S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 4 d’agost de 2014

Un, dos, (t)res...

(t)res.

Un or,
una plata
o safata,
i un bronze
en què començar
la biografia
de la fama
improbable. Cable.
Un, dos tres,
una hora del mot que sóc
en les vies de la fita: Vida.

Escombra,
racons,
arestes,
pedres.

res...?



Anna Begins by Counting Crows on Grooveshark

8 comentaris:

  1. Tres graons sense sortida, tal és la vida.

    ;)

    ResponElimina
  2. Fama improbable, déu n'hi do la imatge, em recorda una frase del Brossa, si no recordo malament fa "el pedestal és a les sabates", l'escala condueix al no-res.
    Bona entrada a l'agost, darling!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'honoreu amb aquesta cita de Brossa.

      Un agost de "ferragosto", adolescent. :-)

      Elimina
  3. Qui espera fama mereix l'anonimat.

    Vicent

    ResponElimina
  4. No estic segur d'entendre-ho del tot. Malgrat això, el text em suggereix pensaments en direccions que es creuen.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les arestes de les pedres, les escales. Tens raó.

      :-)

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!