S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 28 de setembre de 2014

Cantonada Còrsega

 
Carme Rosanas, 2013, Aix en Provence


- Amb aquesta mania de catalanitzar-ho tot algun dia no ens trobarem.
- No antenc perquè hu dius... si tinc una memòria d'alefant.
- Prò...ascolta...tu no dius "Novaiorc"?
- Sí. Prò dic Madrit. Amb accent a la i.
- És important posar accent a la i de Madrit?
- Sí, perquè rima amb podrit.
- Ah... Jejeje...A vere...tu dius Mècsic?
- Jo dic èxit. I dic Méjico.
- Ah carai...andele, Jalisco...chili con carne... uf, la teva d'aquí baix...
- Mira, ja n'hi prou d'aquet color, eh? Que jo no me'n foto de tu.
- No, prò les afotos que fas... sempre surto amb torticolis... l'altre dia...
- Va, no te n'estigos, vomita-ho!
- Pos resulta que feies una afoto d'un Adonis... i io pensant que me la feies a mi.
- Home, si surt mentre la feia...
- Ascuses!!! 
- Bueno...és que estava molt bo... i tu també...
- Ja'n parlarem després, de si portes pa per sucar... ara, al lio.
- Sí, ja tens raó, perquè io no antenc ré. Aquell fulletó no's pot lligir. Ja te dic io que m'augmentat la miopia... me sona lo carré aquell... se diu Sardenya? No, calla, Còrsega!!
- Com que no'l pots lligir? Que dius d'un carré? No me lios, no me lios... Que no nàiem de vacances a un hotel del Carrer Provença?
- Ho veus, com no ascoltes quan te parlo? Anem a Aix-en-Provence!!
- Ah..aixines anem a França? Crusants... tête à tète...voulez-vous coucher avec moi...je t'aime moi non plus...Goncourt...prò sona com Provença...
- Tossut de xocolata...
- Madgaleneta meva...

Participació GPS...tronòmica i de Lleide als Relats conjunts d'aquet mes :-D

divendres, 26 de setembre de 2014

El vers a la boca, Tardoral...

mea culpa ;-D
Bona tarda a tothom...

No sé de ningú a qui no li agradi la xocolata. Negra, blanca, amb taronja, maduixes, amb fruits secs... cobreix la meitat d'un objecte, les puntes, l'interior... es desfà des de dins cap enfora i ens la mirem com si ja fos als llavis. "Si me'n dónes massa te l'escamparé per la cara, i prepara't, potser en altres llocs". Miraré com te la menges, "mira'm als ulls, he dit als ulls", els pastissers es freguen les mans, és salada i encara amb tomàquet, quina combinació més curiosa. Ingredients aptes per a intolerants a la lactosa, al gluten, als fruits secs... aquí hi teniu tots cabuda. La nostra Tardoral ( o hauria de dir la vostra?) és com el rètol. S'esbocina, necessàriament, per a ser degustada amb temps, amb desig, amb els ulls i la memòria, amb els dits que passen la pell dels llibres (aquest paper que ens rebrega l'ungla i la sang). La Tardoral és xocolata, vers que s'esquinça per la dreta, fulles que cauen a terra per crear un tapís de vivències. Nosaltres en som els fabricants. Vosaltres, el públic, els tastadors... Ara, com en un bon maridatge, poseu-vos els pitets imaginaris del tast que ens disposem a oferir-vos. Ah! i si bavegeu, és un efecte secundari de la nostra màgia a l'obrador.... Gaudiu!

PSst.... El discurs inaugural. :-)

Chocolate by The 1975 on Grooveshark

dimecres, 24 de setembre de 2014

MUDAT DE LUXÚRIA

Desitjats ;-)

Posa't malalt. Te'n donaré motius. Duc roba interior negra, amb una blonda explícita, esdrúixola, tersa al tacte i meravella als ulls. Somriu el pit en veure's mudat de luxúria, Sorneguer, no esbossa més rictus del necessari. Al besllum m'imagines sense armes: no calen collars per lligar-se l'un a l'altre, ni anells per a guarnir el tracte i el tacte entre nosaltres, ni arracades per a regalar-se les orelles amb els diptongs del biaix en què volem gravar-nos damunt d'aquest llenç imaginari. Dues taques negres en aquest cos blanc amb pigues d'óssa menor són bon motiu per a no graduar-se la vista. De fet, amor, en alguns indrets goluts i foscos hom troba la felicitat més llaminera, la que ens dóna la figa i la magrana a darreries d'estiu. I pensa, si encara no et supura el vers pels racons de l'ossada, que els malucs duen blonda. Tots dos. 

Wonder Sleeps Here by Twin Atlantic on Grooveshark

dilluns, 22 de setembre de 2014

Persona, hi fica ;-D

La poetessa  té un dubte
del cos i la ment.
Diu: "El punt volat
a l'ela geminada 
és prudent
si al costat la ç trencada
mostra
impudent
una llengua fiblada?"


PSSt. Començo la setmana docent. Ais, l'element :-)

dijous, 18 de setembre de 2014

Escòcia NO etziba coces

rac1.org
Aquí te pillo, aquí te mato.
¿Aquí?
Aquí no vengo. Aquí no hay trato.

 Catalunya... ;-(

De llibre del meu apreciat amic Òscar Ramírez Dolcet, "Aforo al completo", Silva Editorial, 2012

PD. Inspirat en el dia d'avui a l'estimada Escòcia. "Aye!"

dilluns, 15 de setembre de 2014

ESPIETA

HAHAHA :-(
Traducció al català:  "Aquesta no és la xiqueta amb qui anaves la setmana passada!"

Carai...serà un àlter ego de la mama, aquest caixer? ;-D

Ah, que me'n descuido...bon dillums de cole pegadolça i altres paraules escolars gruixudes! ;-)

dissabte, 13 de setembre de 2014

Surar



Molt he estimat i molt estimo encara...
damunt del llavi més fidel
i per sota del braç que em serva.
Tot el que veig no és mentida,
i en cada arbre un mot amable
s'hi gronxa i em vesteix.
Del groc un camí sencer,
i una drecera a tu, corriol
de fets ineludibles, de TU.

La sorra es fa pedra.
Hi surem.

De les itineràncies poètiques del 2013. 

PD. Bon cap de setmana. De Teatre, prop de casa. I d'amor, arreu. :-)*

divendres, 12 de setembre de 2014

I el pa amb tomàquet onejarà als màstils

FUTURIBLES CATALANS

                                                      Homenatge a Brossa


                    Cap peix del Mediterrani podria moure’s
                   si no portava marcades les quatre barres
                                                            Ramon Muntaner



Caurà de dalt, no cal que ens preocupem:
El cel plourà pinzells tan catalans
que ens pintarem bigotis als miralls,
ens pintarem la terra en un paper,



la pàtria que hem perdut sense combat,
sense combat la recuperarem,
sense fusells, només amb cebes i alls:
farem uns rots tan amples i ancestrals



que màgics mons de iaies amb elàstics
ens portaran barrets plens de conills
que rostirem abans no siguin dits



i ens menjarem enfundats en un frac.
Els peixos muts parlaran català
i el pa amb tomàquet onejarà als màstils.


 Dolors Miquel. El Musot. Lleida, Pagès editors, 2009

Psttt... M'encanta, em fascina, m'enamora i li tinc enveja (sana) perquè se pot aprofitar tot el que ha escrit. I en recital és de mocador i traca. MIREU AQUÍ PER SI VOLEU LLEGIR-NE MÉS.

dimecres, 10 de setembre de 2014

PLAS...PLAS...P(L)ASTISSERIA!!


PER A LA MEVA FILLA, que estudiarà Fleca i pssttt.... d'aquí a 2 anys si tot va bé,.... PASTISSERIA!! VISCA!!!
Goodness Gracious by Ellie Goulding on Grooveshark

quan el DESIG fa el PLE

NÚ MIRET

Pell brunzint sa pell,
desig, trena i bandera
d'amor i més amor
creixent furtivament.

Els teus pits alats
quimera fonda i alta
de claredat extrema,
desfici i lluna plena
emergent a les mans 
prodigi o s a m e n t.

Els teus peçons eriçats,
miratge intens i delerós
en esclat immens de vida,
crepuscle vertiginós
i alhora reflexe lasciu
de la carn que s'enlluna
quan el DESIG fa el PLE.

ROBERT L'EIXABEGÓ. A cau de baix ventre. Brosquil Edicions, març del 2006.

Pssst... En posaré més, esteu avisats. Aneu demanant gel per a les parts més fogoses, vanos i aires acondicionats. Lo proper serà FOC ;-D

dilluns, 8 de setembre de 2014

PASTANATES

Esportivament carallots ;-(

Una mostra del meu dilluns. El de la dreta exemplifica a la perfecció el meu humor des de les 6 de la tarda. Si algú sopa ensalada russa, sisplau, NO cal que me'n doneu.

Post detritus. Demà us poso els poemes de vano i glaçons als pantalons.

divendres, 5 de setembre de 2014

EL CEL EL SILENCI EL COS


EL CEL EL SILENCI EL COS

va ser el silenci la boca
o van ser les paraules de la teva mirada?
va ser el cel en silenci
o la boca a les parpelles mussitades?

va ser el món que es va quedar mut, vinclat a les dunes sota els peus

i l'horitzó tancat dins dels teus braços oberts

va ser el cos encès a l'ocàs del sol

L'ENAMORAMENT II

quin nom portes ocult en el teu pit
perquè hi reconegui els portals de casa meva?

quina llum viu en el teu iris
perquè hi reconegui els colors de la meva ànima?

quins contorns saben els teus dits
perquè hi reconegui els amagatalls del meu cos?

quina memòria habita en la teva veu
perquè hi reconegui la música d'altres eres?


SEPARACIÓ

vaig crear una línia imaginària de distància
per separar-me de debò de tu

Eugènia de Vasconcellos. La casa de la compassió. Curbet Edicions. Traducció a càrrec de Carles Duarte i Mireia Vidal-Conte.





Urna

Prometre petons
a l'esquena. 
Votar bellesa.
L'urna, al melic. 
Empat si em dic
"A la deu del pit,
va, una desena..."

dilluns, 1 de setembre de 2014

La rutina és...

La rutina és un mar de farina 
on suren, amb prou feines, 
uns icebergs de vainilla.

U(h)! (Percepcions estivals sobre la vida. Prescindibles,risibles. Increïbles de dolentes) Do(lor)s. S'admeten suborns si són a la pell. Els petons, prèvia inspecció sanitària en privat. 
Tres. Pica paret :-))

200 cm3 cos-a-cos

D'aquesta artista tan original

T'he somiat. T'he dut al capciró dels dits, i amb saliva entrenada per als 200 cm3 cos a cos t'he resseguit els llavis, estimbant-me en cada revolt tancat. La conca de les natges, des de dins, es fa pou perquè hi nedis sense llum exterior. Una síl·laba travada ens espera als relleus dels sospirs: trenca el motlle del metre cúbic en què em tens guardada, no temis vessar-me entre els plecs de la roba que t'esguarda des de la cadira. Amb ulls clucs sóc capaç d'escriure les lletres del meu i del teu nom a l'esquena, el meu mugró fa de carbó i tu n'ets el llenç. I difuminar els contorns d'aquesta boira que ens provoquem: amb el baf dissipar el dubte de la carn enyorada, ser el teu far amb la veu, llegir-me en Braille els noms del delicte. A un pam del melic, quimera redimida en la carn pletòrica de desig. Queda abolida tota paraula de més de 2 síl·labes, amor meu, en el redós del teu ventre...

PD. Bon dilluns de papers, cossos retrobats en variades formes, bolígrafs que escriuen "estiu" sense voler. :-)

Pde2. Durant aquesta setmana "abocaré" uns poemes altament recomanables d'un poeta de qui no n'he sabut res des de fa anys. Prego que, si en sabeu res, m'ho dieu en un correu privat.

Wendy Time by The Cure on Grooveshark