Passa al contingut principal

COM JONC DE RIU

Tinc la Remei a favor meu ;-)

Verticals i tot, la grafia del pes no ens dóna ales. O ens corba en el desig de romandre sempre desafiants. Com jonc de riu, humida però mai corcada. 


Comentaris

  1. La grafia del jonc, genial, cantireta,
    que tingueu un fantàstic dia de reis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llapis de carbó, que sempre s'ha d'humitejar amb llàgrimes o suor...

      Gràcies, Reina. :-)

      Elimina
  2. Fins i tot horitzontal el sentit ens fa volar . Drets en orgull però. Corcant lo indesitjable i d´humitat per aquesta illa n´esteim redons. Maldamnet l´artrosi els osos aguantan de rebeldia i poesia . M´ha encantat !!!
    Aqui deix aquestes bones vibracions , esper que siguin del teu gust :
    http://www.youtube.com/watch?v=3iN7PCgZRmE

    salut i alegria. : )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Drets i orgullosos de tenir-te. Corcons de poesia, mirant de foradar tota paraula d'enveja en admiració.

      :-)

      Elimina
  3. Que maco, cantireta!!! Quin bon tàndem la Remei i tu!!!
    A veure si m'inspireu i fem un diàleg poètic... ;)

    Tu i jo,
    ens dibuixem fins l'infinit
    de grafies corbes...
    Entre batecs d'ales
    i reflexos tremolosos.
    Tu i jo
    com punts suspensius
    que s'afonen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demà començo a treballar. Hi aniré pensant i passant, la meva Musa sempre té mots adequats...

      :-)

      Elimina
    2. Cantireta, m'enduc la foto, els teus mots i els meus pels meus diàlegs del cap de setmana... amb tots els enllaços corresponents...

      :) si et sembla bé... clar!

      Elimina
  4. Fimbrant com un jonc...

    Bona nit de Reis Cantireta.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Thanks. You can translate this page with the Translator device on the right of the blog.

      Welcome and keep coming back! ;-)

      Elimina
  6. Que bo, mai corcada en la corba. La foto és impressionat.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Igor. Les fotos de la Remei sempre em treuen paraules.

      :-)

      Elimina
  7. No tens preu amiga...

    Abraçades!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu ull i sensibilitat són extraordinaris.

      Abraçades, nena!!

      Elimina
  8. A l'estiu menjo l'arrel del jonc, fresca i blanca, de gust exòtic. Ales plegades són un moment d'espera, una pausa en gris.
    Que tinguis una bona setmana post festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dimarts d'espera, demà tornem a la càrrega de maleta amb papers. L'escriptura dels dies...

      :-)

      Elimina
  9. Que bé que suporten el pes del ocellets, aquests joncs flexibles i forts

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ells es posen al damunt com si tinguessin tot l'espai per aterrar...

      Elimina
  10. sembla un codi de barres

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars