S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 10 de febrer de 2015

TROBAIRITZ



Tinc un desfici, ai, inclement

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
        Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
        en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
        Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
        el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
        Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
        de fer ço que jo voldria.


[Versió d’Alfred Badia, dins Poesia trobadoresca. “Les millors obres de la literatura universal”, 14. Edicions 62 i “La Caixa”, Barcelona, maig de 1982.]

8 comentaris:

  1. Ostres Cantireta, quina troballa! Aquest poema em transporta anys enrere quan vaig participar d'espectacles de dansa tradicional. I n'anava a veure. En concret els d'una companyia de dansa anomenada "Factoria Mascaró" Tenen un espectacle anomenat "Tríade" on apareixia aquest poema interpretat per -crec- la Lídia Pujol, amb música d'un amic nostre, el Joan Figueres. És una peça molt potent.
    La pots escoltar si vas a Deezer i et registres primer (ho sento):
    http://www.deezer.com/track/10999958?utm_source=deezer&utm_content=track-10999958&utm_term=657398831_1423603541&utm_medium=web

    Val la pena, fes-me cas!
    Bona nit! I molts ànims, que veig que els necessites...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan l'he començat a escoltar, la meva pell s'ha fet flor. Oh, quin goig de veu i sobretot d'harmonització. Quant de talent...!

      Moltes gràcies!! Una súper-abraçada!!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ah, tu ja la taral·lejaves mentre llegies? Caram, quantes coincidències!!

      ;-D

      Elimina
  3. L'Amor , no té límit ni frontera !!
    Fantástica Trobairitz !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que havia recomanat als alumnes, mentre féiem la literatura medieval. I vet aquí que la poso i alguns us meravelleu... quin goig de lectors que tinc!

      Abraçades, xiquet!

      Elimina
  4. M'agrada la poesia trobadoresca...Sembla que a la dama li agrada més el trobador que el marit, és clar, aquest no li cantava poemes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un joc literari, però la trobairitz juga a trobar-se'l (en ambdós sentits del terme) al llit i al cap.

      A mi m'agrada com la basteixen.

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!