S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 31 de desembre de 2013

DESGEBRAT, NÍTID

D'aquesta "mossa" que aprecio... Thanks so much! :-)

A sobre la catifa de tarquim
la granota canta l'enyor d'un bes.



I tornarà la boira a la meva terra, que també és la teva. Resseguirem els camins per on ens fem fidels a l'essència, que són els mateixos dels cossos que la fan present, i sobre la pedra esmicolarem el dubte. Regalem-nos temps entre els dits, o en paper...tot queda escrit a la pell i als ulls. Bon 2014, desgebrat, nítid. 




dimarts, 24 de desembre de 2013

Nadala

(...) Com una flama, que no és poc,
com l’harmonia que és d’enlloc.

Joan d'Irlanda




Sigueu llum per als que tinguin el cor apagat. Paraules per als que no saben o no gosen parlar. Braços per als immòbils de pensament. Sempre generosos amb els que no tenen ni un alè on aixoplugar-se, perquè potser estan a punt de perdre-ho tot. Estimeu. Només tenim allò que donem, sense esperar res a canvi.

dilluns, 23 de desembre de 2013

BONDAT

Serguei Ivanov, Negociació al Campament dels eslaus orientals, 1913

- Ivan, tu creus que ho vas entendre bé? Que me vas dir d'unes senyoretes...
- Xsst! Calleu!  Vassily Assananief, què murmureu?
- Res...que jo havia entès "Bondage"...i que vós no sou el meu tipus. A mi m'agraden més altes i rosses, i sobretot sense barba i amb clau. Del "Sí o sí". Vós ja m'enteneu.
- Vassily Assananief, sou aquí per la bondat del govern amb els esclaus...
- Tantes classes de francès per a no res...
PD. Relat a la manera russa, o sigui, amb la rialla glaçada a la boca mentre de fons sona el que sentiu:

diumenge, 22 de desembre de 2013

PONIEGU (50è aniversari d'una coral)

Avui la coral infantil Mestre Güell celebra, amb un concert de cloenda, els actes del seu 50è aniversari. Jo, entre altres ex-cantaires, estaré entre el públic i després a l'escenari. Aquesta meravella en serà una, de les 3 que cantem. Espero que us agradi.



Cantar…com si fos fàcil. Mirar-se’ls de lluny, com procurant fer-se invisible, com si fos possible no formar part del grup un cop has començat a emetre sons. Ja no ets tu, ets una campana que vibra, un diapasó que sap calibrar la diferència entre el semitò i el bemoll, entre l’alegria i la tristor. T’aprens la música com t’aprens les taules de multiplicar, ara diem “cavall”, ara “cadira”, ara “esquirol”, i la lletra entra suaument, com les carícies dels pares abans de dormir dins del llit, com els rajos de sol a l’hivern, sense fer soroll, i s’hi queden. La música es complica, i la lletra esdevé poesia (ah, no ho sabíeu?, sempre en són, de poetes, els músics…) i tu creixes entre els compassos i els teus companys de cor. Tenies 5 anys al començament, després són 7…9…i marxes de casa, un cap de setmana, amb les partitures al cap, a cantar prop de Barcelona. “He vist el mar, i la Rambla, i Colón!!”, dius per telèfon, emocionada, als pares, que reben la trucada com si la fessis des d’una estació espacial. Als 12 et donen una flauta i t’encarreguen una missió: cuidar-la, netejar-la i bufar-la. Per treure-li els mals esperits…els teus i els del món. No hi ha volta enrere. Saps cantar, saps llegir una partitura, saps com tornar el vent en melodia. Has après a treballar en equip, a prendre decisions, a dirigir i a respectar els companys i a fer cas a la persona que dirigeix. Sí, FELICITAT és la paraula. Per a mi, cantar i fer música són la felicitat feta realitat. I, com va dir Shakespeare, “Si la música és aliment de l’amor, doneu-me’n un excés, de manera que, sadollant-lo, l’apetit pugui emmalaltir i morir.” Gràcies per haver-me deixat experimentar tantes coses.

dimarts, 17 de desembre de 2013

ANNA GIBERT




El color. No és el batec que el delata... però talment un raig de foc en tres ventricles. A la mà, el pes de l'ànima. Arriba't a aquest gris dividit, i fonem-nos-hi. 

pd. Fotògrafa recent coneguda, té obra a Tumblr. Properament, una altra foto amb peu ;-)

divendres, 13 de desembre de 2013

TONYINA

www.alternatilla.com


Porta molta estona mirant-se-la fixament. Ha estat practicant amb el gos, amb el bric de llet, amb la manta...Fart de tenir les parpelles tibants durant tanta estona, i de que se li assequin els conductes lacrimals, a més del perill de ser atropellat per un aspirador amb tendències Màrmquez, i de que la tia Lurdes (qualsevol dia li farà la cirurgia-non-stop...) el confongui amb una taca i el ruixi amb lleixiu (això de ser negre no dóna bona sort, i que els anglesos s'ho facin mirar), omple el diafragma d'aire, i amb la boca ben oberta articula un "MIAU!" ben sonor i llastimós. La telequinèsia no funciona amb la tonyina fresca que l'amo té guardada a la nevera. "Ben pensat...potser que me mengi el ranxo...la llauna aquesta fa dies que la veig entrar i sortir...."

dimecres, 11 de desembre de 2013

Plurai, ai, ai


 Plural de "bé": "molt bé". No cal ni aplaudir :-)) Ploru de riure.


dimarts, 10 de desembre de 2013

BEATUS ILLE...

Del bloc de l'Alba Pifarré.

Beatus ille ...


Benaurat aquell qui  és afable
sabent incerta cada cosa,
qui amant la bellesa no gosa
fruir en excés l’insondable,
qui reté el gest d’un somni amable
com el breu esclat d’una rosa,
qui estima el que és ver i immutable.
Benaurat qui del temps reneix,
qui ignora l’hora turmentada,
qui etern viuria sense bleix
una infantesa mai trencada,
qui el cor ha oblidat al relleix
d’un cingle ombriu i és tot mirada.
Sallent, 7-2-94

PD. D'un poema de Joan d'Irlanda. Gràcies, amics meus. 

dilluns, 9 de desembre de 2013

ASSAIG DE GRAMÀTICA AL TEMPLE

Oh, que cansat fastiguejada estic de la meva
esquerpa, vella, tan difícil terra gramàtica
i com m’agradaria d’alliberar-la,
milles o passes enllà,
on diuen que la llengua estrangera és culta
i noble, amable, estudiosa, respectuosa,
catalanòfila  i feliç!
Aleshores, durant les calades, els alumnes mormolarien
xiuxiuejant: “Com el ionqui que deixa la xeringa,
així l’alumne que abandona el seu curs",
mentre jo, ja ben lluny, em fotria
dels pronoms febles i de l’antiga dièresi
d’aquesta reïna del meu bolígraf tan egoista.
Però no he d'aconseguir mai el meu propòsit
i em quedaré aquí fins al trimestre següent.


Car sóc també molt covarda i rancuniosa

i defenso a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva esquerpa,
irregular, conjugada, fàcilment odiable gramàtica.

PD. Amb el permís d'Espriu, qui la __________-ava ;-)Bona setmana a tots.

dilluns, 2 de desembre de 2013

TIPOGRAFIES

El van posar en una peanya, però degut a un error tipogràfic es convertí en pestanya. L'ídol caigué perquè pesava massa.