S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 10 d’abril de 2014

amb traç vermell

Hi ha qui pretén comprar un bes amb una bonica metàfora, llogar la fidelitat d'un cor amb un bon vers. Però tu i jo sabem que l'amor escrit sobre el paper no val res si no és més enllà de les paraules.

Malgrat tot, escriu-me, amor, l'amor amb traç vermell; un amor de lletra lligada amb fil de llana per penjar-lo al capçal de la memòria, per desar-lo al calaix de les petites victòries. Que mai saps quan el necessitarem per poder sargir els dies en què, a deshora, se'ns forada la vida.


11 comentaris:

  1. tot i ser conscients de la realitat quan la debilitat s'adhereix a la pell aquestes paraules amb traç vermell tenen la força suficient per aixecar l'ànim

    ResponElimina
  2. Em semblen paraules brodades a mà de tan delicades.

    ResponElimina
  3. L'Anna ja té un nou seguidor...

    Gràcies i bon dia Cantireta :)

    ResponElimina
  4. És molt bonic, això. Em recorda una tasca que una psicòloga li va encomanar a una amiga: tenia relació, en aquell cas, amb l'autoestima. Però això és una altra història...

    M'agrada la idea d'aquest calaix, testimoni d'eixes petites victòries (sinceres, millor).


    Vicent

    ResponElimina
  5. De totes les maneres jo pense que un minut, un vers, una paraula o un instant que algú diposite en nosaltres o com diuen els més coents, invertisca en nosaltres ja és un triomf de l'amor, que pot ser amistat o amor, però sempre amb l'escolta. Diu Lacan que les dones volen ser escoltades i tots tenim una dona o un home al damunt, tots volem ser escoltats, tant com que algú ens faça un xicotet vers o ens il·lumine amb una paraula, Dalí deia que parlaren d'ell tot i que fóra malament, l'amor, l'odi, l'estima són tots fills d'un mateix pare.

    Una abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic, València

    Vicent

    ResponElimina
  6. Doncs per a mi no hi ha més amor que l'escrit sobre el paper.

    ResponElimina
  7. Preciós. Vaig a veure el blog de l'Anna.

    ResponElimina
  8. Quanta bellesa en la teva madeixa poètica!

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!