carretera 2 cops perquè la ment em va més ràpid que el meu (nefast) sentit de l'orientació. Si fos oreneta... "Sudanell". El canal rega el poble a l'entrar. Tot és verd i amable, tot respira primavera tardana. Els veiem en una cantonada, en cercle, com planejant alguna cosa, mirant-se als ulls en interrogació no massa curiosa. S'han llegit els ulls, ara ens toca a nosaltres ser escodrinyades per descobrir la veritat. Baixem del cotxe. Abraço amb estimació d'amiga el Joan, l'artífex d'aquesta trobada tan emotiva, inoblidable per tantes raons. Als altres els faig petons, a l'Aurora una abraçada llarga, vam estudiar la carrera plegades a la Universitat de Lleida, ara fa... 23 anys. Ella ens feia de canya enfiladissa per on corrien els nostres neguits de jovenesa... Hi som tots: Joan Abellaneda, Núria Niubó, Marc Torrent, Glòria Bosch i Morera, Carles Ferran, Empar Saéz, Aurora Marco Arbonés, Marc Freixas i Montserrat Aloy i Roca. Trobo a faltar el Miquel Àngel Tena-Rúbies, que ens envia tota la seva força en els seus poemes vigorosos amb la vida i la veritat. Ha dit que ha de fer repòs... La vida. Aquesta cançó (i el videoclip que l'acompanya) em té el cor (i els peus) robats... Apugeu el volum i seguiu-lo amb el cap!! Oh, yeah!!



I ens dirigim a la plaça on l'altre any les cigonyes fan el niu, alienes al vers i a la rima, però adients en el seu ritme a la traça dels humans a fer veure que res ens afecta. Els importa? I és que el bar és obert... caldrà refrescar la gola. Organitzem-nos: qui som, què hem vingut a fer, i tu qui ets, i com escrius?, ah, però coneixes a tal?, resulta que tal és la cosina de Qual, etc etc...Boques obertes en somriure, en rialla, sembla que pinta bé. Ah! I els FAÈRICA, què, Montse? què fan aquells nois tan eixerits? Pos assajar... mentre naltres remenem els papers pel dret i pel revés, fins que crec que els versos se  marejaran i acabaran tots escampats. "Què, us sembla que comencem? Poetes, pugin a l'escenari!!" En Joan és qui obre el cercle de recitadors, el segueixo jo i anem fent fins que acabem la primera ronda. Els de Faèrica ens deliten amb una cançó molt adient (caram, què bé que toquen en directe, i quina veu més ben afinada...PUNYETERUS!!) i comença la 2ª tongada. Per cert, en aquesta recito el famosíssim (hehehe, no t'ho creus ni tu, Montse...) "Què volen les dones?",  en què acabo amb un vers molt potent. Veig les cares flipades... sembla que tot va bé. Els altres treuen els seus millors vestits poètics. Aplaudim, mos canten els Faèrica una altra cançó i comença la 3ra ronda, i última. Remato la fenya amb una llista de símils molt sensuals... i la dono per acabada. Ells, els pacients músics, fan el recital després. Sonen fabulosos... me marxen els peus, el cos sencer, les cames... els sento dins en una força inaudita que feia temps volia tenir. S'esgota el temps, acaben. Ens fem la foto de rigor (em sento estranya... me faig fotos amb uns poetes que fan música amb una guitarra elèctrica... ens agradaria electritzar el públic amb els versos... un altre dia, una mica més de pràctica... unes imatges més potents...."Lluííííssssss!!" "Jo també!!! No et descuidis de la meva màquina!!!") i comencen els de "Quart Primera". Ens agrada... hem d'anar al lavabo, hem de parlar amb els amics, hem de dir-nos tantes coses. Alguns se'n van, altres es queden una estona més. Altres, com la Glòria i jo, i la família del Marc Freixas, ens deixem convidar a un entrepà, mentre la tarda cau i els nostres records es cristal·litzen. Una tarda inesborrable. Gràcies, Joan, per tantes coses compartides. Sense tu ni el Sinto, Sudanell no fóra possible. I gràcies, Marc, per fer possible els Faèrica... Nois, sou genials. Una gran, gran abraçada.

La tropa al complert... oh yeah!! :D

dilluns, 10 de juny de 2013

QUOTIDIANITAT

las fotos más alucinantes, un pou ;)

M'escriuré a la mà
el nom del llavi més dolç,
embrutant portes i aigüeres
de claror i de lleixiu,
clavant forquilles a les genives
de les nines de plàstic tailandès,
tallant llegums tendres
a la taula de la cuina, sota el llum,
llegint calendaris antics
i netejant miralls i finestres.
I et diré què fem per dinar,
             si he brollat dins l'aigua,
a quant comprem els ous,
                         si m'has desitjat en el son,
t'he vist al creuar el carrer,
                                  si t'he somiat en el meu llit.
T'estimo, xato. Adéu...

Una altra setmana que comença. I tot i així, de vegades hi ha dies que no semblen ser fills naturals de la setmana... Abraçades dolces i llargues per a tots, homes inclosos :0)

Peter Gabriel-In Your Eyes by V.A on Grooveshark

divendres, 7 de juny de 2013

SUDANELL, AGAIN ;-)

Aquest dissabte dia 8 de juny, dia calorós com ha de ser en aquest temps tan propici a treure's la roba i pescar un costipat (jo em pregunto si no podria ser treure's un costipat i pescar un homo-guaperus-erectus-sàpiens, peresempre.... ja m'he perdut, vaja!!... per on anava... per despullar... ah, no... ais, la poesia eròtica.... hehehe), cap a les 5.30 de la tarda, una colla de poetes d'ambdós sexes mos reunirem, Musas mediante, a la bonica vila de Sudanell, prop de Lleida (VET AQUÍ LES COORDENADES GEPEESE DE NOSTRESINYÓ GÚGEL) per exercitar la gola, tràquea, cordes vocals i altres parts de l'anatomia (ulls, sobretot) en la dicció i perversió del noble art de recitar poesia en llocs públics. Sí, he dit púb(l)ics....Ics, ics, d'interrogant....sou una colla de malpensats... la poesia erròrtica (ERÒTICA, carai!) correrà a càrrec de la Cantireta.... Sudanell, tremola!! 




PS. Després correrem al bar amb los gastos de la birra i les patates per celebrar que som collonuts. Perquè n'hi som, i un rato llarg!!
PS dos. Us deixo amb els FAÈRICA, que amenitzaran amb les seves cançons les nostres lletres. Gràcies, nois!



dijous, 6 de juny de 2013

EL CANÍBAL AMORÓS


Em fa goig compartir amb vosaltres un poema eròtic per a la revista digital "Lo Càntich" que he traduït de l'anglès. Aquesta és una col·laboració a més de 4 mans entre el Joan Abellaneda, servidora i qualsevol altre que vulgui afegir-se a escriure o traduir poesia eròtica. En temps revoltats, el vers abrusat ajuda ;-)




Imagina que volgués menjar-te
probablement començaria
pels dits, les galtes i els pits
tot i que em temptaries sencera,
tan poderosament especiada
per fer-me desdir de la meva tria.

Mentre t'engolís sencera
com llepolia, com llaminadura
deixaria els ossos petits
amb molta cura vora el plat
i acariciaria els més grans
com si fossin talismans de vori.

Quan ja hagués acabat amb el teu TU comestible
(la teva llengua n'informaria el meu contestador)
em desvetllaria a l'engonal de la nit
per sentir, molt lentament,
el teu esperit ploraner i encisador
rosegar-me els dits de mans i peus.
Aquí, amb un gest rar i delicat,
algú deixa anar el seu cor
i (te) l'ofereix en una cullera,
guarnit d'adjectius.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


dimecres, 5 de juny de 2013

GRUA

d'aquest ull tan encertat

PD. De vegades me veig com una grua. Com si el meu cervell portés el coneixement d'un lloc a l'altre, sense gaire bellesa en la forma, només en el contingut... Hi ha dies en què crec que ser grua és com voler precipitar els núvols de tempesta sobre la terra. Negar el sòl amb la llàgrima del l'esforç. Ser egoista... i suspendre per falta de bases. Ais.

Grua que duus
el vèrtex al bec de l'angle.
Ets sospir fràgil...

dilluns, 3 de juny de 2013

GASTROTECA, número 9!



sosTENGUIdors = avorriment per parelles al calaix de la roba interior... ;-)

sosTREMPadors = suspensoris entre Sort i La Vall d'Aran, per on corren rius molt cabalosos...

sosTINYAdors = suspensoris que fan venir enveja només de mirar-se'ls.

mitjHOMs = doncs això, escalfadors universals de tous de cama.

àcid aCÈLTIC = vinagre amb casc i barba.

FARDilla = peça de roba que molesta de la cintura en avall, especialment si es fa alguna cosa relacionada amb saltar andanes al metro o córrer els 100-metres-passadís-dels-iogurts-abans-no-s'acabin.

BOTOmà = turc dins d'un trau.

Bon dilluns a tots!!