Passa al contingut principal

LLACET, o nus...



En l'herba imaginària,
la pols i un bri pit.
El batec rímel  dels ulls
en aquest bergant,
vers que brega
amb la boca closa
no vessar-se en la pell.

T'espero dins meu,
l'esclat de la dièresi alegria
mentre em cuses poses
"l'espoir" a la camisa brusa...

Fes-me un llacet nus
a la gola engonal, sisplau.

pd. de les itineràncies poètiques
pd.2. Lo vidio que segueix em fa molta gràcia... 





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars