S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 29 d’agost de 2013

GOLA

Li ha promès tantes tardes de gola amb el seu cos que, quan finalment arriba el moment, li diu que gràcies, que prefereix tenir una tarda esbojarrada amb un pastís de xuxes, que almenys es fonen en la boca que toca, i uns quants capítols de "The Big Bang Theory". I que aquesta ressaca es cura amb una mica de bicarbonat i dosis considerables de música heavy.

diumenge, 25 d’agost de 2013

LUXÚRIA

desitjat d'ací

Li diu que no pateixi, que serà una obra d'art. Que molts al món sospiren (de nit i de dia) per tenir-ne una. Que no dura gaire però l'efecte és al·lucinant. Ara mateix ho fa amb ploma. "Tinc moltes pessigolles...i la sang me fa cosa, me desmaio només veure-la."  "No pateixis...això no és cap tatuatge." "Ah...escolta, i a què et dediques?" "Escric poesia eròtica, saps?... Si gires una mica la cama, ara a l'engonal...perfecte!... Ehem, encara no sé com te dius...amb què rima luxúria?"

dijous, 22 d’agost de 2013

Avui cometo 46 pecats ;-)

Servidora no se diu Dorothy, ni fa fotos com en Henri, ni sap tocar el piano com en Charles, ni escriurà una novel·la que enaltirà les biblioteques i la memòria dels llibres universals, i tots nasqueren un 22 d'agost... però a fe que us agraeix moltíssim que sigueu amb mi durant aquest dia, al cor, al cap i fins i tot a l'orella (altres parts del cos, me les reservo per a la intimitat...) Petons retornats amb escreix.

El aburrimiento se cura con curiosidad. La curiosidad no se cura con nada.  
La brevedad es el alma de la ropa interior.

DOROTHY PARKER

"No pienses. El pensamiento es el enemigo de la creatividad. [...] Simplemente dedícate a hacer cosas."

"Escribe una historia corta cada semana. Es totalmente imposible escribir 52 malas historias seguidas".

RAY BRADBURY

A la meva manera, també prenc el sol, hehehe








dimecres, 21 d’agost de 2013

SOBÈRBIA

elblogdetradux.blogspot.com

Des que l'havia deixada, se trobava divinament. És més, era el centre d'admiració de tothom. "Posa't de costat, no, ara de l'altre...Saps què? I si te pintés com si tinguessis mal de fetge?... Encara no entenc perquè te'n trobava, de mona...I llisa, lo que se diu llisa, n'ets un rato llarg...deu ser que de prop, totes les models guanyen en bellesa interior, eh?" Al fons, el quadre protegit la fulmina amb els ulls, i se sent una rialla sarcàstica que fa tremolar els murs de la sala. "El nostre clau sí que va tenir història. Perquè te penses que te coneixien per Nardo?"

PS. Només em falten 4 anys per als 50. I 50 anys menys per als 100. I 21 per a l'Imserso.

dimarts, 20 d’agost de 2013

FINAL FELIÇ (enveja)


Tanta enveja tenia el poeta de l'aire que ella respirava, que només l'inspirava. A força d'insistir va expirar, esbufegant,  dins d'un poema eròtic.

PD. Tota la setmana en tindreu un. DIJOUS SERÀ DE GULA... en faré 46.

dimarts, 13 d’agost de 2013

SÓC UNA ARRACADA

Arracades d'"OH!"

Enroca't. Enrosca't. Fes-me traus de bava al coll i a les orelles. Que la natura s'embadaleixi en veure's tan fidelment reproduïda en mi. No creguis que l'òxid em desmereix... tot, per efecte de l'oxigen, es fa memòria...i tu i jo no serem més joves per respirar, però abans, trena'm totes les síl·labes que em vesteixen. Si em mires bé, sóc lira i sóc parra: de la paraula depèn el meu so (algunes paraules tenen el do de fer-nos una mica històrics en l'univers), i del vi que compartim a taula ens el bevem en cada plec de pell que estimem. No facis cas de les llunes, totes diuen mentides: ens atrauen i ens amaren d'aigua en la platja de la vida. Desitja que tots els ulls siguin per a tu i sospira perles, admiracions del cos nu, la joia.

Eveline by Nickel Creek on Grooveshark

dimecres, 7 d’agost de 2013

I un dia



I un dia el camí es fa planer. A banda i banda hi neixen els esbarzers de les decisions, les baies dolces encara encastades en la tija espinosa. Al fons, un retomb no gaire pronunciat on arrecerar-se de les males experiències... deixem-los esbufegar mentre nosaltres pugem, sense esforç, per les venes del cor. A l'esquerra, el llac dels nostres somnis. No hi pesca ningú, tots saben que les truites somien ser sirenes, les sirenes somien ser Ulisses, i Ulisses no vol tornar a casa pel camí més curt. Penèlope teixeix xarxes socials en el teler dels escots, i el camí mostra un mirador d'ocells de bons auguris. Mengem pa saborós, amb bocins de nous pensaments i de panses per a la memòria. Vine a caminar amb mi, sigues valent i tingues fe... farem via amb un càntir sota el braç. A la llarga, tots es basteixen amb aigua i fang.

PS. Gràcies per tantes paraules de coratge, amor i amistat que em vau dedicar en el dia del meu 5è aniversari. Espero posar-vos aigua ben fresca un quant temps més... ;-)


dimarts, 6 d’agost de 2013

FAI 5 ANYETS!!


Servixco aquet pot (post, post...) per fer allò que diuen "qui no té fenya lo gat pintina". Mentida perquè lo meu no se dixa pintinar ni abraçar sisquere. A vere... per on anava?... desbarro.. no, desfango, que sóc la cantireta... Ah, pos us deia que m'he dedicat amb nocturnitat, premeditació i ale!...ale!!...alevosía a fer això que lligireu a sota, çó és DESMEMBRAR la cantireta. I com se fa? Pos se li dóna una quantitat x de xicolata, una de a d'abrecocs i una de b de brenar, i tindrem la sigüent equació:
                                            a+b = x

I ré, que gràcies per ser qui sou, que m'heu acompanyat en aquestos 5 anys de teràpia gratuïta, i que Nostresinó vos hu pague amb lo que més gràcia us fasso: xiquets en banyador esqüet, sinyores en lo mateix, llangonisses, crusants, petons i abraçades sense bava però amb intencions, etc.

PD U. Aquí tiniu la meva llista de neures: CRANC (sabreu perquè surt un cranc a ca la cantireta), MONTSONÍS (gràcies, E. i R., per aquell vespre mític tan entretingut...), MIRALL DE LABERINTS (prosa poètica sobre la poesia), CORRÓ (quina nit, Núria i Sintu, i totes les cares que vaig veure de prop...), TERRA ( m'han plantat 2 cops, i encara lluco...), i finalment, el primer mes d'aquet blog,  AGOST 2008.



PD DOS. Per a vosaltres...!  Sou magnífics!! Si vos ho diu lo Wynton, és que és vritat!! :D

diumenge, 4 d’agost de 2013

GASTROTECA D'ALEGO WARS

los de www.fanpop.com n'hi tenen la culpa 

DormiLEGO: pos això, tot i que les joguines de la marca no estan fets a Lleida, i no tenen ré a vore amb aqueta paraula . "Lo Selmo sempre diu que lego ve, i tarda mitja hora en atxecar-se!"

aiguATXIM = encostipamenta mentre se crema la cansalada a l'aigua. No s'encomana. "Cloti, no vaigos a fer aiguatxim, avui, que s'ha girat marinada i agafaràs rèuma als ginolls."

VENI, VIDI, VINÇON = si los Romans haguesson fet una bottega a Barcino, lo més probable és haguésson posat això a la façana.

nOVELLA = corder contestatari i nihilista. "La novella que té lo Pep és tan redícula, qu'enlloc de dir "Be" diu "Ce"!!

XARANGUITO = melodia empegalosa vora mar. Pot ser que sigo de sardina, o de sípia, o de EAU d'Arròs a la cassola. "Nirem al xaranguito de Cambrils, que lo de Salou ja'l tinim molt vist!"

TROSSINO = "La iaia Trudis diu que posar trossino a les bledes és de covards." (Tossino és com diem lo porc a l'Urgell)

FACISTÒTIL = suport pocasolta de partitures. "Lo Mossart tinia uns facistòtils que només feien qu'amprenya'l. Diu que per això no va acabar lo Rèquiem."

TRINXAT A LA CERDANYA = sinyó maleïnt la col, la patata i suant la cansalada mentre tresca pels cims de vora Puigcerdà. "L'Anselmo ha nat a txafurnar neu aquet cap de setmana, i ara li diuen lo Trinxat a la Cerdanya."

PD. I per fer lo bloc més aufanós, se vos convide a no fer escarafalls i dir-me què vos semblen les paraules: "cantireta, aigua, nansa i fang". Aixines serebro que dimats fai 5 anyets... No sigueu astopencs, venga!!





dissabte, 3 d’agost de 2013

TRANSLÚCIDS


Hi ha 9 coses sobre les que la llum incideix:

D'aquest geni dels ulls

La primera és els teus ulls verds. La segona és la teva pell tan blanca. La tercera és la veu que sura entre el tenor sublim i el baix que somou la part de l'escorça que em caracteritza. La quarta, el sol ponent-se dins de l'aigua de la piscina. La cinquena, els cogombres abans de rebre l'oli sagrat. La sisena, el perfum dels tomàquets quan els tallem per contemplar-los, com si fossin el mirall de l'estiu que arriba al seu zenit. La setena, la teva rialla fent-se llampec dins meu. La vuitena, la teva mà mentre bateja els meus cabells amb epítets sempre diferents. La novena, tu. 

PD. Dimarts dia 6 faré 5 anys de bloc. M'agradaria que ho celebréssiu amb mi, amb qualsevol cosa que us suggereixin les paraules "cantireta, fang, nansa, aigua". Sense vosaltres, aquest bloc no hauria arribat fins on és. Gràcies per tantes coses, amics. Perdoneu per no contestar els vostres comentaris. Ja ho estic esmenant...

dijous, 1 d’agost de 2013

DES-DENT(d)EGAT

La nostra gata s'hi assembla. Gat de raça "calico".

I avui serem a cal dentista de les ratetes, que no saben escombrar l'escaleta ni agafar l'escombreta, per netejar la boca i potser treure una dent... S'estarà molt quiet, amb la seva mà entre les meves, mentre el coratge va de boca al cor i al cervell, i corre entre les venes, i hom pateix per aquesta maleïda escaleta i el dineret que corre graons avall. Un reialme invisible, aquest nostre, en què jo faig les veus en off i ell posa els somriures i les rialles, i no hi ha mai guió fix. Una "sitcom" a l'estil cantireta, vaja. Com en les dents de gat, que no semblen capaces de rosegar un conill, per la mida, pel pèl suau que les envolta per fora...