Ves al contingut principal

COS I ÀNIMA

El cos dansa a la cadira. S'eleva des de la barbeta fins al turmell, no li pesa la sintaxis precària ni la mala pronunciació de les bilabials i les dentals. L'ànima treu el cos i surten al carrer. Fa dies que s'emmirallen en els somriures còmplices, en els sorolls que entenen com a llenguatge. Afirmen, amb el cap, la tornada de la cançó

I put the sun in an elevator
And took it to my home
I'm still living on a ladder
From the sky to the floor

Vaig posar el sol a l'ascensor
i el vaig dur a casa
Encara visc enganxada a l'escala
des del cel fins al terra



Comentaris

  1. el meu anglès és minso i rovellat sort que l'has traduït , sona bé....una mica surrealista oi?

    ResponElimina
  2. A la cèlebre escala de Jacob els àngels hi pujaven i hi baixaven. N'hi ha que no necessiten ni ascensor...

    ResponElimina
  3. Devia ser un sol petit aquest, però segur que ho il·luminava tot...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX