Passa al contingut principal
Etiquetes

Non-stop



Abans jo vaig ser així. Però érem a la 3ª part del segle XX ;-D
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Garbí2423 de febrer del 2015, a les 22:45

    el vaig veure ahir...és molt real i genial

    ResponElimina
  2. August G. i Orri23 de febrer del 2015, a les 23:08

    Quina paciència, aquesta mare!!

    ResponElimina
  3. xavier pujol23 de febrer del 2015, a les 23:35

    La mare fa la feina i l'ha de tornar a fer... Com la cançó de l'enfadós, o la del Raimon:
    "quan creus que tot s'acaba torna a començar..."

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas23 de febrer del 2015, a les 23:44

    Quin cansament!!!! Pobra mare...

    ResponElimina
  5. Remei Navarro24 de febrer del 2015, a les 5:17

    Jo crec que encara ets així, jajajajajajaja....
    Un petonàs Canti!!!

    ResponElimina
  6. TORO SALVAJE24 de febrer del 2015, a les 7:07

    Si, jo penso com la Remei, encara deus ser així...

    :P

    ResponElimina
  7. Pons24 de febrer del 2015, a les 8:20

    Tingues fills diuen, que son l'alegria de la vida diuen. M'ha recordat a aquesta tira de otameal

    ResponElimina
  8. novesflors24 de febrer del 2015, a les 18:36

    Un petit personatge actiu i autosuficient, sens dubte. :):)

    ResponElimina
  9. M. Roser25 de febrer del 2015, a les 21:01

    Caram quina nervi de criatura, però penso que la mare no fa gran cosa per evitar el desgavell...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Relatus26 de febrer del 2015, a les 21:05

    Buf, sort que ja he superat aqta etapa...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars