Ves al contingut principal

Saó

talls d'ací


A la parada del mercat, una dona de cabell curt es deixa temptar per una síndria roja i fragant. Mentre li clava un mos amb somrís afegit, una gota se li escola escot avall. Ella la recull amb l'índex i el llepa, i a ell la venedora li adreça unes paraules. Encaboriat, se n'allunya amb la síndria als llavis, no pas els propis, i li arriba una recança del desig que ja no pertoca (mals amics diuen) a la seua edat. Entra a casa per deixar-hi els queviures que faran de dinar, i es recorda de les cireres, d'aquell temps en què tot era amable i verd. 

Un temps després, en un sopar entre amics, algú anomenà Calders. Van convidar-lo a pensar-hi, però ell declinà la fita que el convidava a fer-se'n còmplice, i digué: "Gràcies, però m'espera a casa." Davant de tothom, l'home del desig que no pertoca (mals amics l'asseuen a taula) envià un uats confegit amb petons i síndria, la que ja és en saó. I encara avui se n'alegra.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX