Passa al contingut principal

DEIXA'T BARBA




Sí, deixa't barba. Que l'amor dugui armes allà on jo vaig desorientada i sense escut: les galtes, el coll, els pits. Mentre les esgarrifances s'apoderen del meu cos, que cada pèl digui "A la descàrrega de dopamina!!" en veure'm trobada dins dels braços que em versificaven sense rima ni estrofa ( ni ganes d'hendecasíl·labs tampoc). Si et deixes barba, que sigui suau com el petó que hom no espera al clatell, que remogui sinalefes del baix ventre cap als engonals, que la prolactina faci morir-me radiant i breument, i que l'oxitocina ens retrobi a la teva cara, on les mans comencen el diàleg més famós: "Això pot ser el principi d'una llarga amistat".

PD. I si ric, que la riquesa dels meus somriures i riallades te la faci esponerosa i encara més seductora.

Sharp Dressed Man by ZZ Top on Grooveshark

Comentaris

  1. El Pons diu que la barba pica. També fa pessigolles, i el bigoti encara més.

    ResponElimina
  2. Ara les barbes s'han posat de moda, no sé si entre els blocaires...

    ResponElimina
  3. A mi m'agraden les cares netes! Ara, la teva entrada és molt simpàtica!

    ResponElimina
  4. Diuen que besar un home sense bigoti és com menjar un ou sense sal. Imagino que depèn del home i del bigoti.
    De tota manera a mi m'han desaconsellat la sal...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars