S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 31 de juliol de 2014

Bastir el vestit...

M&s mode
Et descosiré les mànigues. Les esdrúixoles que tu no uses, perquè ens prenen temps per a estimar l'aire i la pedra, i les cançons que compartim. En els requadres bastits grollerament posarem els sospirs de les frases sense destí precís, i una conjunció ben nuada per a no desfer l'harmonia del discurs. Al coll, les subordinades al meu perfum. En negre més fosc, les costelles del sentiment sincer, sota el pit, damunt dels pulmons. La pell de les síl·labes al descobert, el cabell curt. El vermell em rega per dins, i fa de marc dels teus ulls. 



dimecres, 30 de juliol de 2014

(NOT SO) LATE...

TARD... però no tant com per no agrair la música d'un grup anomenat Arthur Beatrice. Bellesa del suport, de l'enginy, de la sinceritat :-)



                                                    LATE, by ARTHUR BEATRICE


1. Per les estances en què ens recolzàvem
la meitat de la vida és una que ja no coneixem
no cal que en sapiguem més

I jo sóc la pedra que tu esculpies
gravant l'os per a formar una cara tan arrogant
per a (formar) l'interior ben rodó

*(tornada) Mantinc la raó, res del que dic t'agrada
sentiment buit, amagat l'últim respir
un nou pes que s'hi repenja, no ho pescaràs mai

2. Una mà al ventre, en un blanc tan net
un gest nacional per a la núvia que sóc
o pel nen que no es vol mostrar

una fusió amb guix en un món de llar d'infants
salvant el caràcter com en una tara familiar
creu-te la crida d'avís

*
*
3. Tot i que no sentiria res (per)
estar menjant-me tota tu
Oh, si hagués sabut que tindria tant de penediment
canviaria una actitud per una de les teves 

Tot el que dic i el que faig
mai serà suficient per a tu
oh, podria ser algú adorat
podria estar drenant la sang dels teus porus

*
*

dilluns, 28 de juliol de 2014

Big, blond and.... :-))

1. Pssst...La 3a B no sé si m'escau ;-D   
2. De tota manera, que tingueu un fantàstic dilluns  :-))
3. (Dimecres us poso la 2ª part...un cas de transvestisme musical digne d'aplaudiment... "Hairspray"!!)


diumenge, 27 de juliol de 2014

M'és constant

http://losvalientesduermensolos.blogspot.com.es/2010/08/patrick-brissaud.html


Vull desempegar-te de la meva pell. I de la xafogor que hi estens només en parlar-me'n. Del desig que vas escriure quan érem menys cauts, del que em vas crear com si Baudelaire no hagués existit mai. De la dona amb orgasme en aquella imatge...sí, aquella. La faldilla que em descrivia sense carrils ja no forma part de la meva vida. En emprovadors amb llum m'imaginava els gafets saltant a la teva voluntat, els pits cridant-te com orfes de la teva mà calenta, el bull efervescent del mugró en veure't arribar. Somiava jaure al capó i allà  al damunt et versificava, impudent, imprudent, els alexandrins menys orfes del teu cos. Decantar-me el poema sencer de les dents fins a la vulva, lligar amb seda l'ànima mentre fuig per l'ofec del sexe humit. Urgència del correu, de la turgència de la paraula ferma, de la samarreta d'estiu que gargoteja "poca roba". Vull desescriure el vers per escopir-lo de la boca, esborrar el tatuatge del paper, abocar-te'l gola avall en un petó llarg i saborós, i acomiadar-te lluny de mi. Però no pateixis per mi. Un altre em dulcifica el vers del melic vertical. M'és constant...


With or Without You by U2 on Grooveshark


divendres, 25 de juliol de 2014

TO-VA-LLES

Proposat des de la Carme, amb foto d'aquest artista

-Mariaaaaaaaaa....!

-Manaaaaaaaaaaaa.....!
- Has acabat de cosir les tovalles?
-Quèèèè? Que dius d'unes falles, Pepeta?
- Falles? Quan?
- Que quan acabes amb les tovalles?!!!
- I da-li amb les falles! Que encara falta per Sant Joan!!
- Les tovalles, to-va-lles....
- Aquestes? Que no les veus?
- I ara què hi penso... tu saps on tinc l'agulla enfilada?
- Qui dius que bada?

dijous, 24 de juliol de 2014

Antic...tac...

Amor...a quina hora havíem quedat? Era al menjador?

(Proposta de la cantireta
per a fer la punyeta
a la caloreta
del Juliol a la basseta)

:-DDD

PD. La foto és meva. :-)

dijous, 17 de juliol de 2014

BRENÁ



S'apuntà al campionat de brenar, a la modalitat de "25 metros Nocilla".

dilluns, 14 de juliol de 2014

DESPULLARIA EL CARBÓ

www.marinamartori.cat
Afilaria el llapis, amor,
per clavar-lo al guix de la feblesa,
dessagnar-lo, fet pols,
cremar-lo en l'entesa
del paper i el canell.

Despullaria el carbó, amor,
i te'l posaria als ulls verds
mentre l'or de l'antigor
ens llueix bé en la feblesa.
Escriure "tot" en la teva pell...

Guardo el llapis, amor,
per a la vellesa
de la tremolor al canell,
del pergamí en la teva pell,
i de la molsa en la sotilesa...

PD. Bon dilluns. I no, no faig vacances fins ben entrat l'agost. 
:-) 

Terrible Love by The National on Grooveshark

divendres, 11 de juliol de 2014

CAPGROSSOS

posant-hi el cap :-)


"Si la trompa s'atrofia, llavors tenim el nas... o era el penis? ... però el del dofí s'hi assembla?...És veritat que hi ha prou dofins per a que a la primavera se trobin i... segur que no s'acaben...sempre que sàpigon a quin sexe pertanyen, clar...i no crec tampoc que d'aquí a demà se poson com lo Godzilla aquell...a la secció de peixateria trobaran prou menjar, si s'espavilen per desenvolupar peus per a les escales mecàniques...ostras... i si preferixen altres peixos per menjar?... i diuen allò de "me pot treure les espines?".... i els que no s'adaptin, que es fotin!!...això sí, per viure aquí baix s'ha de tenir bons pulmons, hi ha una de pols que en combinació amb lo diòxid de carboni dels cotxes i lo metà dels lavabos que perden metxa per un tubo, igual lo Godzilla és petit comparat amb aquestos capgrossos d'aquest tollet..."

- Senyor Darwin...!!
- Eh?
- Senyor Darwin!!
- Ah, és vosté! Què li passa?
- De quin color diu que era el seu cotxe?
- El tenia a la part dels dofins, tocant a la de les balenes...crec.
- Creu?
- Eren dofins, perquè tenien aletes.
- ???
- I ara deixi'm pensar, que ja he trobat la teoria que revolucionarà les espècies...
- L'all i el julivert, vol dir?

PD. Inspirat en i dedicat al meu pare, un pensador il·lustre i genèticament predisposat a la dispersió, com aquesta que us escriu  ;-DD

This Is Your Life by The Killers on Grooveshark

dijous, 10 de juliol de 2014

LA VIDA S'HI VA CICATRITZANT

"Perdi pes, deixi de fumar, camini més i mengi's la pastanaga."

Cosir petons a la galta, de 8 cm cadascun, que la llargada sigui poc rellevant i l'estimació enforteixi els teixits on te'ls poso. Que tots els moments en els espais compartits amb els apèndics de la vida ens acostin al llenguatge no verbal. Escoltem el vaivé quotidià de l'hospital: els termòmetres, els llits desfets de la passió nocturna, les mopes miops, les veus d'ocell que s'embranquen en el nostre nom, els doctors en desfer l'angoixa, els àpats invencibles que són l'àncora entre les hores llargues a la finestra... Ja ets a casa. Et peixem amb xocolata líquida. Duus els petons ben cosits, i la vida que s'hi va cicatritzant. 

PD. Lo plançonet ha passat 3 dies a l'hospital degut a una caiguda. Sutura a la galta, dins i fora. Ara tirem de cacaolat... ;-)






dijous, 3 de juliol de 2014

XCI...i...



...d'aquesta pàgina: http://www.poets.org/poetsorg/poem/poetry-2

POESIA,  de Monica Ferrell

No hi ha res bonic aquí
per més que jo ho vulgui. No puc
giravoltar un palau de cristall en aquesta brisa,
teixir una foscor apelfada, com de pell, amb la llengua
encara que ho desitgi. Però no estic sola
en aquests passadissos de vocals, que em consolen
com ho fa l'única monja d'un convent
que troba consol en les parets de catacumbes
per què es passeja, la llum tentinejant en l'espelma.
No tinc por dels miralls del futur
- ni de valtres, amants, grassos com vaques
avorrint-se en els jardins d'aquest verger terrenal
pel qual camino, marca solar, arrecerada pel para-sol,
parenta dels arbres, les abelles, el color verd.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

PS. Entrada XCI, o sigui, 901 de la cantireta. Gràcies per ser-hi :-)

All That We Are by Angels & Airwaves on Grooveshark




MARYLIN A LA TAULETA

Primer diu que la Susi és la primera, i després que no, que era l'Àngels, i ara la Vane. De fet només hi ha l'Àngels, a qui tracta com si fos la seva nòvia, perquè no recorda que és la seva dona. La Susi, la gossa, morí atropellada per la Vane, la seva veïna. "Veus, totes van per mi", diu a la foto de la tauleta de la residència. I la Marilyn sempre hi somriu.

PD. D'un joc que en Jesús M. Tibau ens proposa.



Wait for Me by Kings of Leon on Grooveshark

dimecres, 2 de juliol de 2014

LA TORNA

"I com que encara no estic ben desperta, poso les barres mig descongelades al mostrador, ben lluents, perquè així deixin de crucificar-me amb les vienes...que si no estan toves...que si estan olioses..que si els croissants podrien tenir les banyes més cargolades...." Dins d'una gallega hi ha guardat un candau, i en un panet de viena una clau. No les vol posar a la venda, a pesar de la bellesa i l'harmonia de les formes. Als matins, cap a les 10 del matí, es repensa, "i si...ara imagina...però no...rosegons..." El candau s'obre amb la clau, tots dos són de joguina, fets en una república popular on ningú és més important que el país, on protestar et pot costar la vida. I per això es desperta del malson a les 10 de la nit, amb el passeig nocturn sota els fanals de la ciutat que no s'estima, però que li deixa llençar engrunes de pa per allà on passa. Algun dia, algú demanarà amb vehemència la barra gallega i ella li regalarà la viena. La torna.

PS. Per a la Montse, a qui aprecio com el pa de cada dia. 

Vanderlyle Crybaby Geeks by The National on Grooveshark