CONCAVITAT
Caic en la concavitat del teu somriure. Convexes, celles superen el llavi. Igualtat de forces en el diafragma. Presa de la veu, rescatar-me amb sospirs. Desarma'm, aquesta sintaxi no vol subordinar-se a res que no sigui monosil·làbica....
És complex , però... textimo Cantireta!
ResponEliminaQuina paraula més bonica, Pere! Me la guardo per un poema.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina(............................)
EliminaÉs que hi ha somriures que ens fan caure de totes, totes.
ResponEliminaLa carn esdevé flonja, el llavi tremola, la sintaxi es desarma...
EliminaA vegades dóna bo caure... Sobretot si és en un somriure acollidor en la seva concavitat.
ResponEliminaI viure-hi mentre es pugui...
EliminaEl llenguatge monosil·làbic o gestual que ens diu el més imperatiu del nostre sentiment és de vegades el més saborós, en l'acte de l'amor és el que es porta el gat a l'aigua, de fet de tant en tant cal que el fem servir, tot i que només siga per a perdre la racionalitat.
ResponEliminaVicent
Benvinguda sigui, aquesta irracionalitat. Perdre's en l'altre.
Elimina