Ves al contingut principal

PRONOMS (FEBLES)

Me vaig pintar aquest poema en un vestit...

Diga'm que estimar-te està compost de pronoms febles. Que dur-te i dir-te "amor" t'embarbussa la glotis i et fereix l'ànima. Que abraçar-nos ens fa més forts. Que beure'ns l'enteniment en el bes t'apassiona, i et versifico, i ens dulcifica el dia i les nits. Que comptar-te les pigues no compta com a aprovar les matemàtiques. Que no som febles. Que et desitjo. Que t'escric. Que hi sóc. Que en som, de forts, per aquests pronoms febles que ens conformen. I que voldria repetir-ho, dir-los-ho, a tots els que dubten sobre desitjar en català. Fan figa.

 I que gràcies per escriure'm, aquí. 

Comentaris

  1. La teva darrera frase: Fan figa.
    Aquest "Fan" sembla la tercera persona del plural del present d'indicatiu del verb "Fer", però en realitat és l'arrel de "Fanàtic".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX