Ves al contingut principal

D'ARBRE



L'extensió del TU, dins meu.
Tinc un arbre a l'escorça,
un braç potent de saba
que em marca la línia del sol.

(Es desdibuixa en l'aprop,
esdevé llum i silenci)

Amunt, com heura, com àliga,
i veure't serena i còmoda. I sàpida. 


Comentaris

  1. Diria que és un poema platonista, i espero que no et sàpiga greu. La idea sembla tibar de la forma. Recolliment en la distància curta, estilitzada recerca dels cims on trobar el contacte de l'altre. Ben bé, ara que m'hi fixo, és una descripció de la lírica. Que, quan es fon amb la puresa de les formes primordials, és un apropament a la mística.

    ResponElimina
  2. L'arbre busca la llum, el poema en fa.

    ResponElimina
  3. A TOTS,

    Celebro que us agradi la meva mostra arborícola.

    Un petó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX