Passa al contingut principal

BESAR LA LLUM

Foto de la cantireta
Ets el verd més transparent,
la quietud dels punts suspesos
que escriure no puc.

Si ets dolç en la pedra,
cap lletra es perdrà
damunt de l'alabastre que duc
com la pell, 
si tota la bec, la veu,
si el silenci clava
la resposta de l'amor fidel.
Un bes, una saba sàpida,
l'estrofa que no sap
...
pòsit 
inefable
de tu.



PD. Feliç Sant Jordi. Punxeu-vos amb les comes dels llibres, totes fondes faran sang literària.




Comentaris

  1. No tens preu estimada amiga...
    Jo he vist fotos teues, fotos que inspiren, fotos que surten de l'ànima...
    Estic contenta: la mostres i l'acompanyes de la teua lletra, juntes van passejant i jo ben feliç!
    Promet punxar-me amb totes les comes que trobe.
    Gràcies per tot, per hores de somriures i moments que no oblide...
    T'estime.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho puc evitar:
      La Cantireta fa fotos, fotos molt bones, jo les he vist!!!
      I he passat unes hores amb ella!!!
      I que tothom sàpiga que ella és meravellosa!!!

      MERAVELLOSA!

      Elimina
    2. I ens vam abraçar i besar molt!
      I sóc feliç!

      BON SANT JORDI A TOTHOM!

      I em va regalar un llibre!
      I la vull tornar a vore!
      I ja me'n vaig...jajajajajaajaja...

      Elimina
  2. Aquestes punxades, rai! Que tinguis un bon Sant Jordi

    ResponElimina
  3. Doncs amb la fotografia també te'n surts molt bé!
    Siguen benvingudes les punxades que fan sang literària.

    ResponElimina
  4. crec que ja em punxo suficient, no crec que em faci falta punxar-me també amb les comes :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Pons, no cal....però ens alegres la vida amb les teves fiblades iròniques :-)

      Elimina
  5. Les grans coses a la vida són immesurables, invalorables, inefables, no es poden explicar ni comptar, són eternes com aquest xicotet i insignificant poema dins de la immensitat de la xarxa, però que arriba a quatre? cinc? vint? lectors, amb aquests en són prou.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets el meu filòsof de capçalera :-)

      Una abraçada, Vicent!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars