S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 28 d’octubre de 2014

ENTRE FINLANDESOS/-ES

Hame-kame? No...se diu Hämeenlinna :-D


Apunts... catalano-finlandesos:

1. Demà a aquestes hores la blocaire més aixerida de l'Urgell cantonada amb la Segarra que us escriu aquestes línies estarà entre finlandesos. I finlandeses, ep! Bé, més aviat estaré entre uns quants sinyors i sinyores que viuen a un hotel. I què vaig a fer-hi? Doncs l'endemà i fins dissabte faig d'intèrpret i traductora per a l'Associació Alba de Tàrrega en un simposi internacional sobre la tècnica Snoezelen d'estimulació multisensorial que duu a terme aquesta associació. M'hi acompanya una professional de l'associació que ja és al territori des de diumenge, i entre les dues ens documentem profusament sobre aquesta tècnica, i a més fem propaganda de la gran tasca que duen a terme els treballadors d'aquesta organització sense ànim de lucre que fa visibles als discapacitats de l'Urgell i la Segarra.

2. I ara, un diàleg surrealista en l'idioma dels finlandesos:

-Hei, mitä kuuluu? (Hola, què tal?)
-En puho suomea, anteeksi. (No parlo finlandès, perdona)
- Haluatko tulla kanssani saunaan? (Vols venir amb mi a la sauna?)
- Jos olemme, olen katalaani. Vale? ( Si ens troben, jo sóc català. Vale?)
OK. Ja minä, sosialistipuolue pyyhkeellä. (Ok. I jo, un socialista amb una tovallola a les parts)
- Pidän sinusta. Tulkaa! (M'agrades. Anem!)

3. Aquí sota, uns que segur que NO mos amenitzen la nit... o sí. Que tingueu un fantàstic Hallo-castanya-ween!! :-D



Estimar. Mar.

LOS ENAMORADOS

Los enamorados se miran de frente,
caminan despacio, se besan de lado,
se tocan el pelo, se cuentan los dedos,
se besan las manos.
Los enamorados inventan proezas,
desatan pasiones, murmuran promesas,
adoran la vida, comparten helados,
los enamorados.   
Los enamorados se miran de frente,
caminan despacio, se besan de lado,
ocupan el mundo, se prestan el alma,
los enamorados.                  
Evitan las luces, dominan la noche,
abarcan estrellas, señalan planetas,
estiran las manos…
los enamorados.

Los enamorados son cuerpos sagrados,
oigamos el himno que cantan callados:
“No me dejes nunca, no me dejes solo,
no me dejes…”
Teneme apretado, decime “amor mío”,
decilo de nuevo, “te quiero, te quiero”,
que el mundo se acabe
y empiece de nuevo.                     
Los enamorados se miran de frente,
caminan despacio, se besan de lado,
ocupan el mundo, se prestan el alma,
los enamorados.
Evitan las luces, dominan la noche,
abarcan estrellas, señalan planetas,
estiran las manos…                    
y al final estallan.
Se apuntan, se juegan,
se afloran, se abejan,
se abren, se cierran,
se bailan, se juran,
se biaban de lengua,
de ojos, de lado.                  
Se acunan, se miman,
se doblan, se triplan,
se llaman, se citan,
se loban, se lunan,
se celan, se adoran,
los enamorados.   


divendres, 24 d’octubre de 2014

Bindunguen Pilotilles

- Voldria unes mandonguilles Zurich. (Ich wünsche eines Fleischbällchen)        [Gúnter i un amic seu s'asseuen amb desgana en el famosíssim caríssim cafè]

- Sí, aquest és el cafè Zurich però no fem mandonguilles.(Ja, dieses ist Zürischen Cafe aber wie keine Fleischbällcehn machen)[ El cambrer, un suís ros d'ulls blaus que treu el singlot i alguna malaltia encara per descobrir els dissuadeix amb un somriure tan engrescador com el sol que espetega a aquella hora a la katalonien Platz]

- Miri, el meu amic Günter vol mandonguilles. Li han dit que al Zurich feien tot tipus de menjar. (T'ho tradueixo, Günter? No, que ja ho entens, oi?)[Günter empassa saliva i s'eixuga la suor amb la samarreta. Tableta 6 pack sota, uf...] 


- De cafè, sí. No entenc... però escolti, digui'm com en diu ell de les mandonguilles(Coffee ja. Wir verstehen nichts....aber, wir haben gehören....sag Sie mir wir Pellets gesagt)[ Lo cambrer fa cara de saber alemany, i alguna cosa més.]

Fleischbällchen! Kein Pilotillas! Fleischbällchen!!! (Günter...perquè crides?)[Günter s'ha posat a xisclar com un boig en presència del seu traductor. A la terrassa es fa (inaudit, increïble) el silenci més absolut.]
- I perquè crida? Ja ho he sentit. I vós sou Frisch Hänchen, oi? (Ich denke dieses camarer ist in bischen sord, eh, Günter?) [El cambrer s'acota per parlar fluixet. Günter empassa saliva. Cau un sol de justícia damunt de la taula del Zuriches Kaffee que cuina a la planxa unes mosques embadalides.]
- Qui es diu així? (Günter, no marxis que ens en sortirem. Gehen Sie nicht, eh?)[El traductor també té calor. Les mosques se li han enganxat al colze. Se les mira amb fàstic.]
- Jo. (Ich) [Günter espolsa les mosques del colze del seu amic amb un cop decidit de polze i índex. En vénen més. La cervesa les atrau.]
- (Günter, aquest és un tal Frisch Hänschen..... que el coneixes?) (Però...no volies les pilotilles?...) Ich tut mir leid. Ich kenne Dir nicht. Nein... Mein Name ist Günter. Günter Bindunguen... [Günter, sufocat, torna a agafar els tovallons microscòpics per eixugar-se les temples. Una vena s'unfla en el seu coll.]
- (Òstia, Günter...ja sé qui és!! Aquest Frisch és el pollastre que et va aixecar la xicota? Carai...) (Nein, Günter, ich hab alles verstehen... Liebe, SEX, alles kaputt....) [El traductor aixeca la veu. El deix de victòria es mereix una mirada reprovatòria de la concurrència....]
- SMACK!! [La bufetada aixeca els coloms que fins ara eren peixats a la plaça per nens avorrits i avis amb artrosi als dits.]
_ Wir wollen kein Kaffe im Zurisches Kaffe. Nosaltrrress ja no volerr caffee de Zurrrich. Auf wiedersehen. (Günter, espera'm! Jo no... casumtot...Günter...!!!)[ Algú assegut a l'ombra pren apunts. L'han vist apuntar un títol en una llibreta, alguna cosa com "Aufenthalt im Zurich?" en alemany...]

Valentine by Ruth Moody on Grooveshark

(De vegades el menjar és el més difícil de pair) Una altra proposta tragicòmica per al Günter, que ja no vol quedar al Zurich...








Sense ulls blaus

David Lázaro sosté el marc :-)
Marc a la veu. Un home dins d'una càmera d'aire. Saps? La música que escoltes és la veu que voldria tenir... la lletra que surt des del fons per amarar el món. Gràcies per l'ull tan poc esquiu. Per posar-me iris quan estic en negre, quan la sintaxi s'encalla en la ics.

Un petó ben fort, David, un dia dins del marc dels ulls. 

El idioma de los dioses by Nach on Grooveshark

dimecres, 22 d’octubre de 2014

L'udol del vi

Lucernam adhibere in meridie . 
(Mostrar el sol amb una llanterna) 
Erasmus de Rotterdam.

Aquest dol de sol
a la vinya no hi té lloc.
Caurà el most a la gola
del llop, la fosca,
i l'udol del vi 
es farà glop
a fons, al dors,
al món de nit
que es plany de tot.

Rés. 
A la porta el duc
i al clatell,
i al canell.
El sintagma
i el nom
no abasten
prou:

....

Jo. 

Un altre riu
en el fang ara ressec

....

ex cursum perficio

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Quedem al Zuric?

www.swissrailways.com
Mira, James...per això m'has fet venir aquí, amb la roba per esquiar, amb la calor que fa? I tots aquests personatges que vesteixen de color groc, què? Són els extres? Patinadors? Hehehe.... I aixines que lo Shilthorn... què m'has dit? "Tros de quiòniam"? Ah...que vol dir "malcriada de merda"? Això ho seràs tu!!! I saps què, que lo Schilthorn de Zúric que mos havíem de prendre amb gel, te'l llences a l'entrecuix mentre te mires la Carrera. O la Jaleberri. O com se digo la teva nòvia.

D'un projecte que hem encetat. Més detalls a ca la Gemma.

dimecres, 15 d’octubre de 2014

Vint de tot, i més...

Moncat...qui, si no? ;-)*


Celebrar-te. 
Vint de tot, i més

en un horitzó

i tal

 i en un coll 
que es desfà 

en elogis,

trèmol

de pols,

de vocals

a mig cloure.

Siguem pell

...

llépola,

sàpida.

Settle Down by The 1975 on Grooveshark

dimarts, 14 d’octubre de 2014

QUALITAT DE VIDA LITERÀRIA

UN altre crac de la fotografia!! ;-)


QUALITAT DE VIDA de qui escriu aquest article, que té un altre racó virtual a cantireta.blogspot.com on podeu anar a criticar els seus escrits sobre la literatura i la poesia.

Benvolguts mantenidors de la fe en el pa i la sal:

Corren temps difícils per a l'escriptura. Per a tot l'art en general, i el de la conversa l'hi inclourem també per ser una activitat que implica als 2 hemisferis del cervell treballar alhora. Avui trenco una llança a favor meu, tot i saber que això em valdrà la repulsa dels que no em llegeixen mai. Tant hi fa, tant s'hi val els que no em llegiu. L'escriptura, aquest art tediós i alhora incomprensible, farragós fins a dir prou i cansat per a ulls, parpelles, braços, colzes on repenjar el cap i ungles rosegades fins a trobar l'os de la inspiració...aquest art que jo crec que m'ha salvat de deixar de ser mare, esposa i dona, aquesta literatura que vosaltres aparteu perquè no us deixa pensar en el futbol, les propagandes o els programes-brossa en bosses gens perfumades i menys decorades...aquesta literatura que ja ha omplert un paràgraf amb el so de fons de la Ruth Moody amb una versió excelsa del "Dancing in the Dark" em salva aquesta nit de dissabte de fer-vos nosa i colar metàfores, metonímies i sinestèsies que només els poetes podem apreciar, com les bones tòfones dins dels boscos meravellosos en la tardor. També trenco llapis de fusta contra els que no teniu la gosadia de llegir poesia, perquè heu decidit que es trenca per la dreta, i que el país ja s'està esquinçant prou com per anar composant les línies en rengles ben posadets com aquests que ara llegiu, i que tanta metàfora ja no serveix de res, "guaita si no com han deixat l'Ada Colau, i la Muriel Casals i la Forcadell!", i que el Sabina ja ho fa prou bé si no fos perquè és un misògin (sí, crec que l'última síl·laba se li pot aplicar a la perfecció, entre altres alcohols destil·lats) i Verdaguer era un pesat, "prò la vaca cega, pobreta, quin poema més bonic...". No, no demano que feu cas a una senyora que fa poemes per entendre el món i fixar-lo en ambre, per a que les generacions futures em i ens puguin compadir, si aquest verb encara es pot conjugar en els propers 10 anys. Tampoc suplico que rellegiu aquest article, que ja se sap "aquesta secció no l'entenc gens, aquesta escriptora dóna molts tombs a les coses i a mi m'agrada llegir, prò que sigui com els peus de foto de l'"Hola!", que no s'ha de pensar". Ara voldria ser pretensiosa (sí, com els que van a les exposicions d'art i no saluden els seus congèneres per por de dir alguna vaguetat sobre el temps que no estigui ben interpretada pel context i la humitat ambiental) i parlar ben alt i clar a favor de Joan Brossa i dels seus poemes breus, moderns a pesar dels temps i de la seva ironia que a mi em xopa com la pluja primaveral. Estic forjant llances curtes, com les dels aperitius, com les que vaig intentar clavar als cors dels qui van voler malgastar 90 minuts de la seva vida en escoltar els poemes de la Tardoral al Castell. No llegiu més, sisplau. El fet que jo puntuï els meus textos amb la precisió d'un cirurgià no em fa valedora d'elogis. Que jo empri molts sinònims per evitar que aquest article sigui fat com un plat de bledes bullides només amb aigua no evitarà que passi a l'anonimat dels articles d'opinió.

(...)Queda´t en els carrers d´aquesta ciutat
i t´apunyalaran per l´esquena.
Diuen que has de passar gana.
Nena... em vull morir de gana aquesta nit
Em moro per una mica d´acció,
estic fart de sentar-me aquí
intentant escriure aquest llibre,
necessito alguna reacció d´amor ,
(...)
Aquesta pistola es pot llogar
encara que només estiguem ballant a la foscor (...)

Gràcies, Enric, per aquesta traducció. I ara, una mica de Brossa...

He fet servir d'escombra aquests poemes
per netejar racons del pensament.

Extracte del poema de Joan Brossa, "La veu escrita".
Passat festes.

Barcelona: Empúries 1995.

dilluns, 13 d’octubre de 2014

totes les vocals a la boca

Fes-me un regal. Dels que la fal·lera de tenir-te em faci desjunyir-me'n. Com una antítesi del cos: unir-nos per respirar, tot i el passatge estret entre les boques. Fer una pira de propòsits, cremar-la mentre véns, agosarat. Fes-me tots els petons del món a la llum nua, que res m'endolceixi el sèver en què t'he cristal·litzat. No a la penombra, no, amor. Tu com ets, sota el pàmpol encès, perquè mirar-te sigui advocat i judici alhora. Pren-me de nit per amoixar-me al teu son. Llençol, sols. Fes-me esdrúixola, 

totes les vocals a la boca. 

Robbers by The 1975 on Grooveshark

PStt... Bon dilluns, i que la setmana que comença ens sigui favorable. Demà us penjo un article meu.

divendres, 10 d’octubre de 2014

i gairebé enfonsat

chapiniki, un petó!
Imagino un espai
abans potser blau cel
que suspèn els rumbs
imagino un punt a distància
i gairebé enfonsat
projectat des de l'òptica
imprecisa, flotant i oberta
no irradia ni s'allunya
roman fix i negre en un centre lateral
imagino aquest centre
fora de centre
i em situo sense suport
en angles diversos
encara més oberts
estimballs elevats amunt
sense darrere.
                                                                                  
           TRADUCCIÓ DE MONTSERRAT ALOY I ROCA. D'aquest web imprescindible. Poesia de l'Emilse Anzoátegui.                                                                          

PD. Dia estrany sense Excalibur, amb ineptitud política i sanitària, amb desig de no ser preguntada per la pàtria terra que habito.


diumenge, 5 d’octubre de 2014

sense dolor, sense separació

Perruqueria "La Moderna". De Santa Coloma de Queralt.
Foto de la cantireta.

Aquesta calor sufocant aviat ens deixarà.
El mes de juny no voldrà quedar-se.

Els arbres fragants, pesents amb fulles lluents,
els núvols blaus, sense rumb en el cel...
Així fan les quatre estacions, i tornen a fer,
el Sol i la Lluna es lleven i s'ajoquen per torns.

Vaig i torno, les meves passes recorren el pati buit,
ningú altre pot contemplar la meva tristesa.

Enyoro, a la llarga, la felicitat, i l'harmonia,
sense dolor, sense separació. 


Per a la Carme, en Joan, i els seus fills, a qui estimem. 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy Roca. Extret del poema de la pàgina 17 del llibre "Songs of my heart", del poeta xinès Ruan Ji, alhora traduït a l'anglès per Graham Harthill i Wu Fusheng. Wellsweep Press, 1988.

The Leading Bird by Markéta Irglová on Grooveshark


divendres, 3 d’octubre de 2014

EN ALTES CIRCUMSTÀNCIES

En altes circumstàncies. Al cim dels teus ulls es desglaça l'espera. I als abims dels teus llavis espera la ç trencada per clavar-se als meus. Aquell segon en què per ser tranquil·la només cal un trèmol a les mans, i el punt volat es desprèn. LA. Ser dona per a tu: un maluc doble, un pit que es multiplica amb l'escalf, un braç que multiplica crit en cridòria, tal com es fa per reduir l'excel·lència de les esdrúixoles a la precisió del bisturí. Aguda, ja em coneixes. Sàpida... vine i tasta'm damunt del TOT. D'aquesta instància en què exposo i reclamo el cim de TU. 

Sex by The 1975 on Grooveshark