Ves al contingut principal

Heura



Si l'heura

fos el verb

haver,

t'hauria

abraçat

abans.


Comentaris

  1. Com dius a les etiquetes de comentaris, molta Bellesa en aquest poema.

    ResponElimina
  2. Encara hi ets a temps d'haver l'abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També puc esperar a les rebaixes, allò del "2x1"

      ;-))

      Elimina
  3. Respostes
    1. Ser heura: ser tors cargolant-se amb fulles. Fer un horitzó de la verticalitat.

      :-)

      Elimina
  4. Una abraçada sempre fa de bon esperar...
    :)

    ResponElimina
  5. T'aferres i aferres com l'heura ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trascendir la verticalitat, des dels peus fins als ulls.

      :-)

      Elimina
  6. Que bonic, això que mai m'han caigut bé les heures.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX