Passa al contingut principal

REMBRANDT intern

Tu no ho saps, però és molt probable que m'hagis deixat i que no ens siguis conscient. Ara que aquesta foto que tinc de tu ja no et fa justícia, i en la qual deixaràs de somriure així que tanqui la tapa del telèfon on t'he guardat, n'hi ha una altra on em miro per si el teu reflex fa de mirall de la meva cara. Em rondes de nit, magnífic Rembrandt del meu cos, i fas estada i vespres en el meu sexe, el claustre que em vas versificar per turmentar-me sense tocar-me. Si m'has deixat, hauries d'esborrar-te dels noms que sota la dutxa les gotes van perfilant damunt del meu melic. El teu nom no em deixa. Ni dormir quan cap dels dos té son, ni guardar-ne per quan en tingui, i només siguis una empremta al costat del meu cos.

Called Out in the Dark by Snow Patrol on Grooveshark

Comentaris

  1. "magnífic Rembrandt del meu cos" és com igualar art i vida, en una expressió feliç. Et ronda de nit perquè de dia t'ha deixat.

    Es fa llegir i rellegir aquesta entrada.

    ResponElimina
  2. Intern. El dus molt endins.
    Magníficament.

    ResponElimina
  3. Et fa males passades, aquest Rembrandt. Hauràs de canviar de pintor.
    Petonets, Montse.
    Olga Xirinacs
    (ara es veu que Google demana identificacions -com abans- i mai sé què he de posar)

    ResponElimina
  4. els pintors, sempre un pel bohemis, tenen aquest tarannà...
    si s'accepten, ja saps per endevant el que et tocarà gruar !!

    una abraçada

    ResponElimina
  5. Tendresa i sensualitat, fan que aquest relat breu encara sembli més curt, i et deixi un cert reguts a nostàlgia.
    Fantàstic!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars