Passa al contingut principal

SOMIAR EN CARAMEL

Aquesta cançó tan simple descriu a la perfecció el desig i la frustració. La música, la interpretació, l'harmonització...la fan sublim. És de la gran cantautora Suzanne Vega, a qui admiro profundament. Sospireu, somrigueu... Un petó, i bon diumenge. 




                                         
                                                                       CARAMEL

No em serveix
somiar en caramel,
pensar en canyella,
i desitjar-te.

No em serveix
remoure un desig pregon,
ventar un foc amagat
que mai sortirà a la llum.

Reconec el teu nom,
reconec la teua pell,
sé com comencen
aquestes coses;

però no sé pas
com viuria amb mi mateix
què em perdonaria de mi mateix
si ara no te'n vas.

Per tant, vés-te'n,
dolça fam,
no hi ha cap mossec
que em satifaci prou...

Reconec el teu nom,
reconec la teua pell,
sé com comencen
aquestes coses;

però no sé pas
com viuria amb mi mateix
què em perdonaria de mi mateix
si ara no te'n vas.

No em serveix
somiar en caramel,
pensar en canyella,
i desitjar-te.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca





Comentaris

  1. He paladejat la cançó fins el final.
    Endolceix una tarda de diumenge. Sort de la teva traducció, l'anglès em costa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Suzanne té cançons meravelloses. La conec des dels 18 anys.

      Mercès. Traduir m'agrada, i així es pot compartir el que diu, a més de la música.

      Elimina
  2. He redescobert fa relativament poc la Suzanne Vega, ullant vídeos de youtube. Hauria de dir: l'he descoberta, ja que la tenia per una cantant d'un parell de hits , subespècie abundant, però que ara sospito que ho és més a causa de la voracitat de la indústria i la poca paciència dels oients, que de l'existència real d'autors que s'esgoten amb facilitat. En tot cas, no és fàcil acabar-se la Vega, i té una àmplia trajectòria, que va tenir un moment de crisi o davallada important, però que en conjunt és molt interessant. I plena de petites joies com aquesta que aquí adjuntes. Les lletres solen ser també molt bones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,

      Jo la vaig conèixer als 18, amb aquella cançó famosa, "Luka". Me vaig comprar el seu CD, "Solitude standing", i me vaig aprendre les lletres de tot el disc de memòria! :-)
      Té coses fantàstiques, que us descobriré a la propera Jam, com una cançó sobre el llenguatge, i les maneres d'endevinar el futur... És molt culta, i amb una capacitat sorprenent de fer-te veure coses des de diferents punts de vista.

      M'alegra molt que tinguem una cantant en comú!

      Abraçades!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars