Passa al contingut principal

Enyor


Tot enyor té un punt picant. Com el dígraf inseparable, el de la llengua i el paladar. 
Parla'm amb la mà, damunt del clatell, imperativament caníbal. 

Comentaris

  1. a la que pugui faré cas del consell

    ResponElimina
  2. Cal seguir practicant la llengua. Per no oblidar cap matís.

    ResponElimina
  3. Breu i potent, enginyós i picant, un escrit decididament ... caníbal!

    Bona tarda Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixarem els ossos que no poguem rostar. Dels altres en farem pintes, i agulles per als cabells...

      :_)*

      Elimina
  4. La paraula “Enyor” per a mi és de les més precioses que hi ha. En aquest cas “el caníbal” trenca l’encant.

    ResponElimina
  5. M'encanta la imatge de la mà que parla damunt del clatell… Molt bo, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu i jo sabem que les mans duen el significat a la llum, més que el so de la llengua.

      :-)

      Elimina
  6. Lengua, Llengueta
    de la Cantireta.

    Smuahssshhhhhhhhhhhhhshhhhhhhhh

    ResponElimina
  7. Llengüeta.... grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais no, que és lo Mick Jagger, que va al dentista...

      :-DD

      Elimina
  8. Respostes
    1. Un vas de gaspatxo igual el refreda. Pro espera, que també és vermell i es fa anar la llengua per a beure-se'l...

      :-DD

      Elimina
  9. Respostes
    1. Sí. Les que viuen m'agraden molt. Ja els ho diré.

      :-)***

      Elimina
  10. Respostes
    1. Vols que et digui si ho fas prou bé o ja, tu...eh?

      :-DD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars