Ves al contingut principal

TÀPIES

A les gàbies hi quedava bé, el llaç de plàstic rosa. Semblava, innocentment, que havíem fet un pacte amb la bellesa per a que la mort fos més noble. Algú sempre esmentava l'artista, a qui crèiem molt poc avesat a fer de pagès o de masover. De tota manera, el pare deia que els esgüells li foradaven les orelles, no pas les butxaques, mentre els llodrigons corrien esperitats, donant-se cops de cap contra les parets de ciment de les tàpies.

Comentaris

  1. com sempre, el teu blog és una alenada d'aire fresc, la primevera que comença cada cop que el llegesc.

    Però, si he d'elegir, preferesc les “Tàpies variades!!!”

    ResponElimina
  2. Em sona aquest Tàpies! T'ha quedat molt bé, molt colpìdor com diu la Glòria.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX