S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 25 de desembre de 2015

melic tossut

David Marí, gràcies i Bon Nadal!

Avui, dia de Nadal, la vida consisteix a menjar, a fer menjar, a treure, a fer treure, i a vestir/desvestir la fam (del cos, de l'altre cos, d'un mateix) en plats blancs, en ninetes llunyanes, en pells bastides dins de cotons excelsos... i saber, dissortadament, que la que em fa de cuirassa es tornarà aparador per altres ulls, rere aquesta boira interna que no arriba als penjadors de la pell. Avui, Nadal i mig dia, falsejo el blanc de la cuina primera, la de la por a no ser motiu de goig, i sé que, per a que perduri, no he de perdre el nord, ni els sécs ni la luxúria, i he de fer-ne rastre de tu i de mi, d'allò que en diem memòria, esdrúixola. Ara en fa 17 anys, durant els bleixos del record per als 2 que vénen de dins meu, i deixen petges a les orelles d'aquest Nadal tossut que us escriu, aguda, sempre. 

dimarts, 22 de desembre de 2015

Thanks, Jane Hirshfield!

podeu llegir-la aquí


Hi ha dies en què el món s'ensorra. Llavors et cal refer-te amb una mica de soledat i silenci, com un novembre dins una cuina blanca, sense cortines, rèmora d'una ànima semblant. Hi ha dies, però, en què la vida et diu que les sorres són sòlides, i que rebre un correu electrònic des dels Estats Units, en la mà de la poetessa que admires, la Jane Hirshfield, que et dóna permís per traduir-la, et fa sentir bé. Te demana que li diguis on publiques el que d'ella tradueixes, perquè ella mateixa en fa un llistat. I tot i això et faries un te a la cuina, que ara és de fusta, i et saps a casa. I dius "Thanks, Mrs Hirshfield, for letting me have such an honour". I plores, quietament, la solitud del traductor i la bellesa, i de qui en parla... i et llegeix, blanca com la teua pell. Sí, el permís de traduir un llibre no és comparable a res...excepte a publicar-ne un... :-)

divendres, 18 de desembre de 2015

Cel de níguls

de l'admirat Paco Tamayo, gràcies!!
Plena de triangles, i de claus, miro de fer en 3 parts aquest cercle on la pedra sura. No és miracle que es lligui amb cadena de ferro, car la meva tenacitat tu la coneixes. Per sota la pedra, un cel de níguls on et retrobo. Geometria dels cossos ardents, faig un pou del que som i del que diem en veure'ns de prop. Vine, xopa't de mi, que l'ull sigui mar, i la conca, un vas on beure'm. 











dimecres, 16 de desembre de 2015

P(an)etton(e)s

Et capbusses en el meu mar, aplegues coralls i corones cims inversos. A fora, fonts incongruents ragen cap endins. M'arrugues els petons que duia, i es tornen p(an)etton(e)s esmollats. De prunes en tinc el somriure trapella. Ric perquè sí, perquè has perfumat amb timó la meva corol·la de versos, aquella garlanda de gotes de vesc que diu randes d'amor per a tu. Guaita, el verd m'escau, al pit... les blondes roses dels llacets que no goses florir amb els llavis...

Winter Songs from Crush Creative on Vimeo.

divendres, 11 de desembre de 2015

PRO-POSICIONS





hi faltes TU per a que sigui PREPOSICIONALMENT adient ;)*

dilluns, 7 de desembre de 2015

Dir haikus del tu

psst....aquí... ;-))


Llegeix-me sense pressa, ran de sòl, dins de la claror, mentre el baf del cafè t'envolta i el meu pit et mira, insolent, per sota la samarreta, encara matinal el mugró salaç que voldria ser llapis per dibuixar-te. Llegeix-me de prop, en cada síl·laba una llengua (aire, dents, gula, gual on vull que fem l'amor, duet vermell amb què dir el desig), aquests haikus. Comprèn les nostres vocals. 

SÓC BOIRA AMABLE,
CAU DE SOSPIRS AGUTS.
SETGE A LES SINES

dic haikus
i no vull dir forquilla,
perquè sóc dits...

Raïm dels ulls,
most dels dies en verb.
Convit del vi...

Ps. Aquesta setmana posaré algunes coses que us devia. Desitjo que la constitució del vostre armari d'hivern hagi estat una activitat plaent... a mi m'agrada el negre contrastat amb el blanc ;-)*


divendres, 27 de novembre de 2015

Matoll

Del Paco Tamayo, gràcies!
Avui sóc el matoll que voldria tocar el cel, ran de mi, erma, fràgil i alhora esquiva. Avui percaço els límits de l'adolescència, del dimoni anterior a la sensatesa, de la maternitat que vol i dol i diu i lluu... de lluny, l'orgull. Veus com el jo del camí s'assembla al tu del núvol? Tots dos fem rastre en el cos que ens mira: tu hi deixes la pols; jo, la lluïssor de les llàgrimes pel rastre inquiet en cada pas. Vinc, filla, a ser arbre, no pas matoll, a que me diguis que l'aixopluc és cert i tu, el cel blau on retrobar-te. 

dimarts, 24 de novembre de 2015

Miss Chocolate

de la xarxa... o de la xicra ;-)

He llegit "garjola", al paquet, i he somrigut. No, no malpensis. El complement nominal de "garjola" amb què he pensat immediatament era "de xocolata". Si m'hi atrapes, m'hi fondré talment com un plat semi-líquid. Vine, les postres de guàrdia es diuen mandarines...









diumenge, 22 de novembre de 2015

Haiku i tu



Dic "haiku" i vull dir "Ai, tu...!" Somrius. Dic haiku i tu dius "Tu rai...". Riem. Digues....

dimecres, 18 de novembre de 2015

LA CAL·LIGRAFIA QUE L'AMOR

Si duc aquestes, em defugiràs? 


Una persona es queixa del destí:

"Les coses que has causat
que jo volgués més
són les que de més lluny m'esquiven."

El destí assenteix.
El destí és compassiu.

Cordar-se les sabates, botonar-se una camisa,
són victòries 
només per als més joves,
els més ancians.

Durant el llarg interludi

conjugar un rebló
perfeccionar un tango
entrenar el gat a no pujar a la taula
conservar un moment únic més estona que ara
perseverant en despertar-se tot i el que va passar ahir

i la cal·ligrafia que l'amor practica a l'interior del cos.  

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dissabte, 14 de novembre de 2015

SÓC PARÍS

imatge de Jean Jullien @jean_jullien

I abans, al gener, fou així com el dibuix expressa la concisió de la lletra:




dijous, 12 de novembre de 2015

MÓN ABANS DE COLOM

"Llegeix-me... i no te'n vagis massa lluny de mi..."

el meu món sense tu...

de Suzanne Vega

Si de tu em prenguessin l'amor
qualsevol color fóra blanc i negre
tot seria tan llis com el món abans de Colom
en aquell dia perdria la meitat dels meus ulls


Si de tu em prenguessin la vida
tots els arbres es glaçarien en aquest sòl fred
seria tan cruel com el món abans de Colom
navegar fins a la riba i allà m'estaria, guaitant avall

Els homes que cobegen la terra
i les riqueses insòlites i noves
que'ls agrada la bijuteria del desig
mai et tindran a tu

i mai coneixeran l'or
o el cobre del teu cabell
com podrien pesar 
la teua vàlua, tan inusual?

Si de tu em prenguessin l'amor
tota llum ara brillant acabaria empetitint
tot fóra tan fosc com el món abans de Colom
cauria pel salt d'aigua i em trobaries nedant pels marges

Els homes que cobegen la terra
i les riqueses insòlites i noves
que'ls agrada la bijuteria del desig
mai et tindran a tu

i mai coneixeran l'or
o el cobre del teu cabell
com podrien pesar 
la teua vàlua, tan inusual?

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dilluns, 9 de novembre de 2015

Lycra

sinyora e-l-à-s-t-i-c-a :-))


Dessota les fulles neix l'arbre del desig. Tu hi poses la veu en vers, pal de paller dels trops metafòrics, llacets verd i rosa al cos encès. Jo, per allargar-ho, la LYCRA.

PD. Dessota la boira urgellenca d'aquest dillums, un petó ben il·luminat.

dijous, 5 de novembre de 2015

I ELS SOMNIS EMPAL·LIDIREN


llit entre roses tret d'ací :-)


AND DREAMS PALED (I els somnis empal·lidiren), d'Eeva Kilpi


Tan aviat com vaig aprendre
a apanyar-me-les sense
que se'm va ocórrer:
no deixaré aquesta persona,

I els llençols varen esclatar en flor.
Això és la realitat, digué ell, 
i els somnis empal·lidiren.

Per tant aquella era la mena de força
rere aquelles mirades educades
que durant anys
ens intercanviàrem.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dimarts, 3 de novembre de 2015

VIRUS ENAMORAT

virus d'internet (uats, correu, blog, face, etc) :-)


EL MEU AMOR ÉS COM UNA FEBRE DELEROSA ENCARA 

No va caldre un grau en Medicina a Harvard
per a detectar que tu i jo no érem amants ni volíem casar-nos
sinó dos virus fent el millor per infectar-se mútuament,
dos febres que s'estenien, símptomes diferents del mateix
mal. Past cure I am, now reason is past care.
Volia morir de debò? El metge em va despatxar
amb la flegma professional amb què s'aixafa una mosca,
pel bé de la pròpia mosca. I què
si m'estimaves més íntimament que ningú altre?
Una cèl·lula cancerígena podria dir això de qualsevol cos
a qui nega la fugida. Un cop el cor s'infecta,
com es podria corregir? I jo, què esperava?
La qüestió és, digué el metge amb un somriure,
que el microbi adora la carn amb qui té relacions. 

traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

"Si em beses, cauré rendida als teus encantadors microbis, ja que ells també formen part de la seducció sota la qual he volgut jaure capitular..." ;-)*

dilluns, 2 de novembre de 2015

AMFITRIÓ

Besos, dius. Sigues el meu amfitrió... saps perquè? Ja he après a descartar els signes de la malvestat, a llegir entre les teues rialles de jota, a fer-me un lloc al teu llit de mots. em ve de gust escriure't minúscules entre la gola i el pit, que la teua veu em trobi la síl·laba tònica i em faci riure com quan dic que el fred em tenalla sense tallar-me. Besa'm des de les neutres fins al gels on no poden doblegar-me, i a la secció femenina de l'altre cantó de les turgències còncaves. Posa setge a les sines, que ningú es rendeixi si no és perquè el mugró et mira insolent sense retre't cap homenatge que no sigui el nom...el nom...el meu nom... i si em versifiques mentre mengem, només haikus sisplau, i amb els dits, que les menges exquisides sempre vénen en plats de porcellana blanca. 



dimecres, 28 d’octubre de 2015

Platja del verb

Del meu admirat chapiniki :-)*

Dellà el gris, ets la platja del verb concupiscent on jo en represento les inicials. Et compto la sorra (vine, ens hi ajaureM); et desfaig els núvols (hi treno desitjos per quAn ens veiem); em gronxo als aRbres del tu (i m'hi esperones); damunt la gespa relluu el meu cos com blanc de llenega humida. S'aclareix la finestra i esdevinc paisatge idíl·lic: treu-me aquest vidre que fa recta la corba que més desitges.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

HAM DEL COS

llit desfet des d'ací


Endreça del cos nu,

aquest llençol que plego
no sap l'alè que enyoro.

"Digues..."


Redreço la ç
(ham del cos
veloç, sagaç)
i curulla del bes,
salaç es torna.
I més...

PD. Que tingueu una bona setmana, i que els esperits de l'estació no us facin pessigolles als peus mentre dormiu. Petons i magranes ;-)



divendres, 23 d’octubre de 2015

Haikus del Pedraforca

En Toni (sense veu, em temo) ;-)

Sovint em passa que recito, i algú em toca el braç... em tombo i en aquell moment combinat del colze que dóna ordres al braç i la laringe es prepara per articular algun so desconegut fins llavors, el nom i la cara de qui em toca tenen un cos, un lloc i un moment on fer-se presents. Durant unes hores el present és un temps verbal en què hom s'adorm, i es desperta l'endemà, sabent que el colze i la veu tenen una cita amb qui, mentre sopaves, et recita Basho i Vinyoli i uns haikus seus, mentre tu sostens la forquilla en l'aire i el teu alè tampoc no sap si sortir dels pulmons o quedar-se suspès, talment sembla que t'hagis quedat damunt del punt de la I en allò que es diu "L'ARA I L'AQUÍ". Llavors, et tornen a dir que ell amb altres recita a Gironella al cap d'un mes. I et dius que hi vas, que vols saber si el present és xiclet i tu dubtes si ets el paper o les dents amb què ara et fan ser la saliva del present que era xiclet... I sents en Toni Gol, i el món esdevé clar tot i que te'l xiuxiugen des del Pedraforca i escoltes... AQUÍ (i el veureu) i a sota, també. Un petonarro, poeta, o dos ... ;-)




Pssst... aquest homenàs té ressenya aquí

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Sodi (hipoclorit de)



Digué "lejía" en lloc de "bon dia", i el dubte empal·lidí: deixaren la relació en blanc. 

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Abans dels freds

L'adoro... :-)

Guardar el cos abans dels freds. Cobrir-lo de fulles i així preservar-lo dels indiscrets. Fer-se un jaç prop seu i esperar. Quan apunti la flaire desficiosa de la tardor, descloure cos i abillament per a fer-ne reïna, i ruixar-se cada dia amb aquesta aroma per recordar l’escalf de temps passats. 
Guardem motius que adobin camins de records; amb ells, podrem trobar allò que esvera i remou el nostre interior.






PS. Substrat de l'amor, pinçat a la part del cervell i esquena en què els noms no s'esborren. Bon dilluns, i petons...

divendres, 16 d’octubre de 2015

Ran de cos

chapiniki, el geni ;-)


Rel o ran de cos. I desinència: una sola persona, temps present, mode indicatiu de que et desitjo. Imperfectiu, no t'he trobat encara. Faig de la forma impersonal només un infinitiu...i sempre et conjugo, verb del meu nom, allà on mor l'ona i començo jo. Fer el verb, predicar amb l'exemple, i amagar-me entre el gerundi i el participi. T'estimo, veus?, el planto per a que hagi crescut quan ens veiem. Rel de tu, des de les cames, irregular com els porus que em deleixo de beure...


dimarts, 13 d’octubre de 2015

Messieur Peintre Murs

Mural del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992

Catalunya? Vols dir que aquí no hi posa...sí, goita: "cat...al...unya". Lo primer és un gat, en anglès. Lo altre, un article àrab. I lo darrer, un poble de les Quimbambes, de més amunt de Salardú, allà on vam perdre els teus sostenidors, te'n recordes?....No? Pos va ser memorable....sí, lo costipat també... a vere, per on anàvem?...ah, sí, que lo Tàpies és parent teu de part de iaia valenciana...ja, mira que sou raros els de Verdú en avall...Sí? Que dius que els de les Garrigues? Mira que...miro, miro....nena, tapa't... des del punt de vista meu...vols fer el favor de baixar de l'escala, que no em puc concentrar?...no si, dos filòlegs junts no fan gaire fenya, no... porta'm lo diccionari... quin? pos la Bíblia...si, apa, porta'm l'Alcover... no, carinyo, l'Alcorà no calia... ah...ja ho tinc!! "ARBECA!!", que diem a les Garrigues, ja ho tinc!!.... Ho veus? Som una escudella barrejada... i ara, porta'm l'esprai, que hi pintarem la "Goodbye Kitty".....ja et dic jo, que ni la cal·ligrafia devia aprovar, a col·legi, aquest Messieur Peintre Murs...

PD. participació tardana i amb mala lletra als Relats Conjunts que perpertràvom lo mes passat, amb la col·laboració de pintures XYZ. 

Pdedos_ un articulista aixerit també ascriu sobre això, lligiu, lligiu!! :-))

Gramàtica del tu

Corregeixo. Dius que fa d'educat...Dius favor. Jo retoco el text: els demostratius, els substantius, els adverbis i els verbs: la camisa, la camisa, l'ànsia, la llengua. Ai, perdona, oblido el que més m'agrada de tu, l'adjectiu ;)

PS. No hi ha res millor que tornis sencer dels viatges.... ;))

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Maniobra evasiva

Vista menys moderna

"A la Panadella”. Rere seu no hi ha cap ventricle que l'astori per a fer la maniobra. Davant seu un cor gris va pujant la cama, a mitja velocitat, i sembla que el conreu  tingui ànsia per morir-se a mig acomplir el cos. Redueix la marxa fins a la mort del desig. Sospira. Al seu voltant, una munió de cossos amb els vidres glaçats, i tres consonants frigorífiques."Aplana, engega...marxem...”

pd. Participació al 69 paraules del Joan, en què els vehicles a motor són de carn i ossos ;-)

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Zel (el cel dels cavalls)

euga (de la xarxa)

Us deixo aquest poema ("què maco...!" ha dit ma filla, quan li he llegit en primícia, en la foscor del menjador de mitjanit) per encarar el dissabte, com si vulguéssiu llegir la pell estimada, com si el desig fos fites, i dreceres, i viaranys... Petons, estimats. 


La meua euga, quan estava en zel,
era capaç de recórrer la tanca durant hores,
desgastant la impaciència
dels peus al terra.

No hi ha cap semental a la rodona, li deia,
deixa-ho córrer.

Obria bé els narius,
tamisava el vent per si de cas, es movia de nou,
el ventre fent-se fosc per la suor,
llavors s'aturava a la tanca un moment, esperava
a veure què feia jo.
Oh, com ho sabia jo
què era per ella, tan clarament
em reconeixia en aquell desig ample:
venia a estar-se dempeus a la pastura
només pel goig de veure com hi jugàvem.
Li oferia la mà, un cubell de pinso -
un minut de distracció de la passió
el màxim que podia donar-li.

Llavors tornava al que l'abrivava:
la tanca, la tanca,
esperava que jo ho veiés, que l'alliberés.
Jo l'envejava, aleshores,
d'estar tan desficiosament segura
del zel, i l'ànsia, i de tenir el que cal
per estimular la manca del que som -

només un buit per obrir
l'amplitud de l'euga,
la resta dependria d'ella mateixa.
Segur, segur que ho sabia,
qui manava amb el cubell
i la brida,
em suplicava, anem-hi sense que ens vegin,
i marxem, ja que la vida és breu.
Però el desig, el desig és llarg.


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Metonímia


Ets imprescindible en mi com el meu somriure. O com el vermell (d'això en diem metonímia els poetes, la part que imagines en tancar els ulls...o mel i MATOnímia) sense les ulleres. 

Pst. Bon dilluns...en 








divendres, 2 d’octubre de 2015

Enyorar en arameu

Si et dic que t'enyoro en arameu, tingues per segur que també t'ho podria dir en llatí o esperanto. La llengua, quan et dic, se'm trava, i aprenc idiomes nous per anomenar-te. Ah, i si en la frase surt la paraula "moto", tingues per segur que no va amb "Em vaig a treure el carnet de." ;-)

dimarts, 29 de setembre de 2015

L'ESCALF DE LA TARDOR

"No ens escau, segur. Però he pensat que ja que som criatures tardorals, perquè pengem els desitjos dels arbres on ells també deixen anar els seus, com fulles, aquest poema... i gràcies per llegir, com sempre..."




L'escalf de la tardor
és diferent de l'escalf de l'estiu.
Un madura les pomes, l'altre les torna sidra.
Un és un moll pel qual passeges,
l'altre la columna d'un cavall magre que neda
i el riu fent-se cada dia un grau més fred, fins al glaç.
Un home que pateix càncer abandona la dona per l'amant.
Abans ell no se'n va, ella redreça els cinturons al vestidor,
reorganitza els mitjons i els jerseis de l'interior del canviador
per colors. Això és l'escalf de la tardor:
la mà d'ella aparellant les sivelles d'argent amb l'argent,
sivelles d'or amb l'or, penjant-les cadascuna
del ganxo on pertanyen en un armari a punt de ser buidat,
i dient-ne delícia.

traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca




dilluns, 28 de setembre de 2015

DESIG (sí!)

Si em perVERSteixo ... He fet un 69, en vers, perquè un altre poeta també ho provà. Llegiu de cap a peus, o bé des dels peus atureu-vos allà on vulgueu. Jo no us aturaré pas... Bona setmana, que comença força càlida, independent i catalana des de Fraga endins ;-)




DESIG

El desig del teu sexe
arbora la meva boca.
Amb tots els sentits, el plaer
creix en sensacions
que intenten dibuixar-te-les.
Mentre, a les mans, tèbia,
d'una humitat goluda,
la meua llengua s'omple
i et trobo els llavis
i et solquen el cos,
les pigues que marquen
les fites que
segueixen dreceres.
Faig i refaig viaranys
damunt la teua pell suada,
el frec dels teus mugrons, 
dolços i durs. 

divendres, 25 de setembre de 2015

ENCENDREÇAR



ENCENDREÇAR

Calar foc a l'ordre:
dels peus, el cap em bull.
Als dits poso neurones,
i res em falta tant
com el teu tracte
nerviós
de la meua pell
en saber-te foc.
Prop, volia dir prop.
Del gris, l'escorça
nua com arbre,
viva.

Vine, desendreça'm.
Crema'm. Anota'm. 
Fes-me cendra,
i fes-la ben plena. 

dimecres, 23 de setembre de 2015

JA TARDO(R)



I be water, my friend... ( o tubi, vota, tubi ) depèn de com es miro. Ja hem començat les classes, tant a l'escola com a casa. La pubilla s'exclama de perquè lo Duchamp va arramblar amb un urinari i el va exposar al mig del noré. O de la merda d'artista (sic) que segons qui paga per tenir a casa. Per cert...lo plançonet està nimorat!!! (fa molta gràcia veure'l tirar petons al so del nom de l'aimada, ainx...) I jo, siguent vil-lingüe, ço és, sent infidel a la llengua (castellana), perquè a mi sempre em BULL, la llengua, si és per esmentar coses com les anteriors. Riguem, que almenus demostrem intel·ligèntsia... Ah, i petons (amb llengua, of course!!) ;-))******

Bastir la pedra amb el bes

Camins de Sikarra...OH!

Divendres passat, remenant papers (poemes per a llegir a Gironella), vaig trobar aquest poema, dedicat a la vila closa de MONTFALCÓ MURALLAT. Degut a que part de la meua família prové de la comarca propera a la que habito (blablabla...), el testimoni del que havia de sortir al bloc també el vaig deixar escrit al Twitter. Ara, com a deute personal amb la terra que em fa ser qui sóc, el publico aquí. Des d'aquí vull agrair als tuitaires de la Segarra que em donen recolzament amb els seus retuits, favorits i comentaris... gràcies, i segueixo #segarrejant amb valtres. Un petó a cadascun, com més us agradi... ;))


Caldrà buixardar la pedra
per abellir-la a ulls del guerrer.

Cal que els montants,
simètrics, siguin bellíssims.

Així com a la terra,
els portadors de calç
faran la façana més subtil
al núvol i a la boira,
i podrem esperar que la sageta,
ferida
necessàriament de sang i fusta,
ompli les nostres boques
de les línies amb què les llindes
teixien imatges i noms propis
sobre la vida,
sobre la mort,
sobre l'eternitat.

Caldrà aprendre a treballar
la paraula amb el bes,
i el bes amb l'esquerda
del temps.
I estimar el guerrer,
setge de segles,
turó diví. 

Montserrat Aloy Roca



dimarts, 22 de setembre de 2015

I hi ha els rostolls

Hi ha el camp segat
a la tardor. 
És un ble
que ronseja i xerra
de tu a tu 
amb el raïm.


I hi ha els rostolls.

Fes una pinta
de dits aspres
damunt de les tiges

...

Fes veure que endreces
                                                                                                      el rostoll encès.
                                                                                                     
                                                                                                   ...
I fes-me paral·leles
a les ves baixes
                                                                                                              del meu cos nu.