COS I ÀNIMA
El cos dansa a la cadira. S'eleva des de la barbeta fins al turmell, no li pesa la sintaxis precària ni la mala pronunciació de les bilabials i les dentals. L'ànima treu el cos i surten al carrer. Fa dies que s'emmirallen en els somriures còmplices, en els sorolls que entenen com a llenguatge. Afirmen, amb el cap, la tornada de la cançó.
I put the sun in an elevator
And took it to my home
I'm still living on a ladder
From the sky to the floor
I put the sun in an elevator
And took it to my home
I'm still living on a ladder
From the sky to the floor
Vaig posar el sol a l'ascensor
i el vaig dur a casa
Encara visc enganxada a l'escala
des del cel fins al terra
el meu anglès és minso i rovellat sort que l'has traduït , sona bé....una mica surrealista oi?
ResponEliminaA la cèlebre escala de Jacob els àngels hi pujaven i hi baixaven. N'hi ha que no necessiten ni ascensor...
ResponEliminaDevia ser un sol petit aquest, però segur que ho il·luminava tot...
ResponEliminaPetonets.