Ves al contingut principal

LA MEVA FINESTRA

Des de la meva finestra, l'antiguitat...
Des de la meva finestra es veuen coses. Algunes són tan inamovibles com el ciment amb què es va sepultar l'antic cementiri romànic sobre el qual aparco el cotxe, de moment sense poltergeist que em faci anar a buscar-lo a la plaça. La porta que dóna entrada al pati de l'església no es belluga (muntants de pedra em fan reconèixer què vulnerable sóc, i en quina mesura la pedra no sap si estic trista, ni si és la meva mà que l'acarona); la petita de l'església romànica sembla una rèplica del meu cor: la fusta suporta el temps en totes les seves vicissituds, escup els corcons o els agombola amb paradisos versificats que tard o d'hora moriran, se sap més bella per la pedra gravada a mà pels picapedrers amb senhal, i dóna pas a qui sap que cal fer-se humil per la poca alçada que li ha estat donada a propòsit. Els arbres de dins les portes m'expliquen si cal abrigar-se degudament. Al davant, els tractors ja no indiquen el pas de les hores. No queden nens amb bicicleta, ni patinets. Els caps de setmana d'hivern la meva finestra calla allò que vull guardar per a mi. Entelo el vidre, la boca dibuixa una lletra, és la lletra del teu nom, l'esborro. Si la finestra es glaça, hi empegaré l'alè per a que t'arribi amb la força de la forma que més t'agradi. La rosa, sàvia, dorm la saba dels dies. La tinc amb mi, ben clavada al cor, des de totes les finestres on albirar els canvis del món. Un petó, resistent com el meu nom.

PD. Divendres que ve faré 6 anys i mig de bloc. 

Lauridsen: Les Chansons Des Roses - La Rose Complète by Morten Lauridsen on Grooveshark

Comentaris

  1. Des de la teva finestra es veuen coses.
    Des del teu blog ens entra llum.
    Per molts anys i migs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero no haver de portar el blog a graduar-li la vista.

      Per molts escrits, Xavier, i que pugui contestar-te.

      Ah! Ne preparo una. Estàs convocat.

      petons de vespre enlluernador :-)

      Elimina
  2. Ets una privilegiada de viure on vius, i de tenir aquest bloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena,

      jo me'n consideraria si visqués davant d'un llac amb muntanya al fons, on pogués escampar la vista més enllà del que tinc a l'escriptori.
      Però demà en faré una entrada.
      Lo bloc se deixa tenir. Mos tenim carinyo.

      :-)

      Elimina
  3. La teva finestra és una màquina del temps. Considera patentar-la, molts físics teòrics la voldrien.

    ResponElimina
  4. Amb els anys ha canviat el paisatge que es veu des de la teva finestra. Però segueix sent un paisatge de vida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, nena. Quan em vaig casar hi havia molt més soroll al carrer. Em meravellaven els tractors aparcant en llocs ben estrets. Les obres.

      Vida. Visquem-la, doncs.

      Elimina
  5. Des de la meva finestra veig una merda de món.

    6 i mig...

    Quan siguien 6 i tres quarts et felicitaré.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però llavors ja no serà el meu sant...és igual ;-)

      Un petó ben fort, Xavi.

      Elimina
  6. Si, per molts anys i mig. Ahir, el meu en va fer 7.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX