S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 1 de setembre de 2014

La rutina és...

La rutina és un mar de farina 
on suren, amb prou feines, 
uns icebergs de vainilla.

U(h)! (Percepcions estivals sobre la vida. Prescindibles,risibles. Increïbles de dolentes) Do(lor)s. S'admeten suborns si són a la pell. Els petons, prèvia inspecció sanitària en privat. 
Tres. Pica paret :-))

16 comentaris:

  1. Imprescindible engarzar cada rutina con guindas de poesía para navegar a través del oleaje diario. Enhorabuena por tu blog, por esta deliciosa entrada en particular.

    ResponElimina
  2. Aquesta rutina és imprescindible amiga, la teua.
    Rep una gran abraçada Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pos hauré d'aprendre a cuinar. Hi ha farina per una fleca sencera.

      Ais...I hug you too ;-))

      Elimina
  3. La rutina cansa, trencar-la és mitja vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mitja vida amb àncora, l'altra en alta mar.

      :-)

      Elimina
  4. Icebergs de vainilla... cal cercar-los, sí! I potser fer de la farina un pastís?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pastís, croissants, magdalenes...fins i tot un bol amb pilotes amagades on bufar la mala llet.

      Vainilla...olor deliciosa. :-)

      Elimina
  5. M'agraden aquests jocs! Em descol·loques per una estona :-)

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. GPS... encara't a la propera Jijonenca :-DDD

      Elimina
  7. Del iceberg només es veu la punta, sota la rutinària farina s'amaga, segur, gran quantitat de vainilla; si aprofundim la trobarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull company per habitar un submarí que estigui envoltat de dolçor.

      :-)

      Elimina
  8. CATRE. Per trencar la rutina, un descans i un petó ... de vainilla.

    Bona tarda Cantireta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin número més horitzontal, Pere... Les galtes de flor.

      Bon profit de sopar!! :_D

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!