Passa al contingut principal

Llegir-te / llegir-me

 
paper d'aquí


Llegeixo que hi ha qui no sap quin nom donar a qui estima. Que algú crea blocs com a regal per a trobar-se entre línies, com les perdius s'ajoquen per no ser vistes entre els sembrats, o de com amagar la lletra "a" en el verb amagar. Que el meu horòscop d'avui em fa despistar de la feina de debò (me creixen els barrufets dins de la rentadora, alguns demanen obrir una segona llar d'infants). Que com s'emboliquen els petons per a portar-los i que no s'aboquin tots per la pressa de donar-los. Que no es pot dibuixar res perquè els integristes porten baionetes i rematen els que són a terra, covards que dieu que sota un sol nom el món serà just i anirem tots al cel (Sisa, perdona'ls perquè no saben el que diuen...) Llegeixo pocs noms a la llista d'alumnes que comencen el trimestre sota la boira urgellenca. I també la meva entrevista a la revista del poble, en què corregeixo el que jo dic i com ho dic, i la incredulitat de veure'm impresa d'aquí a 2 setmanes i escaig.

Avui, però, volia dir-vos que em podeu llegir per partida triple AQUÍ. Un home diu que és un plaer. I vosaltres, homes que llegiu, què hi dieu? ;-)

Ya Never Know by The Goo Goo Dolls on Grooveshark

Comentaris

  1. Llegir-te sempre és un plaer. Abocar-se als pensaments que regalen els teus textos m'és grat i fàcil, em dóna comoditat al dia. La meva (meua) enhorabona per l'escrit d'avui (i per Lo Cantich).

    ResponElimina
    Respostes
    1. (la pre, ai, que ara no toca...) Em faràs enrojolar, i somriurem. Hi ha qui sap transmetre un coixí de "bon rotllo" per acomodar-se al sofà (o des d'on estiguis llegint). No voldria que em deixessis de llegir perquè la funda ha d'anar a la rentadora ;-D

      (les enhorabones saluden a la manera japonesa) :-)*

      Elimina
  2. L'erotisme és aquella literatura que ens ensenya a llegir llibres amb una sola ma quan som adolescents i perquè no de més grans.
    Si ha estat un plaer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ja que escrius amb la que suposa que ara està lliure, m'alegra saber que no estàs escindit entre la cultura i la textura (del lloc que explorem) ;-)

      El plaer és que passis per aquí i em regalis aquestes frases tan exhuberants. Un petonarro, eixerit!!

      Elimina
  3. Algú crea blogs? Si? Encara es creen blogs? Que no s’estaven morint?

    ResponElimina
  4. Jo sóc una que ahir deia que no sabia quin nom de ploma donar-li a qui estima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estima i escriu, amiga meva. Tot ho fas molt bé.

      :-)*

      Elimina
  5. Dedicat a Cantireta, Conrad, Eduard i Nico Nicossia


    Miramelindo. Mira'm bonic i mira com les ones de ponent gronxen les barques de llevant i com els pescadors fan cua davant de les xarxes i extreuen el peix platejat que fa olor de mar.

    Miramelindo. Mira'm bonic i mireu com els vaixells de guerra salpen amb mariners enclenxinats que diuen adéu-adéu a les doncelles que ploren la seva partida cap a a guerra contra l'espanyol. Medes armades mai seran ofegades!

    Miramelindo. Mira'm bonic i mireu a cor obert com els pescadors de l'Escala escaten les lleixes de peix i preparen la bullimenta que els farà més digeribles per panxes mal cuidades.

    Cuidem l'espinada de la sardina.

    Podriem fer una reunió d'antiartistes, jo només ho segueixo i ara investigant tot el que feu amb les escultures, les poesies i les matemàtiques, potser que accepteu un mariner a taula.

    El blog de la penyan bogarde ens ha tibat la xarxa. A veure si hi deixes un comentari...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull venir a Miramelindo. Portaré una crema antiedat per a curar-me de la realitat quan torni a casa. Escriviu-me un mail al perfil d'usuari. Calçots!!

      Ara hi vaig. Us trobo genials... :-)

      Elimina
  6. Llegeix, Cantireta, coses curioses, coses inversemblants, llegeix foça; però, per damunt de tot, no deixis mai d'escriure. 6plau

    ResponElimina
    Respostes
    1. El bes que deixo en paper es fa somriure per a qui sap llegir-me. I entre línies mesuro la boca que aboca el vers.

      Sempre, Glòria.

      Elimina
  7. Hi ha guerres que no s'entenen.
    T'he llegit i m'agrada molt llegir-te, també per partida triple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrades tu. Els teus quadres em deixen al teu bloc... si m'hi veus envia'm a casa, a Verdú, sisplau.

      Una forta abraçada, nena...!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars