Passa al contingut principal

CORDES

jugaryjugar.com
...I una corda que em lliga a tu: les vocals, les del cotxe, els radis de la teva cadira, el fuet que ens cruspim, les neurones que usem per relacionar conceptes, la trama dels disbarats amb què et faig riure, els cordons de les teves sabates, i el velcro de les nostres abraçades. I també, fill meu, filla meva, aquest fil finíssim de la saliva amb què escrivim i parlem de tu.  Per totes les Maries de la teva vida, gràcies per estirar-nos amunt l'ànima i els llavis.

Si mireu AQUÍ podreu veure sencer aquest video, guanyador d'un Goya al millor curt d'animació, que ha inspirat aquest post. Gràcies, Nanis, per tantes coses... :*

Comentaris

  1. Per totes les Maries que hi ha al món.

    ResponElimina
  2. Hosti tu, m'ha semblat un curt genial.
    La corda de la foto em recorda al símbol arroba. El creador del mail el va triar per ser el caràcter del teclat menys utilitzat i mira ara, no podríem viure sense ell. Curiós.

    ResponElimina
  3. Doncs res, esperem que ens quedi molta corda...

    ResponElimina
  4. Quina sort que hi hagi maries al món!!! Un curt preciós, preciós... I el teu post l'ha sabut aprofitar molt bé i fer-lo encara més proper.

    ResponElimina
  5. Entranyable i tendre, emocionant i cru, però ... esperançador.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
  6. Avui es el dia de la llágrima.
    A totes hores.
    M'ha emocionat tant que no tinc paraules.

    Petons.

    ResponElimina
  7. Un vídeo preciós d'una gran tendresa i emotivitat...I un visca per la Maria!

    Petonets.

    ResponElimina
  8. Quina història tan tendre. Molt emotiu. M'ha caigut la llagrimeta i tot.
    Desitjo que hi hagin moltes Maries, fan molta falta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars