S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 2 de juliol de 2014

LA TORNA

"I com que encara no estic ben desperta, poso les barres mig descongelades al mostrador, ben lluents, perquè així deixin de crucificar-me amb les vienes...que si no estan toves...que si estan olioses..que si els croissants podrien tenir les banyes més cargolades...." Dins d'una gallega hi ha guardat un candau, i en un panet de viena una clau. No les vol posar a la venda, a pesar de la bellesa i l'harmonia de les formes. Als matins, cap a les 10 del matí, es repensa, "i si...ara imagina...però no...rosegons..." El candau s'obre amb la clau, tots dos són de joguina, fets en una república popular on ningú és més important que el país, on protestar et pot costar la vida. I per això es desperta del malson a les 10 de la nit, amb el passeig nocturn sota els fanals de la ciutat que no s'estima, però que li deixa llençar engrunes de pa per allà on passa. Algun dia, algú demanarà amb vehemència la barra gallega i ella li regalarà la viena. La torna.

PS. Per a la Montse, a qui aprecio com el pa de cada dia. 

Vanderlyle Crybaby Geeks by The National on Grooveshark

4 comentaris:

  1. M'has fet pensar amb la torna que ens donaven al forn , de petits, si el pa no feia el pes...Per cert, normalment no arribava a casa!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-)

      La meva amiga torna a casa, i l'endemà es repeteix el pa, com en un miracle del qual voldries desprendre-te'n.

      Elimina
  2. Això de la torna sempre em recorda el Boadella.
    Hi ha vegades que una clau obre un candau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre que no s'hagi de regirar tot el món per fer-ho.

      :-)

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!