Ves al contingut principal

Òpera prima

Balcó. Sí, balcó. O gènesi ;-)

La jardinera, una noia extremament curosa en la seua feina, hàbil fins i tot en l'abandó de les males herbes en torratxes i testos aïllats, es delectava en l'òpera més trencadora, més propera a un còctel entre la Nana Nomoscuri i en Diango Reinhardt que als Bee Gees, mentre feinejava (nua, sempre, era preceptiu) al migrat balcó que era la viva imatge de la insensatesa feta botànica, o almenys això en pensava ella. En el moment en què el trobador, un xicot no gens magre que estudiava cant amb poca traça, advocat 
en les seues estones lliures de raves d'esquena dreta i faves esquifides, escometé la primera nota de "Rosó, Rosó, llum de la meua vida..." (la seua òpera prima) sota el seu balcó, una margarida amb intents suïcides va saber que era el moment d'acabar amb la tortura infligida per aquell poca solta a ella mateixa i a totes les seues companyes de superfície. Per sort, el balcó va caure pel seu propi pes al cap d'una setmana, sense provocar cap altre comentari que "Mira que eren boniques, les flors de plàstic del balcó, i aquella nina inflable... sí, home!... la que duia una regadora a les mans, osti, estava boníssima..."

PS. Gespa que creix sense control ( i amb barrufets ) al cap de la cantireta, trasplantada des de ca la Carme. Gràcies!!



Comentaris

  1. feinejar nua en un balcó tant ple...a qui se l'hi acut, no ho saben que des de baix no es veu res, si aquesta mossa necessita un paleta per arreglar el balcó en sé d'un, que de jove escoltava bee gees

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la mossa va crèixer (es va onflar, volia dir) al balcó. Com que ho feia a raó de tres esbufegades per dia, els veïns, confiats, es pensaven que no hi vivia ningú. Ja sabem allò que diu la gent de platja, "si no té la mida d'una palmera, és que no val la pena"

      Paleta...pos sí, en necessito un... jo escolto els Ac/Dc, espero que mos avinguem.

      Abraçades, salero!! :-))

      Elimina
  2. sempre em sorprens Montse ! en positiu , tant en els fons com en les formes ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix, vós sempre tan grec... volia dir llatí, ais, en què pensava... ;-))

      Petons!

      Elimina
  3. A sota el meu balcó molt més endreçat que aquest, amb les plantes ben arrenglerades, mai no hi ha cap trobador que canti " Rosó, Rosó, llum de la meva vida"...Es veu que els agrada el poti poti de plantes (als trobadors), llàstima!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,

      que no te poses lleugera (Nana Moskouri, Julio Iglesias, Massiel) a regar les plantes? NOOOO? Si aixines no te fan cas, sobretot no els posis els "Gran NO èxits de Aspanya a Eurovisión"...estàs avisada...

      ;-DD

      Elimina
  4. Ha, ha, ha... Sempre em descol·loquen les teues històries... Molt divertida!

    La margarida tenia tant de poder? Pregunto... O no...

    Gràcies per participar, me l'enduc cap a casa, (no caldrà que em conpri una talladora de gespa, oi?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,

      Espero pel teu bé que l'os de la rialla no l'hagueu de dur a cal traumatòleg. Se sap de metxes d'aquestos que t'arreclen allò que anava bé i espatllen allò que no sabies que tenies, vós ja m'enteneu.

      Margarida? Ah, sí, clar...era perquè li havien promès ser esfullada, un narcís molt penques...ja se sap, te posen un test a la vora i com que només mires en una direcció t'anamores...

      La talladora de gespa? Home, unes tisores mitjanes també sirvixen!!

      ;-)*****

      Elimina
  5. Ostres! Tot fictici, les flors, la Rosó, la regadora... Tot de plàstic, casunronda, quina manera de confondre als trobadors!
    Molt divertit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabeu que lo llautó és un metall molt preuat en alguns àmbits artístics. Aquí, com que ni l'arquitecte no tenia títol, val més que sigo de plàstic de la Xina, d'aquell que aguanta els 42ºC a l'ombra. I pel que fa als trobadors, jo preferisco els que troben rialles en blocs, ombaparà!!

      :-))

      Elimina
  6. Bona, aquesta nena maca del dematí! Univers de plàstic i silicona ben conjuntat. Menys el romàntic que s'ho mirava.
    Els trobadors estan per la feina i no s'hi veuen. Pobrets o...pobretes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nenes maques com aquestes n'hi ha moltes. Jo he tingut varis sustos dels de dir "Bondia!" a les sinyores dels aparadors del Cortinglés, i descobrir que s'aguantaien la respiració...ai no, que no ni tinien... Los romàntics (o eren romànics?) ja se sap, se pensen que tot lo món és de color vainilla o rosa xiclet, dos colors que a mi me queden molt bé a la cara, tot sigo dit...

      Si se fa una promoció de graduació de la vista als trobadors mos quedem sense, començant per servidora! Ains...

      Abraçades!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX