Ves al contingut principal

L'instant precis




MÚSICA,  de Juhan Liiv (traduït anteriorment de l'estonià per H.L. HIX & JÜRI TALVET) 


Deu ser en algun lloc, l'harmonia original,
en algun racó de la natura, pregon.
És a l'infinit violent,
en les òrbites d'estrelles llunyanes,
en el menyspreu del sol,
en una flor minúscula, xerrameca d'arbres,
en la mare de la música, del cor, 
o en les llàgrimes?
Deu ser en algun lloc, immortal,
l'harmonia original per cercar-la, 
de quina altra manera instil·laria
l'ànima en l'home, 
la música? 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

Comentaris

  1. La música és en totes les coses de la natura que ens fan vibrar...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Concert per a 2 violins i orquestra

      JS Bach

      :-)

      Elimina
  3. La música d'arrel popular, encara que no sigui estrictament la "nostra" s'hi assembla. Els sentiments dels humans s'assemblen a tot arreu.

    ResponElimina
  4. Almenys aquest poema / cançó té el seu sentit dins del sense sentit de les coses en mig de les que estem plantats, com en un camp salvatge. Has triat bé, fillola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, estimada padrina. El poema i el fotògraf s'ho mereixen.

      Un petó!

      Elimina
  5. Preciós. M'agrada la "xerrameca d'arbres" que s'escolta al costat d'un riu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els arbres em recorden quan els hòbbits hi pugen als llibres del JRR Tolkien. Despentinats i filosòfics....

      :-)***

      Elimina
  6. M'agrada la idea de l'harmonia original, tot i que només siga una idea.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada quan el fotògraf agafa la càmera. Es fa un silenci de creació abans de la bellesa primera.

      :-)*

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX