Passa al contingut principal

A MIG CAMÍ DE L'INFINIT

www.324.cat
                                        
                               Lo Campanar de Lleida de Magí Morera (1853-1927)
                                                           
"A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s'enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l'aigua veïna
del riu li dóna espill i l'horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-hi, doncs... L'escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ¡ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d'àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l'infinit!"


MAGÍ MORERA, 1913

pd. Agraïment a aquest senyor, per aquesta entrada al seu bloc. 


Comentaris

  1. Pugem al campanar, pugem, m'encanta anar de camí cap a l'infinit (de la mà d'algú, eh?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també. És com viatjar al cel més domèstic. :-)

      Elimina
  2. Una vegada vaig voler pujar al campanar i al començament de les escales hi ha una recomanació que diu que abans de pujar tinguis en compte, l'esforç que pots fer...Jo me'n vaig riure un xic, perquè em pensava que era una broma pels visitants, però quan vaig ser a mig camí ho vaig entendre...La veritat és que em va costar una bona esbufegada, però va valer la pena...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars