Passa al contingut principal

11*365

De la Remei, que en sap tant...
Bastir una paret, que arribi al sostre i s'hi mantingui. I els ràfecs ben fets, que de les finestres es vegin els pardals i les pedres que anomenem romànic. Des de la porta cridar els gats pel seu nom i per altres que no són aptes, trepitjar fort la mort ja enterrada i forjar els panys sense fusta ni clivella, no som porticons per cloure'ns a res que no sigui VIDA. 
Feliços 11, fill, feliços tots els anys que ens fas més savis. 

PD. He posat aquesta cançó al blog perquè al plançonet li encanten els Ac/Dc... Ah! A sa mare també ;-))


Comentaris

  1. Per molts anys per la part que et toca!!! ;)

    Petons per tots dos...

    ResponElimina
  2. La foto és per tu...després de llegir-te trobe que és teua estimada amiga...
    Que grans records...
    Fas meravelles amb les paraules, és normal...surten del teu cor...

    Abraçades.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats per al plançonet i per a tu! :))

    ResponElimina
  4. FELICITATS a la family i sobretot per ELL!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  5. Que xulo que es bastir una casa. Per molts anys a tots dos!

    ResponElimina
  6. moltes felicitats montse i família
    ben segur que aquest edifici l'estan bastint molt rebé
    abraçades ;-)

    ResponElimina
  7. Bastir cases, criar fills ... quina feinada. Però sempre val la pena i ens fa feliços!
    Per molts anys i felicitats, per al fill i la mare.
    Avui el meu en fa trenta-un.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
  8. És veritat pujar una família és com bastir una casa...
    Moltes felicitats per al teu noiet i per tu que ajudes a pujar parets...
    Ah, i una foto preciosa!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Molts anys al senyor Lluc que demostra un gran gust musical signe inductable de saviesa.
    Que en xaleu junts , de saviesa i musica , sobretot d´aquest gran amor .
    Besades als dos .

    ResponElimina
  10. Ell et fa feliç a tu, i tu a ell. Felicitats!

    ResponElimina
  11. Felicidades a los dos y la foto, de la amiga Remei, preciosa.

    Petons

    ResponElimina
  12. Felicitats Lluc!
    I a tu també, Montse, has sabut bastit una gran família!
    Petons a tots :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars