S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 28 de febrer de 2014

5 LÍNIES AMOROSES


"Hi ha lletres arreu. En els filferros desendreçats d'una tanca. I en els teus cabells. I en les meves pigues, des del canell fins al genoll. I hi ha besos com lletres. 5 línies amoroses dels ulls a la boca, i al colze, i al melic, i al genoll."  Un petó, Joan.

ELS  BESOS  SÓN 
   (Tanka)

Bes, només és gest
quan és sec, per compliment...
Quan és mel·liflu,
dolç, és més que estima,
munífic, candeix el cor!




dimecres, 26 de febrer de 2014

CORDES

jugaryjugar.com
...I una corda que em lliga a tu: les vocals, les del cotxe, els radis de la teva cadira, el fuet que ens cruspim, les neurones que usem per relacionar conceptes, la trama dels disbarats amb què et faig riure, els cordons de les teves sabates, i el velcro de les nostres abraçades. I també, fill meu, filla meva, aquest fil finíssim de la saliva amb què escrivim i parlem de tu.  Per totes les Maries de la teva vida, gràcies per estirar-nos amunt l'ànima i els llavis.

Si mireu AQUÍ podreu veure sencer aquest video, guanyador d'un Goya al millor curt d'animació, que ha inspirat aquest post. Gràcies, Nanis, per tantes coses... :*

dimarts, 25 de febrer de 2014

INGLISPITINGLIS

Lo Casal de Montblanc

Què faig, quan no me barallo amb los pronoms febles o lo Gaiter del Lobregat?

1. Col·laboro amb aquesta gent, http://www.aalba.cat/, els dimarts alterns a l'hora de dinar, i mentre masteguem, salivem i endrapem, intentem colar-hi algun mot que altre en inglispitinglis, que com ja sabeu és una de les matèries que dono a l'escola." Can you pass me the salt, please?"

Lunch with trempera ;-)

2. Els dimecres al matí faig "a relaxing cup of café con leche in street Once of September", a les 11, i remeno lo cafè i xerro en anglès pels colzes ( i la boca, clar ). "Same place, different time".

3. Los dijous, de 19.30 a 21.30, me trobareu a la foto de dalt, també fent de Xèspir-in-love-of-the-English-language. "I will have a green tea, thanks."

Cheers! (Salut!) ;-)


dilluns, 24 de febrer de 2014

BUP (tinc l'Ànima negra)

 Una ànima que borda ;-)
Recompte d'espècies vives a casa:

1. Un home (Sant)
2. Una dona (poeta, professora, pocasolta...)
3. Dos criatures dolcíssimes (una de cada sexe) (Una, adolescent)
4. Un perico (no sabem si és del Barça, encara)
5. Dues gates ( una de jove, una altra que ja pertany a l'Imserso)
6. Dos gats (un de cada sexe, que viuen a l'entrada de casa...a l'estil dels Diputats però en plan "se-me'n-fot")
7. I ara, un gos. L'ÀNIMA, negra, que ens dóna molta alegria, feina i ens fa parlar pels colzes (al plançonet també, i això és MAGNÍFIC!!) 

divendres, 21 de febrer de 2014

7 A LA PELL

7zeros.com

Si és per ajudar, queda't. Que la mà sigui valuosa i el moment favorable. Un corrent inusual es crea per casar el palmell amb la conca... i fer-ne un munt de paraules, o FONEM(ES) el mot. Mou-te cap a la penombra, per a copsar l'ull que ara escric amb la imaginació. Siguem cesura de nosaltres mateixos, magnífic 7 a la pell...

PD. La setmana que ve, un munt de novetats ;-)





divendres, 14 de febrer de 2014

Els mots guardats a la laringe...

De l'Anna...sublim, com sempre. Petons :-)
THE DECISION,  poema de la Jane Hirshfield

Hi ha un moment abans que una forma
s'endureixi, un color es fixi.
Abans del fixador o l'escalfor del forn.
I la carta, encara ens
la podrien prendre de la bústia.
La mà, vacil·lant degut al colze,
els mots guardats entre el polsim a la laringe
i la pell amplificada del timbal de l'aire domèstic.
El tòrax d'una formiga no és pas tan estret.
La pàtina verda del coure antic pesa més.
Tanmateix alguna cosa s'hi esmuny -
observa,
es posa en camí en un nou rumb, altres terres.
No cap a l'exili, no a l'esperança. Ha canviat, ves.
Com un camí polsegós canvia si l'anomenes Ruta de la Seda,
no pot ser altre quan me n'aparti.

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca
PS. Estimo.









dimecres, 12 de febrer de 2014

TEIATRU

Beatles de coloraines :-D

...i veient que el públic se li adormia, se li va ocórrer recitar el famós monòleg, amb tanta poca traça que començà ensopegant:

TO BE OR NOT (TELE)TUBI....

La claca s'aixecà de la platea. Del riure s'enfonsà el galliner. Voleiaren els mocadors demanant clemència. Ofèlia ressuscità des del llac de paper de plata on deien que s'havia d'ofegar. El fantasma de l'actor secundari es va materialitzar sense tenir en compte que ja s'havia fet el suec per la finestra que donava al camerino de la Gertrudis, amb qui havien quedat per fer una timba acompanyats de Rosencrantz (o era Guildenstern?) Algú anomenat Poloni els va contractar per fer una paròdia d'un país mediterrani. "Look, Claudi, perhaps al final mos traurem aquest colour tan fúnebre...i a la beach de Salou coneixem unes daneses amb la skin de mantega..."

PD. Conte motivat per l'aproximació d'un meteòrit anomenat ecsàmens ;-D


divendres, 7 de febrer de 2014

PREFERIRIA NO FER-HO

"Preferiria no fer-ho." No abraçar res, no estimar res, no corregir res. I, tal com havia arribat, la il·lusió es va despullar del seu punt volat, del seu accent finlandès, del seu hiatus forçat.  El mot tenaç s'aferrava al paper incòlume com una rel resseca en un erm assedegat de pluja. I no plovien versos ni que els demanessin...

PD. Inspirat per en Bartleby...

dijous, 6 de febrer de 2014

dimecres, 5 de febrer de 2014

SÍLEX

DE LA VIQUI(NG)PÈDIA ;-D

Tenia una basta cultura. És més, la tenia amagada dins d'un bloc de pedra i el picapedrer amb qui s'havia amistançat ja no la feia passar al taller. Per això escoltava "Els Sílex", per si li sortien espurnes mentre era a la pedrera... 







dimarts, 4 de febrer de 2014

dilluns, 3 de febrer de 2014

UNA DOTZENA

els ous de l'xtec.cat :-)
Van saber que hi havia un traidor entre ells quan la lloca, complaguda amb la seva tasca, aprenia a comptar amb els dits dels peus. Després de remenar-los tots, del dret i de l'inrevés, i d'assegurar-se de que (2+2+2)*2= 12 (el professor de matemàtiques havia estat massa tenaç en la seva missió, i allò que es diu "anar a dormir amb/com les gallines" s'havia acomplert més d'un cop), va intuir que aquell seria el seu últim "cloc cloc cloc" de la seva curta vida. El "piu" que sortia d'un dels ous estava afinat per a baríton emprenyat..., no s'assemblava gens a la llocada, i a més era lleig, molt lleig...

PD1. Per al Sant de casa, que brega amb les protagonistes del conte. Gràcies! :-)

PD2. Poseu-hi ous a la setmana...Bon dilluns a tothom!