Ves al contingut principal

Per contra això



A recer de les parets. O per contra això mateix. 

CAMBRA DE LA TARDOR  de Gabriel Ferrater 

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Comentaris

  1. Que agradables les cambres de tardor, amb la llum clor de mel...Malgrat aquestes hores que passen de pressa, sempre es recorda...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llum de color de mel. Preciosa sinestèsia.

      Les hores passen de pressa. Per això la poesia les qualla en ambre.

      Elimina
  2. Que bonic aquest poema. El va llegir en veu alta, el col·lectiu d'Artistes de Sants, delq ue en forma part la Glòria, en una trobada poètica..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho recordo, Xavier, a veure si aviat et tornem a tenir entre el públic, que et trobem a faltar. La propera vegada ens has de llegir un els teus haikus.

      Elimina
    2. Et llegirem, Xavier, a la Primaveral. Serà com si hi fossis. I ens gravarem.

      T'abraço fortament des de Verdú.

      Elimina
  3. Un dels poemes més emblemàtics de Ferrater. Sempre ve de gust llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu "Teoria dels cossos" és esplèndidament eròtic i exultant. No hi té cap poema dolent.

      :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX